El costat fosc de Joaquín Sorolla s’exhibeix a València

El costat fosc del pintor de la llum ja s’exhibeix en la seua terra natal. La Fundació Bancaixa de València acull des de dijous l’exposició Sorolla en negre, que il·lumina la cara menys coneguda del pintor associat tradicionalment a la representació de la llum i la Mediterrània. La mostra, assenyala el seu comissari, Carlos Reyero, apunta aquesta aparent contradicció, que es trenca a través del visionat dels llenços. Es presenta “un altre Sorolla” que continua sent “molt lluminós”, assenyala el responsable.

L’exposició fa un recorregut per quatre blocs temàtics en què es veu l’ús de tons negres i grisos en els llenços de Joaquim Sorolla, que va emprar en retrats i escenes costumistes, especialment en la roba dels representats. Els blocs aborden el retrat, el simbolisme i el significat de les tonalitats fosques que impregnen el context social de l’època; el valor del negre com a font de contrast i mitjà per a potenciar la llum i el color; i l’ús de la monocromia en l’obra del pintor valencià. En la paleta de Sorolla “caben molts negres” que no apaguen els quadres, ha destacat el director del Museu Sorolla, Enrique Varela, en la inauguració de l’exposició.

Composta per un centenar de llenços, la mostra n’inclou una desena que mai s’han exposat amb anterioritat i setze que no ho havien fet a València, amb la col·laboració del Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla pel centenari de la mort de l’autor. Les obres procedeixen d’un ampli elenc d’institucions públiques i privades com el Museu Sorolla, la Fundació Museu Sorolla, Museu de Belles arts de Bilbao, Museu de Segòvia, Museu de Màlaga, Fundació Sorigué, Fundació Banc Santander, Museu de Belles Arts de Múrcia, Museu de Belles Arts de València, Col·lecció BBVA, Museu de Saragossa, IVAM, Ministeri d’Afers Exteriors, Palau de Viana. Fundació Caja Sur de Còrdova, Col·lecció CaixaBank i Galeria Ana Chiclana, a què se sumen obres procedents de la Fundació Bancaixa i d’una vintena de col·leccions particulars.

Entre les obres exposades podran veure’s per primera vegada els retrats de María Clotilde; Nemesio Camino Zubelzu; el comte d’Albox; Carlos Urcola, Pilar de la Bastida als 15 anys i com a marquesa de Moret; Francisco Pons Arnau; el comte de Casal i la comtessa de Casal, juntament amb Estudi per a Dinant en la barca i En la barca.

L’ús del negre en Sorolla arranca de la tradició pictòrica espanyola –del seu coneixement de Velázquez, el Greco o Goya– per convertir-se en un element d’expressivitat, suggerir estats poètics i anímics, i reinterpretar-se com un color que tradueix la modernitat del seu temps i la seua sòbria elegància, apunta la Fundació. Els seus responsables expliquen que el significat del color és cultural “i ni tan sols un pintor naturalista com Sorolla escapa als suggeriments anímics i poètics vinculats als colors que percep i utilitza”.

En el segle XIX, quan el valencià desenvolupa la seua obra, el context va ser particularment favorable a les interpretacions sensorials i anímiques dels colors, en què el negre va ser intrínsecament associat a la melancolia, el mal o el pessimisme. També, en oposar-se al color i a les connotacions positives de la llum, és símbol de tristor i decadència, com les ombres ho són del misteri i de la incertesa. “Amb tons foscos i negres, Sorolla també s’acosta a l’estètica de l’Espanya negra per caracteritzar tipus humans que denoten la duresa de la vida de les classes populars o sublimen, en el cas dels natzarens per Setmana Santa, el dolor més profund”, detalla la Fundació Bancaixa.