Els professionals de les arts escèniques denuncien el menyspreu de la Generalitat a la producció valenciana

La situació de les arts escèniques valencianes continua sent crítica. A les conseqüències que el sector ha patit enguany pel colp de la dana d'octubre de l'any passat se suma la falta d'un decidit suport institucional al sector de les arts escèniques, un compromís clar amb els professionals valencians i una gestió destinada a la promoció del cinema i del teatre de producció autòctona.

Esta situació de falta de suport s'accentua d'una banda amb la política d'ajudes que des del govern valencià s'estan dedicant al sector, amb partides pressupostàries més reduïdes cada any, i per un altre amb convocatòries de subvencions més tardanes cada temporada.

Però este menyspreu al producte autòcton s'evidencia encara més en el nombre de produccions públiques de teatre promogudes per l’Institut Valencià de Cultura, organisme dependent de la conselleria de Cultura i que té com a principal objecte impulsar, fomentar i difondre la creació i producció artística a la Comunitat Valenciana.

En una comparativa amb els últims anys, i segons les dades publicades en la web de l’IVC en el seu apartat de producció pròpia, en la temporada 2024-2025 es van estrenar només dues produccions pròpies, La Mancha i Plenamar. Esta última a més sols va estar dues setmanes en cartell en el Teatre Rialto, quan els anys anteriors les produccions de teatre van tindre exhibicions d'entre quatre i sis setmanes amb repartiments d'entre huit i deu actors i actrius.

Com a exemple, en la temporada 21-22 l’IVC va realitzar cinc produccions pròpies on van participar uns 45 actors i actrius amb una mitjana d'exhibició de cinc setmanes. En la temporada 22-23 va realitzar cinc produccions pròpies, més dos reposicions, on van participar mig centenar d'actors i actrius durant almenys quatre setmanes d'exhibició.

Cridanera també és la dada d'este any de funcions de producció valenciana al Teatre Principal de València, on s'han realitzat 35 funcions de companyies de la resta d'Espanya i cap de la Comunitat Valenciana. Les xifres en el Teatre Rialto de València han sigut de 39 funcions valencianes per 36 de la resta d'Espanya.

Un altre exemple d'esta falta d'empatia amb la producció valenciana s'ha donat en l'última edició de Sagunt a Escena, un dels principals festivals de teatre valencià organitzat per l’IVC i que enguany ha celebrat la seua 42a edició. De les nou obres que es van exhibir en l'escenari del Teatre Romà, només dos eren de producció valenciana, deixant a les companyies locals en el denominat Off Romà i altres escenaris no principals.

Des del sindicat d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) s'adverteix que “si les ajudes arriben tard, si no es fan més produccions públiques i amb més intèrprets i no es programen companyies valencianes, s'està abocant al sector a una major precarització i a un clar afebliment de les arts escèniques valencianes en un context molt advers per a la promoció cultural valenciana”.

L'associació afegix que “només li demanem a l’IVC que complisca amb les seues funcions i no prioritze altres interessos que no siguen cuidar i projectar la producció autòctona i als professionals que la representen”.