“Davant dels problemes de corrupció no és possible l’immobilisme”

La marxa de Carolina Punset al Parlament Europeu ha deixat Ciutadans sense un cap de cartell de personalitat singular. El seu lloc com a portaveu en les Corts Valencianes l’ha ocupat Alexis Marí, fins aqueix moment adjunt a Punset. Es tracta d’un relleu continuista entre dues persones que van organitzar a la Comunitat Valenciana el partit que lidera Albert Rivera. Nascut a València el 1972, Marí, expert en seguretat pública i privada, va fer el pas d’UPiD a Ciutadans quan va esclatar el debat sobre la possible unificació d’ambdós partits, un debat en què es va situar clarament per una confluència que va ser rebuda amb hostilitat en el partit de Rosa Díez i no va arribar a produir-se. Ha viscut, doncs, tot el procés d’emergència del partit taronja, de la campanya electoral del qual per a les eleccions autonòmiques i locals del maig del 2015 va ser responsable en l’àmbit valencià.

En què consisteix la continuïtat respecte de Carolina Punset que vosté representa?

El secretari d’Organització, Fran Hervías, ho va explicar. D’una banda he estat el seu adjunt, és a dir, que he assistit a les rodes de premsa, a l’elaboració de les propostes en la Cambra, l’he acompanyada en les fatigues, he estat el seu petit Sancho Panza. Es tracta d’una evolució natural, de normalitat total.

Això vol dir que la línia política es manté. Podia haver canviat?

L’estratègia la marca el partit. És cert que hi ha perfils distints, cosa que enriqueix el projecte, persones més liberals, gent que ve de la socialdemocràcia o que no ha fet política mai. Però la línia continuarà sent la d’un projecte nou, amb idees noves, que es dedique de manera especial a les persones, sobretot a les que a hores d’ara ho passen malament; al tercer sector; a aprimar l’Administració; a lluitar contra la corrupció. Aqueixes línies mestres que va marcar al seu dia el lideratge de Carolina Punset són les que continuarem portant, estiga qui estiga.

Aqueixa línia també consisteix a allunyar-se de la idea que Ciutadans s’alimenta de gent que ha estat en el PP?

És cert que ha vingut gent del Partit Popular, però no es comenta tant que molta gent ha vingut del Partit Socialista. I també molta gent d’Unió Progrés i Democràcia. Jo mateix provinc d’UPiD. I hi ha fins i tot gent que ha vingut d’Esquerra Unida. I una altra, de cap lloc, perquè no feia política. Això és bo. El que passa és que els mitjans de comunicació insisteixen en el fet que en una zona hi ha més gent que ha vingut del PP o en una altra d’UPiD…

En tot cas, està clarament localitzada a Alacant la incorporació de molts antics membres del PP.

Això no és bo ni és roí. Quan ve un company nou i se suma al projecte, no li pregunte mai d’on ve. No és una cosa que m’aclapare o em preocupe. El que vull tenir clar és que aqueixa persona sàpia cap a on anem de manera inequívoca i inconfusible. En el 95% dels casos, la gent ho té clar. La resta acaba deixant el partit si s’adona que no som el que pretenia. A banda que, com en tots els partits, hi ha arribistes que intenten introduir-se en el projecte. El que intentem fer és detectar-los i apartar-los. Si algú ve ací, on sostenim un projecte regeneracionista, buscant el seu interés particular, s’equivoca.

Hi ha qui s’han sorprés, vista la dinàmica parlamentària d’aquests primers mesos de legislatura, davant de certes actituds de Ciutadans. Per exemple, en el terreny de l’urbanisme han arribat a plantejar iniciatives conjuntes amb Podem. Això continuarà?

Sí, i li diré perquè. Ho vam dir en la campanya i ho complirem. No crearem cap cordó sanitari amb cap partit polític. És cert que les circumstàncies concretes, com la del PP, que està corcat per la corrupció, no faciliten els acords. Si hi ha propostes vàlides que vénen del PP, hi votarem a favor, com si vénen de Compromís, del PSPV-PSOE o de Podem. Si és en benefici dels valencians, els donarem suport vinguen de qui vinguen. També ocorre al revés. No una vegada, ni dues, ni tres, sinó més, propostes que hem fet des de Ciutadans han estat ratificades, no sols d’una banda dels altres grups, sinó de vegades per unanimitat. Això alimenta hui, més i millor, el parlamentarisme. Que hi haja acords, que hi haja consensos, que haja debat alimenta la vida parlamentària. La valoració que faig del que portem de legislatura és d’excel·lent a l’hora de trobar acords. Nosaltres, a vegades estem més prop del PP, unes altres vegades dels socialistes i unes altres de Compromís o de Podem. Això és bo.

Ha esmentat abans la corrupció. L’he vist unes quantes vegades molt acalorat discutint amb el PP…

En assumptes de corrupció no sols cal analitzar-ne el fons, sinó també la forma. Els casos de corrupció que hem vist, que estem veient i que crec que continuarem observant, per desgràcia, durant un període llarg de temps a la Comunitat Valenciana han afectat, no afiliats de base, sinó primers espases del PP. I fa la sensació que ningú no en sabia res. És el cas de València, on tots els regidors del grup municipal menys un estan sent investigats. I resulta que Rita Barberá ni està ni se l’espera. Això ens allunya moltíssim de la visió que ha de tenir un partit hui en dia respecte de la corrupció. El que no és possible ara com ara en temes de corrupció és l’immobilisme, és a dir, no prendre mesures preventives i correctives. Això és traslladable al Govern de la nació, al senyor Mariano Rajoy. Amb casos tan greus com els que hem tingut a la Comunitat Valenciana, què menys que el president del partit hi haguera vingut, primerament, a demanar perdó i, després, a explicar quines mesures s’adoptaran.

Quin pes té l’organització valenciana dins de Ciutadans com a partit espanyol?

Si ho veiem només com una qüestió aritmètica, un pot pensar: bé, no fan majoria, estan en l’oposició, no sostenen govern, d’altra banda tampoc fan majoria amb l’altre grup en l’oposició. I pot dir: Quin poc pes que tenen! Però jo crec que Ciutadans està fent una bona tasca d’àrbitre, de forçar consensos, i em remet a les proves. Això és boníssim. A banda del missatge programàtic, estem arrossegant els altres partits a la quantitat més gran possible de punts coincidents amb aqueix programa. Es pot adoptar la postura de convidat de pedra, que és menys arriscada, o activa, més arriscada, que intenta introduir la quantitat més gran de punts possibles del programa.

Però en l’àmbit estatal hi ha hagut un acostament tal al PSOE que han arribat a un pacte d’investidura, mentre ací estan en l’oposició al tripartit.

Nosaltres parlem de projectes, no de partits polítics, ni de colors. Hi ha projectes que podríem haver enarborat amb el PP com amb el PSOE. De fet, hem convidat el PP a escala nacional a sumar-se a aqueix pacte, i a fer propostes. No a dir açò no val o açò no m’agrada. No ens casem amb ningú. Ens agrada bastant la solteria en aquest aspecte. La paraula base fonamental és el consens.

La política territorial dóna molts maldecaps als partits d’àmbit estatal. Com els acaba d’ocórrer amb la reclamació del deute històric amb la Comunitat Valenciana, que ací han subscrit i que Ciutadans ha rebutjat des de la seua direcció. Quina és exactament la seua posició?

Vam fer un reconeixement del fet que la Comunitat Valenciana està infrafinançada. I afegim que està també infravalorada, per la mala gestió i pels casos de corrupció. A partir d’això, és cert que el deute històric no està recollit en els 200 punts del pacte i, per tant, caldrà valorar-lo fora d’aqueixos 200 punts d’un acord que s’ha fet ara mateix.

Però s’esborren d’aqueixa reivindicació?

No es pot dir que la Comunitat Valenciana no està infrafinançada. Això és un fet quantificable. Vam dir al president Puig que aniríem de la mà en aqueixa reivindicació. Però que això no l’allunye de la bona gestió amb els pocs recursos que té. Que no servisca d’etern lament. Cal demanar el que entenem que pot ser just, però també cal gestionar més i millor del que es va fent.

I les diputacions? Cal suprimir-les?

És un tema claríssim. Ciutadans vol que desapareguen les diputacions. Sabem que hi ha un marc normatiu, com el que suposa la Constitució, però cal variar-lo. Albert Rivera ho va proposar entre els primers punts. Les diputacions valdrien per al que valdrien, però ara no. I no ens agrada el discurs del PP quan convida a la por perquè pobles de 80, de 150, de 200 o de 400 habitants es quedaran desatesos. Hi ha competències que poden impulsar-se cap amunt, cap a les conselleries, i d’altres cap avall, cap a les mancomunitats de serveis. L’històric que tenim a la Comunitat Valenciana revela que les diputacions han estat un niu de corrupció. Tres expresidents, un a la presó i dos d’investigats, ho constaten. Si no ho recorde malament, dos terços de la despesa s’usen per a mantenir la mateixa diputació. Només un terç arriba als ajuntaments. Això és mantenir una macroestructura elefantiàsica que no permet dedicar els recursos allà on calen, en els ajuntaments.

Ja que parla de diputacions. En la Diputació d’Alacant està trencat o continua vigent el pacte de Ciutadans amb el PP?

Nosaltres vam fer un pacte d’investidura, no un pacte de govern, per no bloquejar la institució. Dit açò, vam fer una petició expressa al PP perquè apartara dues persones, una del PSOE i una altra del PP, i segons sembla va haver-hi gent allí que va mirar cap a una altra banda. Això no ens agrada. El nostre portaveu ha advertit que les mesures que siguen les correctes les defensarem, vinguen de qui vinguen.

I en ajuntaments com el d’Elx, de composició difícil i ara mateix amb un govern en minoria, quina serà la seua posició?

La mateixa que hem seguit tot aquest temps. Entrar a governar no és una prioritat. Ho és donar la màxima estabilitat a un govern que treballe pels ciutadans, i que done un progrés a la ciutat. La situació que s’ha creat a Elx és una mica calamitosa, però no passarem a formar part de l’equip de govern.

En quins assumptes dels que tenen entre mans les Corts Valencianes creu que pot produir-se un acord amb Ciutadans?

Allà on es defensen les polítiques socials i les persones que més ho necessiten, en el tercer sector, ens hi trobarem al 99%, vinguen d’on vinguen les propostes.

Pot arribar Ciutadans a un acord sobre l’engegada de la nova Ràdio Televisió Valenciana?

Algun mitjà ha suggerit que Ciutadans no vol que es reòbriga RTVV. Clar que ho volem, però en temps i forma. Vetlant perquè siga una radiotelevisió eficient i no una macroestructura innecessària de persones col·locades ni mediatitzades pel govern de torn. Posar una data limitada sense un estudi previ de què i com s’ha de fer, ens sembla una imprudència temerària. No estem tampoc per allargar de manera innecessària el procés, però que l’estudi siga ampli, consensuat, amb el nombre més gran de punts en comú i que beneficie la ciutadania i el sector audiovisual. Sempre he pensat que una radiotelevisió pública vertebra el territori. Però hi ha sectors amb necessitats, com el de la discapacitat, o el de l’educació, que encara té xiquets en barracons. Hi ha les prioritats. Es tracta de fer-ne un índex i actuar en conseqüència.