La portada de mañana
Acceder
La cumbre de Madrid dibuja la nueva OTAN ante la amenaza de Putin
Los hogares hacinados se disparan en España
OPINIÓN | 'Los riesgos tras la cumbre de la OTAN', por Olga Rodríguez
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es

Juanma Artigot, director del Teatre El Musical: “Continuarem apostant per la diversitat, la inclusió i la igualtat en el teatre”

El responsable del TEM, Juanma Artigot. / MAO

0

Juanma Artigot és, des de desembre del 2020, director i coordinador artístic del Teatre El Musical (TEM), un dels espais culturals de gestió pública de València. Artigot, exresponsable de programació en La Rambleta, es va incorporar en plena pandèmia a la direcció del centre, adaptant el projecte amb què va resultar guanyador al nou escenari. El responsable de l’oferta cultural celebra que, després de l’aturada forçada per la pandèmia, l’espai “ha tornat a omplir-se de vida” i advoca per continuar reforçant la creació local en sintonia amb el barri.

Quin balanç fan d’aquesta temporada 2021-2022?

Ha sigut una temporada difícil, amb nombroses adversitats, però gràcies a l’esforç, la il·lusió i el treball col·lectiu hem anat avançant i assolint els objectius marcats a l’inici de temporada. Pel que fa a l’àrea artística, la línia de programació s’ha consolidat, ha recuperat públic i ha arribat a altres de nous. Amb relació a l’àrea social, s’han generat i s’ha fet costat a nombrosos projectes, i altres que estan germinant actualment i que faran fruit fruits els pròxims mesos. Els números ens animen a continuar, ja que s’han duplicat les xifres d’activitats i d’assistència prèvies a la pandèmia. L’espai ha recuperat la seua vitalitat i això es respira diàriament. Ha tornat a omplir-se de vida.

Com va trastocar la crisi sanitària els seus plans per a la gestió del teatre?

La pandèmia ha condicionat molt, en tots els terrenys, però hem hagut d’anar adaptant-nos contínuament a les circumstàncies. Si bé aquest sector sempre ha patit la incertesa durant molts anys, a això se sumava la incertesa general i mundial. El primer repte que es plantejava era generar una oferta de qualitat, diferent i atractiva per recuperar l’assistència de públic. En les arts escèniques, costa molt treballar l’acostament del públic i el desenvolupament d’audiències, i aquesta faena de fons es perd molt ràpidament quan es para. D’altra banda, crec que s’ha fet una faena coherent i necessària a l’hora de reforçar des del TEM el suport a la creació local, cosa que ja ens vam marcar d’inici en el projecte, però que s’ha incrementat davant tota aquesta realitat.

En aquest últim any, després de l’aturada forçada per la pandèmia, com ha reaccionat el públic a la recuperació de la programació?

La resposta del públic ha sigut bona en termes generals, però queda molt per fer, perquè observem que la tendència ha de millorar. S’ha cuidat molt el públic, l’oferta programàtica ha anat en augment, però no ens hem de dur a engany, perquè els indicadors van advertint-nos que no s’ha d’abaixar la guàrdia. És molt important continuar fent un treball col·lectiu pel que fa a públics, incorporar noves audiències i concentrar esforç en la base, que és el que marcarà la deriva i el futur immediat. Però hi ha coses que no han canviat, com l’excés d’oferta no ajustada a la demanda actual, la sobreproducció escènica, les dinàmiques de programació i exhibició... que han d’anar adequant-se a la realitat actual.

La programació del TEM conjumina espais culturals amb una acció en el teixit social del barri. Com es materialitzen aquestes aliances?

La porta del TEM, que no és menuda, i per tant, la meua oficina estan obertes en tot moment per escoltar les realitats i les necessitats socials que hi ha. L’estructura de personal de què disposa és molt reduïda, però es fa un esforç enorme per part de totes les persones que treballem des de dins, i si a això sumem la quantitat d’iniciatives i realitats que hi ha en l’exterior des de l’acció social, qualsevol esforç o suma d’això val la pena. La part social és inherent al TEM, no hi pot viure d’esquena. Sempre estem disposats a escoltar, a col·laborar, a participar i a millorar al màxim el nostre entorn per a millorar, a través de les eines de què disposem, aquesta transformació social. Potser és aquesta la clau. Mantenim aliances amb les associacions, centres educatius, col·lectius veïnals, institucions socials, mediadors, universitats, projectes socials ciutadans, etc. Però sempre hi ha faena per davant en l’àmbit social.

Acaben de tancar l’última edició de Cabanyal Íntim. Quin impacte té aquest certamen en el barri?

El festival Cabanyal Íntim, que enguany celebrava la 11a edició, és un reflex clar de les inquietuds i les realitats que emanen del barri mateix. És un festival que parteix, com bé indica el nom, des de la intimitat i de l’interior de les cases, cosa que s’ha recuperat després de la pandèmia, a més d’altres espais addicionals institucionals, i que busca un acostament del veïnat i la resta de les persones de la ciutat a la cultura a través de les arts escèniques, arts vives i experimentals en proximitat. Cada any la relació del TEM amb el festival és més gran i va reforçant-se la col·laboració. Són dues setmanes en què tot el districte marítim s’il·lumina d’art, reflexió, música, performances i molta participació social. Fan una faena excepcional des de més d’una dècada.

En els últims mesos han posat en marxa coproduccions publicoprivades i col·laboracions amb altres espais culturals de la ciutat, com ara Última lluna de Mercucio Montesc. Com beneficien aquestes xarxes el teixit cultural? Aquestes adaptacions, amb tints distòpics, són un reflex del sentiment del moment per al públic més jove?

Els recursos del TEM són molt limitats, gens comparables amb altres institucions públiques d’àmbit regional o autonòmic. Sumem sempre i aportem el màxim de les nostres possibilitats tractant de gestionar eficientment aquests recursos. És l’exemple que dius, una coproducció en què el TEM és només una part menuda i que vam veure clar des de l’inici que havíem de donar-hi suport.

Els beneficis són molts, des del suport a la creació mes jove, la inclusió de nous llenguatges que connecten amb el públic jove, l’oportunitat que es brinda a les actrius/actors en un teatre municipal com el TEM, l’oportunitat d’aprendre mútuament, de compartir l’experiència, en definitiva. Aquesta adaptació en concret ha generat una connexió directa amb el públic més jove, ha despertat molt d’interés entre aquest estrat de públic (20 a 30 anys) i per tant ha complit amb escreix aquest objectiu. S’han sentit reflectits en l’obra i aquesta ha sintonitzat completament amb les seues preocupacions i inquietuds, i això és gràcies a la magnífica faena que han fet, per part de la companyia, Perros Daneses; el director, Borja López Collado, i per descomptat l’equip actoral –tots joves menors de 28 anys– que ha fet un esforç incommensurable.

També han emprés projectes d’exploració del barri des de la infància. Quin és el vessant pedagògic del TEM?

És fonamental, treballar braç a braç amb els centres educatius i amb les iniciatives que posen el focus en l’aprenentatge des de molt enjorn. És un barri que va rejovenint, que a més manté un teixit impressionant de centres educatius. A més, és important sumar eines que fomenten la inclusió social i cultural en tots els nivells i edats. A més, per a la pròxima temporada aniran sumant-se tallers i propostes pedagògiques que per motius administratius estaven en vies de resoldre’s.

Quines línies programàtiques preparen per a la temporada següent? Creu que la pandèmia, la crisi sanitària o el vessant epidemiològic continuaran marcant la producció cultural?

Continuarem apostant per l’excel·lència i la qualitat, la participació fins i tot en els processos creatius i l’oferta multidisciplinària que defense la diversitat, la inclusió i la igualtat. Volem que les persones s’identifiquen amb el discurs del TEM i aconseguir aquest sentit de pertinença a una cosa que naix per si mateixa amb vocació pública. Tot això a través del teatre, la dansa, la música, la performance art intermèdia, les arts vives, la poesia escènica, la formació, la participació i l’acció social. Com veus, les eines existeixen, però cal optimitzar-ne l’ús per assolir l’objectiu principal: generar pensament crític.

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats