Dreta de substitució

Llegix les declaracions de Vicente Boluda, president d´AVE, i em pregunte si la tendència ploramiques dels empresaris valencians no s´estarà convertint en un assumpte de psiquiatra.

Pareix com si els sorprengueren el tracte discriminatori que rep la Comunitat Valenciana PGE rere PGE, l´empobridor sistema de finançament i la resposta del “vuelva usted mañana” a qualsevol projecte d´infraestructures.

Ja se´ls pagaran, com ha passat tantes voltes abans, han de pensar des dels despatxos madrilenys.

Total, tornaran a votar-nos...

Capítol apart mereix el lament per la mancança d´un partit regionalista fort, el qual també compartix un altre expresident de la patronal com Federico Félix. Nacionalista, fins i tot, diu Boluda.

Si els bascos i catalans ne tenen...

Bé, tot un paradigma de les expressions de fosca i mala consciència que JV Marqués va enunciar en el seu llibre més conegut. Una manera traumàtica de reconèixer, per part d´estes elits econòmiques, que els valencians som un poble i de justificar, alhora, el seu estrident abstencionisme. Perquè ells, i estan en el seu dret, mai s´han implicat en eixe projecte del regionalisme-nacionalisme. Més enllà de la política, tan nord-americana ella, d´ous en totes les cistelles.

Miraren tant a Madrid que Madrid els posà mirant a Conca.

L´esparadrap del regionalisme-nacionalisme significa per a ells una marca blanca per a votar PP en contextos de crisi del PP i barrar així el pas a l´esquerra. Va passar quan, en 1987, UV superà a AP al Cap i Casal o quan els unionistes botaren el bypass en les eleccions Generals de 1989.

Al primer símptoma de recuperació de l´opció de centre-dreta estatal, el punt d´inflexió de les Locals valentines de 1991, es retirà eixe suport contranatura, com també va comprovar-se des de les pàgines de Las Provincias.

Resulta ofensiu que es parle de la necessitat del regionalisme-nacionalisme des de la complicitat amb l´OPA hostil més vergonyant de la història de la política hispana. Just, quina casualitat, quan la refundada UV del Congrés de Gandia començava a actuar com un partit regionalista-nacionalista homologable. I no com una muleta del PP, que és com la concebien.

Al remat, els fets –i les omissions- parlen a les clares. Per què li diuen regionalisme-nacionalisme quan volen dir-li dreta de substitució? Eixa és la terminologia acadèmica, segur que els sonarà millor que una altra de vell encuny.

La puta del PP.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats