CaixaBank guanya fins al març 273 milions, un 27,2% menys, per l'impacte de Barclays

CaixaBank ha obtingut en el primer trimestre de l'any un benefici net de 273 milions d'euros, un 27,2% menys que en el mateix període de l'exercici anterior, que va incloure l'impacte de la integració de Barclays Bank a Espanya. No obstant això, el resultat abans d'impostos creix fins al març un 78,7%, arribant als 376 milions d'euros, segons la informació remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El resultat del negoci bancari i assegurador ascendeix en aquest període a 544 milions d'euros, mentre que l'immobiliari ha generat un resultat negatiu de 144 milions, davant els 557 milions de pèrdues del primer trimestre de 2015, en part a causa de la menor baixada per deteriorament d'actius.

El grup que presideix Isidre Fainé ha mantingut en aquest trimestre el seu lideratge en banca a Espanya, sumant 13,8 milions de clients, 5.183 oficines, 9.601 caixers i uns actius totals de 341.363 milions (el 0,8% menys). Els recursos totals de clients se situen en els 295.716 milions d'euros (un 0,3% menys), mentre que el patrimoni net de l'entitat puja a 24.971 milions (un 0,9% menys).

Els crèdits sobre clients bruts ascendeixen a 206.158 milions i es mantenen estables en el primer trimestre (un 0,1% menys), mentre que la cartera sana creix un 0,2%. Així mateix, continua l'evolució favorable de la nova concessió de crèdit, amb un creixement del hipotecari del 45% i del destinat al consum del 44%.

515 milions provisionats per clàusules sòl

En roda de premsa per presentar els resultats del primer trimestre, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha explicat que l'entitat té 515 milions d'euros provisionats per si la Justícia obliga a tornar les clàusules sòl amb efectes retroactius fins a maig de 2013, com marca la jurisprudència fins ara.

Així mateix, ha afegit que CaixaBank ha demanat “aclariments tècnics” a la sentència d'un jutjat de Madrid que ha fallat contra clàusules sòl de 40 entitats financeres per falta de transparència, i ha recordat que CaixaBank va eliminar les clàusules sòl l'any passat.

En cas que la UE decideixi que s'hagin de retornar els imports des de l'inici dels préstecs (i no només des de maig de 2013), Gortázar ha declinat calcular la xifra d'impacte per a CaixaBank, però ha afirmat: “Tenim la capacitat financera per prendre la decisió que considerem més adequada per a nosaltres, els nostres clients i els nostres accionistes”.

Sortida a borsa de BFA

Gortázar ha donat alguns detalls sobre la tornada a la càrrega de CaixaBank per fer-se amb el control del cent per cent de BPI en resposta a la ruptura de l'acord signat amb la segona major accionista, l'angolesa Isabel dos Santos, dirigit a reduir la seva exposició a Angola i evitar així una sanció de Brussel·les. Així, ha considerat que la sortida a borsa del Banc de Foment d'Angola (BFA), filial del Banc Portuguès d'Inversió (BPI), seria una bona solució al problema de concentració de riscos que el banc lusità té a Angola.

BPI, participat majoritàriament per CaixaBank i la multimilionària angolesa Isabel dos Santos, manté una participació del 50,01% a BFA, de la qual ha de desprendre per exigència del Banc Central Europeu (BCE), ja que considera que el sistema de supervisió bancària del país africà no és equivalent a l'europeu.

Malgrat intenses negociacions, CaixaBank i Dos Santos no han arribat a un acord sobre el futur de BFA, una solució que, segons Gortázar, podria passar per la seva sortida a borsa, ja que això permetria als actuals accionistes “graduar la seva participació en el banc”.

L'executiu s'ha mostrat així mateix confiat que el Banc Central Europeu (BCE) atendrà la seva sol·licitud i ampliarà el termini perquè el BPI pugui trobar una solució al seu excés de concentració de riscos a Angola. El banc català ha demanat al BCE la suspensió de qualsevol procediment sancionador contra BPI per aquesta qüestió per permetre trobar una solució a aquesta situació, ara que intenta de nou fer-se amb el control total del grup portuguès.

L'entitat que presideix Isidre Fainé ha llançat una oferta pública d'adquisició d'accions (opa) pel BPI per segona vegada en els últims catorze mesos, després que el primer intent no fructifiqués a causa precisament al rebuig de Dos Santos. Aquest cop, CaixaBank ofereix 1,113 euros per acció, lluny dels 1,329 euros que va oferir al febrer de 2015, el que suposa que valora al BPI al voltant dels 1.600 milions, 300 menys que fa un any.

La firma catalana, que ara controla el 44,1% de BPI, pretén fer-se amb el 100% de les accions, de manera que desemborsaria un màxim de 906 milions d'euros. En tot cas, l'oferta de l'entitat està condicionada a la supressió de la limitació del 20% en els drets de vot del BPI, a assolir més del 50% del capital i a obtenir les autoritzacions dels organismes reguladors pertinents.

Precisament aquest blindatge en els drets de vot està darrere del conflicte entre CaixaBank i la inversora angolesa, i que ha derivat fins i tot en una situació de bloqueig en el si de l'entitat. I és que, tot i que el pes del grup espanyol en l'estructura accionista del BPI és més del doble que el de Dos Santos (44,1% enfront de 18,6%), l'existència d'aquest límit en els drets de vot pràcticament iguala el poder de tots dos a l'hora de prendre decisions.

370 prejubilacions voluntàries

D'altra banda, Gortázar ha explicat que l'entitat preveu estalviar 40 milions d'euros anuals després d'haver rebut 370 adhesions al seu acord laboral de prejubilacions voluntàries, que preveia fins 484 desvinculacions. El dirigent ha recordat que la sortida d'aquests empleats es produirà l'1 de juny, i que forma part del procés de recerca de reducció de costos i millora de l'eficiència del banc en un context de marges de negoci reduïts per la caiguda dels tipus d'interès.

Ha afegit que tampoc cal oblidar la recerca de clients per incrementar ingressos, de manera que CaixaBank seguirà invertint en la seva plantilla (amb formació) ia les seves sucursals, per exemple amb especialització. “No parlo de reestructuració de plantilla, sinó d'oportunitats de ser més eficients”, ha contestat Gortázar quan ha estat preguntat sobre si el banc es planteja més acomiadaments per l'excés de personal del sector bancari.

Cessament de relacions amb Ausbanc

A més, Gortázar ha negat haver rebut qualsevol “tracte de favor” per part d'Ausbanc, el màxim dirigent del qual, Luis Pineda, està empresonat per suposades pràctiques d'extorsió a bancs, al costat del líder de Manos Limpias Miguel Bernad.

Gortázar ha explicat que el banc català havia mantingut fins ara una relació publicitària i de patrocinis “normal” amb Ausbanc, però que arran de l'escàndol l'entitat ha comunicat el “cessament immediat” d'aquesta col·laboració. “No considerem adequat, en les circumstàncies actuals, seguir amb cap tipus de col·laboració”, ha explicat el conseller delegat, que ha posat així fi a qualsevol tipus de publicitat per part de CaixaBank a les publicacions d'aquesta associació.

Gortázar ha subratllat així mateix que CaixaBank “no ha tingut el més mínim tracte de favor per part d'Ausbanc” i que, de fet, hi ha més de 200 procediments judicials iniciats pels advocats d'aquesta associació d'usuaris de banca contra el grup català. El Banc Sabadell, una de les entitats suposadament implicades en aquest cas de xantatge, no té previst personar-se com a acusació particular contra Ausbanc, mentre que CaixaBank no ha aclarit què farà al respecte.