Nuria Enguita presenta el seu projecte per a “agitar” l’IVAM i situar-lo “plenament en el segle XXI”

La nova directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha presentat dijous les línies principals d’actuació que seguirà el museu valencià durant els pròxims cinc anys. Avalada per una comissió d’experts internacionals responsables del concurs públic, Enguita assumeix el càrrec després de la fi de contracte del director anterior, José Miguel G. Cortés, al capdavant de la institució durant els últims sis anys.

A la presentació han acudit el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, i la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit. El conseller ha definit el projecte d’Enguita com a “magnífic” i “ambiciós”, i ha començat la roda de premsa recordant que Enguita “no arriba” a l’IVAM, sinó que hi torna, ja que fa 22 anys l’actual directora se n’anava de l’IVAM per emprendre altres projectes.

Des de llavors, assegura la directora actual, “ja” no és la mateixa persona, ni l’IVAM la mateixa institució. La seua “capacitat de lideratge”, afig Marzà, té “l’aval” de la comissió que la va seleccionar en un concurs a què únicament es va presentar una segona persona. Enguita assumeix el repte d’“obrir el museu a públics nous”, potenciar-ne la internacionalització, situar el centre artístic “plenament en el segle XXI”, crear nous llaços entre els museus tant a escala local com a escala global i el plat fort: obrir una segona seu a València.

“L’objectiu és situar a l’IVAM en línia amb els millors museus del nostre entorn nacional i internacional, tenint en compte que la rellevància internacional només serà si és reconegut com un projecte experimental i amb identitat pròpia”, ha especificat Enguita. Per a l’experta en art, “un museu és moltes coses”. L’ha definit com “un lloc per a aprendre, reflexionar i connectar com a individus amb la realitat”, i també com un “espai de mediació i construcció col·lectiva”, a més d’“un arxiu”, “constructor de relats” i “motor de desenvolupament social”. Enguita s’ha referit a la col·lecció d’un museu com “la base en el conjunt” i vol que l’IVAM siga tant un lloc “habitat” com “habitable”.

Per dur a terme el seu projecte, la directora ha presentat tres eixos en què es basarà el seu programa expositiu, que començarà l’any que ve, ja que s’ha compromés a donar continuïtat a les exposicions que Cortés va programar. Aquests eixos seran els contextos i els rerefons històrics, quatre camps d’acció dividits en contextos-món, historicitat, cultura popular i feminisme(s), i quatre “maneres de fer” (gestos, materials, pantalles i edicions). En concret, ha manifestat la intenció de donar protagonisme als fons del museu i a les dones d’avantguarda.

Pel que fa a les línies d’adquisició d’obres d’art, es treballarà per “donar continuïtat a una col·lecció que es va definir en la primera dècada de l’IVAM a l’hora d’adquirir obres i materials documentals”. Així mateix es crearan aliances estratègiques amb el col·leccionisme privat valencià i de la resta de l’Estat espanyol per completar la col·lecció de l’IVAM amb períodes artístics amb que no es tenen actualment en els fons de la institució.

“Des de Cultura de la Generalitat Valenciana continuarem donant el suport ferm i incondicional a aquesta institució de primer ordre cultural i vetlarem per la independència que la caracteritza, per continuar aprofundint en els diferents eixos que ancoren l’IVAM amb el seu entorn immediat i el resituen en el mapa museístic en l’àmbit internacional”, ha dit Marzà.

Recuperar el “potencial utòpic”

Sobre els inicis del museu, fa ara tres dècades, Marzà ha dit que “van ser uns anys en què l’IVAM era referent a escala internacional”. “És un bon recordatori i un bon repte del que ens agradaria que fora IVAM, com a referència a aquells anys en què va ser un element d’agitació, reflexió i posicionament del nostre territori a escala internacional i a casa nostra”. En aquest sentit, Enguita ha manifestat la voluntat de recuperar el “potencial utòpic” dels inicis.