Produccions d'Ultramar denúncia en La Mutant la violència obstètrica amb 'La confiança'

El terme “violència obstètrica” es va encunyar per primera vegada en 1827, i des d’aleshores s'ha utilitzat per denunciar aquelles conductes mèdiques que, per acció o omissió, atempten contra el cos de les embarassades. A finals del passat mes de maig, Produccions d'Ultramar pujava a l'escenari La Confiança, el seu primer muntatge teatral i la seua particular denúncia explícita a una violència silenciosa capaç de posar en risc el benestar de les mares i els seus bebés.

L'excel·lent acollida de la peça, estrenada al maig a la pròpia Sala Ultramar, suposava una invitació a representar-la en altres recintes. Tal com expliquen en un comunicat, l'obra encaixava “a la perfecció” amb la personalitat de La Mutant, un espai amb “una filosofia artística on la violència exercida contra les dones (i altres qüestions especialment compromeses com el canvi climàtic, també present en la dramatúrgia) té sempre una importància capital”. Així, La Confiança viatjarà des del carrer Alzira, seu de la Sala Ultramar, fins a l'espai municipal situat en Joan Verdeguer, els propers 22 i 23 d'octubre a les 20:30 hores.

L'autora Guadalupe Sáez va ser qui, a partir de la seua pròpia experiència al donar a llum, va començar a donar forma a la peça durant un taller impartit pel dramaturg francouruguaià Sergio Blanco. Sáez va enllaçar eixa idea amb la imatge d'una orangutana lluitant per salvar la seua casa a la selva de Borneo, i poc a poc va anar construint una reflexió sobre la violència al món, amb la desigualtat de gènere com a eix al voltant del qual articular tot el text. “Al segle de la violència, l'autora dóna a llum”, diu l'argument. “Ho fa després de dèsset hores de part per cesària. Ho fa sola en un quiròfan, sense més companyia que la dels sanitaris de l'hospital, sense cap rostre conegut”.

La Confiança és una obra sobre les dones feta per dones: a Sáez s’uneixen Eva Zapico en la direcció i l’actriu Mertxe Aguilar representant sobre les taules l’experiència d’una mare que, després de patir una violència innecessària durant el part, es pregunta què a de fer perquè el seu fill no siga engolit per eixa barbàrie imparable que governa el nostre món.