La història del còmic occidental arriba al CaixaForum València

 La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació “la Caixa”, Isabel Salgado; el galerista, col·leccionista i comissari de l’exposició, Bernard Mahé, i el directora de CaixaForum València, Álvaro Borrás, han presentat avui Còmic. Somnis i història, exposició que abraça més d’un segle d’història del còmic occidental com a mitjà de comunicació de massa.

En els últims anys, la programació de la Fundació “la Caixa” presta una atenció especial a les manifestacions culturals pròpies dels segles XX i XXI. Després de dedicar recentment exposicions als universos de la moda, els videojocs i els tatuatges, ara arriba el torn del còmic.

El còmic té avui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d’expressió. Tot i així, durant dècades el seu valor cultural i artístic no va ser reconegut. De manera progressiva s’ha consolidat com una forma d’expressió que, emparentada amb d’altres com la literatura, la pintura o el cinema, ha conquistat milers de persones a tot el món i ha entrat a les sales d’exposicions i en l’àmbit acadèmic.

L’exposició Còmic. Somnis i història proposa una panoràmica molt completa sobre el naixement i l’evolució dels diferents tipus d’historieta existents al món occidental. En reunir els millors còmics de la història del gènere a Europa i Amèrica, en redescobreix el potencial artístic. El títol de la mostra remet a la doble condició del còmic com a eina de reflexió sobre el present i el futur, i com a mitjà poderós de creació de realitats paral·leles, mons imaginaris, utopies i distòpies.

Des de la prehistòria, l’ésser humà ha narrat en imatges. La forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics egipcis, la pintura narrativa medieval o els saltiris i llibres d’hores. La historieta tal com la coneixem fa eclosió amb els mitjans d’impressió massius durant el segle XX i presenta elements formals que la defineixen, com ara la narració múltiple o un ritme característic.

Des que el suís Rodolphe Töpffer va dibuixar una sèrie de divertides historietes per als seus estudiants a mitjan segle XIX i, més tard, autors com Richard Felton Outcault van adoptar com a norma el globus de text, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de reflectir els canvis de la societat i, sobretot, els models d’imaginació. Al mateix temps, el còmic ha estat també un incentiu d’aquests canvis i ha aportat anticipacions substantives, com mostra l’aproximació a l’obra d’autors com George Herriman, Milton Caniff, Winsor McCay, Alberto Breccia, Jean Giraud (Moebius) o Enki Bilal en aquesta exposició.

Còmic, Somnis i història fascinarà tant el lector erudit —que podrà contemplar centenars de pàgines originals d’obres seminals— com el neòfit gràcies a l’apropament històric i didàctic al gènere.

Autors espanyols

L’exposició presenta l’obra dels grans mestres universals i també de clàssics del còmic del nostre país. La mostra arrenca amb un dibuix de la sèrie del 1896 The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern, i arriba fins a l’actualitat amb el còmic en línia Joselito, de Marta Altieri, que juga amb totes les possibilitats que ofereix el món digital, com el concepte de scroll infinit.

Entre aquestes dues obres, els visitants podran gaudir de 154 originals i una reproducció, entre les quals destaquen desenes de pàgines dels dibuixants més cèlebres dels àmbits nacional i internacional. L’exposició reuneix, com no s’havia fet mai fins ara, nombroses obres mestres de la història del còmic que justifiquen per elles mateixes la visita a l’exposició.

La mostra inclou obres d’alguns dels personatges o còmics més cèlebres, com The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault; Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay; Terry y los piratas, de Milton Caniff; Tintín, d’Hergé; Flash Gordon, d’Alex Raymond; The Spirit, de Will Eisner; diferents obres de Moebius; Corto Maltès, d’Hugo Pratt, o Mafalda, de Quino, els originals dels quals es podran veure a Espanya per primera vegada. 

La mostra es completa amb primeres edicions de revistes i llibres, i també amb reproduccions digitals. A més, també s’ha volgut que hi col·laboressin destacats autors espanyols, que han creat obres expressament per a la mostra. És el cas de Paco Roca, que ha fet un homenatge a la història del còmic espanyol amb un diorama en el qual apareixen alguns dels seus grans creadors, i d’Ana Galvañ, responsable del cartell de la mostra.

Còmic. Somnis i història inclou un muntatge escenogràfic que fa de la visita una experiència immersiva. A càrrec de l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià, reprodueix elements icònics com el llit de Little Nemo —el primer gran clàssic de la història del còmic—, que ens obrirà la porta a un món fantàstic, una reproducció a gran escala de 13, Rue del Percebe, o un decorat d’Astèrix, amb els seus protagonistes en 3D juntament amb una il·lustració de grans dimensions creada expressament per a la mostra i que presenta absolutament tots els personatges de la popular historieta francesa.

El projecte va néixer de la rica col·lecció de Bernard Mahé, una de les més importants d’Europa, i s’ha completat amb préstecs de nombroses institucions i de col·leccionistes privats, com també dels mateixos autors, en el cas del còmic espanyol. L’exposició s’ha pogut veure anteriorment a CaixaForum Madrid, a CaixaForum Barcelona i CaixaForum Sevilla.

Per acompanyar l’exposició, s’ha col·laborat amb l’editorial Flammarion en la publicació d’Anatomía del cómic, a càrrec de Damien MacDonald, una recopilació històrica que reuneix una selecció d’obres mestres del còmic d’Europa i Amèrica.

A més, CaixaForum València organitzarà el cicle 'La vida en vinyetes', que aproparà el còmic a altres àmbits de la cultura i la vida quotidiana, com la gastronomia, amb Roger Ortuño; la comèdia, amb Nerea Pérez de Las Heras; la música amb Dani Nel·lo y la literatura, amb Carlos Zanón. Coordinarà el cicle la crítica cultural Mery Cuesta. 

Un passeig per la història del còmic amb vuit parades

Distribuïda amb vuit àmbits, Còmic. Somnis i història mostra els inicis d’aquest gènere, la seva eclosió amb els mitjans d’impressió massius, el naixement i el mite dels superherois, l’edat d’or del còmic francobelga, l’arribada de la modernitat a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina, l’explosió del gènere fantàstic i la nova avantguarda sorgida en les últimes dècades. Tot això, prestant una atenció especial a l’evolució del còmic a Espanya.

La mostra comença amb The Yellow Kid, obra de Richard Felton Outcault. Considerat l’autor del primer còmic modern, se li atribueix ser el primer que va utilitzar globus de text. A partir d’aquí, el primer àmbit de la mostra fa un repàs dels orígens de la narració seqüencial prestant una atenció especial a Winsor McCay, un dels pares del còmic modern, autor del clàssic Little Nemo in Slumberland. I acaba amb altres autors centrals en l’experimentació de les primeres dècades, com ara George Herriman i la seva tira Krazy Kat. 

L’edat d’or del còmic nord-americà va venir marcada pel crac del 29 i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, el còmic va virar cap a la quotidianitat i van néixer algunes sèries molt populars fins al dia d’avui. En el segon àmbit de l’exposició en trobem molts exemples, com ara Popeye, d’Elzie Crisler Segar; Dick Tracy, de Chester Gould; Blondie, de Chic Young, o Gasoline Alley, de Frank King. És en aquesta època quan apareix Disney —amb autors com Floyd Gottfredson, Al Taliaferro o Carl Barks— i els còmics d’aventures, entre els quals destaquen, en aquest àmbit, El Príncep Valent i Tarzan, d’Harold Foster, o Flash Gordon, d’Alex Raymon.

Arribem a un moment fonamental del classicisme nord-americà: la sèrie Terry y los piratas, de Milton Caniff, crònica de la Segona Guerra Mundial que va tenir un gran èxit i va arribar a tenir més de 200 milions de lectors. A més de diversos originals d’aquesta sèrie, l’exposició inclou la primera pàgina de la sèrie que l’autor va desenvolupar posteriorment, Steve Canyon, potser una de les pàgines més analitzades de la història. La segona sala es tanca amb l’obra del també influent historietista Will Eisner, creador del famós personatge The Spirit el 1941 i popularitzador del concepte de novel·la gràfica. 

Paral·lelament neix el gènere dels superherois, que deu el seu gran èxit a l’aparició d’un nou format de publicació: el comic book. Superman va ser el primer i el van seguir Batman, Wonder Woman, el Capità Amèrica. Els superherois van passar per diferents fases que van definir la seva identitat fins als anys vuitanta: el desdoblament, la doble identitat i la mutació. En aquest àmbit es podran veure pàgines originals de la primera generació de dibuixants de superherois, com Jack Kirby (Capità Amèrica, Thor, Els Quatre Fantàstics), John Romita (Spider-man), John Buscema (Los Vengadores), Neal Adams (Batman) o Bill Sienkiewicz (Elektra), com també d’autors centrals de la renovació radical dels superherois a partir dels vuitanta, com Mike Mignola (Hellboy).

La història del còmic a Espanya comença al segle XIX amb alguns precursors com Apel·les Mestres o Ramón Cilla i es popularitza amb revistes com TBO —de la qual surt el nom que encara utilitzem per referir-nos als còmics: tebeos— i autors com Ricard Opisso, Manuel Gago o Eduardo Vañó i el seu Roberto Alcázar y Pedrín. Tot i la bretxa que va suposar la Guerra Civil Espanyola, es van continuar publicant revistes franquistes com, Flechas y Pelayos. Durant la dictadura van néixer revistes d’aventures com El Guerrero del Antifaz o El Capitán Trueno (Ambrós), la gran comèdia humana de Bruguera amb Francisco Ibáñez o Manuel Vázquez, i les revistes infantils que llegia tota la població, com TBO o Pulgarcito.

A partir dels anys seixanta, nous corrents i autors, com Enric Sió o Antonio Hernández Palacios, van minar la fèrria censura franquista i van obrir el camí tant a l’esclat de l’underground de Max, Miguel Gallardo, Nazario o Jordi Bernet, i al sorgiment d’autores com Pili Blasco o Purita Campos, com a l’alè narratiu del format de la novel·la gràfica, que culmina en la sèrie Blacksad, de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido.

 Després de la Segona Guerra Mundial, van triomfar a França i Bèlgica les publicacions juvenils Le Journal de Spirou, d’André Franquin, i Tintin, d’Hergé, del qual es podran veure a l’exposició fins a cinc pàgines i dibuixos originals. A l’entorn d’aquests autors, trobem diversitat d’autors, historietes i línies argumentals, des d’Els barrufets fins a Pilote, revista que va triomfar des del seu primer número amb Astèrix, la mítica sèrie de René Goscinny i Albert Uderzo. L’exposició n’inclou diversos números originals de la dècada dels seixanta, i la seva presència és central en aquest àmbit, amb la reproducció a gran escala d’una il·lustració.

Amb el Maig del 68 hi ha una revolució i es consolida un còmic adult, i també autors com Jean Giraud, present en aquest àmbit amb diverses pàgines de Blueberry, que va crear abans de revolucionar el món del còmic sota el pseudònim de Moebius.

La modernitat va florir a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina amb autors com Alberto Breccia, gran renovador des del punt de vista gràfic. Entre els autors destacats en aquest àmbit trobem, d’una banda de l’Atlàntic, Quino —del qual es veuran per primera vegada a Espanya algunes tires originals gràcies a la cessió extraordinària de la seva família; de l’altra banda, Guido Crepax, i Milo Manara. I amb un peu a cada país, l’eterna singladura del Corto Maltès, d’Hugo Pratt, present a la mostra amb set dibuixos.

A partir dels setanta apareixen relats fantàstics a una banda i a l’altra de l’Atlàntic. Alliberats de la censura i animats pel corrent llibertari del 68, els autors de còmic se submergeixen en una efervescència creativa i reescriuen el mapa de les relacions entre el còmic i la resta de les formes expressives. Aquesta sala està dedicada a figures com Richard Corben, Frank Frazetta, Jean-Claude Mézières, François Schuiten i, sobretot, Moebius, del qual s’exposa una doble pàgina original de la sèrie Arzach, considerada una de les màximes obres mestres de la història del còmic. Aquest àmbit es tanca amb Enki Bilal, autor fonamental d’origen iugoslau establert a França, que va portar a la màxima expressió la relectura de la tragèdia històrica des de la ciènciaficció més radical.

L’últim àmbit de l’exposició obre la porta a la gran quantitat de camins que s’han obert en l’univers del còmic en els darrers 50 anys. Arrenca amb l’obra de Will Eisner, que des del 1978 va publicar sota el concepte de novel·la gràfica. A partir dels vuitanta es renoven i es diversifiquen temàtiques, formes de publicació i formats, amb revistes i fanzins com MAD, RAW, Weirdo i Tits & Clits, i amb noms com Robert Crumb, Charles Burns o Charles M. Schulz. L’exposició finalitza amb les noves experimentacions que obren el camí del còmic assaig o el còmic expandit, poètiques performatives, etc.