La urbanització de l’entorn del temple de la Sagrada Família amenaça 3.000 veïns
Fins a 3.000 veïns podrien perdre casa seva com a conseqüència de la urbanització de l’entorn del temple de la Sagrada Família de Barcelona. El futur passeig de 60 metres d’amplada que ha de connectar la façana principal de la Glòria amb l’avinguda Diagonal travessa dues illes de cases de l’Eixample situades a la part sud del monument. De portar-se a terme l’obra tal i com figura al Pla General Metropolità del 1976, la urbanització afectaria uns 1.200 pisos i locals situats entre els carrers Mallorca i Aragó a l’alçada de Sardenya i Marina, i obligaria a reallotjar centenars de famílies.
La data de finalització de la construcció del temple ha deixat de ser un acudit per als barcelonesos. La velocitat amb què avancen les obres, i que fa preveure que la basílica de la Sagrada Família s’hagi acabat cap a l’any 2026, ha disparat les alarmes entre els veïns del barri afectats directament per aquesta obra monumental que amenaça amb devorar tot el que l’envolta. Els mals de cap també han començat per a l’Ajuntament de Barcelona, i no només perquè és el responsable d’expropiar les finques i de reubicar els afectats, sinó perquè s’enfronta a la titànica missió d’aconseguir convèncer la Junta del temple perquè pagui tota l’operació.
De portar-se a terme tal i com està dissenyada, el gran impacte que aquesta operació urbanística suposarà per a una de les zones turístiques més importants de Barcelona durant almenys sis anys ha portat l’Associació de Veïns de Sagrada Família a avançar-se al consistori i posar damunt la taula un projecte alternatiu d’urbanització que incorpora quatre condicions irrenunciables: que el temple pagui les despeses, reduir al mínim les expropiacions, reubicar els afectats a la mateixa zona del barri i reduir l’amplitud del passeig per salvar els edificis que donen als carrers Sardenya i Marina.
El projecte elaborat per l’entitat proposa que la futura rambla no tingui més de 40 metres d’ample a l’illa més pròxima al temple i uns 30 metres en l’illa més allunyada, i que incorpori una zona amb jardí i un aparcament subterrani per a ús del barri en lloc de ser solament un accés més per als més de vuit milions de turistes que s’acosten al temple cada any. Per allotjar els veïns, l’associació exigeix a l’Ajuntament construir una part dels pisos a les mateixes illes afectades i al solar d’Aigües de Barcelona del carrer Mallorca, actualment qualificat com a zona d’equipaments. Per compensar la pèrdua de sòl públic, l’associació de veïns proposa la compra del cine Niza, tancat des de fa més de deu anys, i la seva conversió en ateneu popular a pesar de la negativa inicial del regidor del districte de l’Eixample, Gerard Ardanuy.
El 23 de juliol passat es va celebrar la quarta reunió de la comissió de treball entre Hàbitat Urbà i els representants veïnals on es van acceptar quasi totes les propostes de l’associació i es va acordar elaborar el preceptiu estudi tècnic del futur passeig. Entre els punts més destacats del preacord figuren el compromís de l’Ajuntament que “el reallotjament no tindrà cap despesa per al propietari i l’arrendador desplaçat”. El consistori també accepta la prohibició d’aparcar autocars turístics en el passeig, a més de comprometre’s a elaborar un pla d’equipaments i dos més d’espai públic i mobilitat per regular la forta pressió turística que suporta el barri. Com a novetat, s’inclou la possibilitat de recol·locar els veïns en els pisos que s’han de construir a l’entorn de les Glòries.
Tanmateix, les coses no són tan fàcils com semblen perquè la qüestió dels diners encara no s’ha abordat. Els veïns exigeixen que sigui el Patronat de la Sagrada Família qui ho pagui tot, però fins ara cap representant ha volgut participar en les reunions, cosa que fa pensar que la Junta no té cap pressa ni cap intenció de pagar. Segons el responsable d’urbanisme de l’Associació de Veïns de Sagrada Família, Joan Itxaso, l’ajuntament ha acceptat la proposta veïnal “per reduir despeses perquè sap que el temple no vol pagar res”. Per a Itxaso no està gens clar que el projecte arribi a bon port: “Si el temple no paga, crec que tot es quedarà quasi com està ara”.
Per la seva banda, els afectats s’han constituït com a plataforma. Recorden que hi ha habitatges de principis de segle i dels anys trenta, i que qualsevol decisió que es prengui s’ha de fer tenint en compte, primer de tot, els veïns. “És un tema molt delicat perquè hi ha afectada gent molt gran, que viu al barri des de fa generacions i que faran fora de casa seva, i si no fan un trasllat que els il·lusioni amb unes condicions millors, serà molt dolorós”, asseguren. Preguntats sobre qui ha de ser el responsable de pagar les obres, tenen molt clar que és el temple. “Això que es vol fer aquí no és una obra que Barcelona necessiti, és una obra per beneficiar una empresa privada que té molt poder”, reblen. Mentrestant, la Sagrada Família segueix creixent malgrat no tenir llicència d’obres.
