Els terroristes de la Primavera valenciana

La setmana que ve es compliran tres anys de la recordada “Primavera valenciana”, aquelles protestes d’estudiants brutalment reprimides per la policia que van acabar sent un crit ciutadà contra l’abús de poder dels governs del Partit Popular. En aquell moment es va qualificar els manifestants de violents, provocadors, agressius i coses paregudes. Fins i tot, el cap superior de la policia va dir que eren “l’enemic”. Hui, després de l’acord signat entre el PP i el PSOE que contempla la reforma del Codi Penal per afavorir, diuen, la lluita contra el “jihadisme islàmic”, ja se’ls podria dir obertament “terroristes” i tractar-los com a tals. Sí, aquesta és la realitat. Això és el que està darrere del gran pacte entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez amb l’excusa dels recents atemptats de París.

La reforma prevista del Codi Penal a la qual han donat la cabotada els socialistes, en el seu article 573, diu que es considerarà terrorisme qualsevol delicte “greu” de “desordres públics” amb la intenció, entre d’altres, de subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar les institucions, les estructures econòmiques o obligar a fer algun acte a les institucions públiques. Es pot entendre que allò que va passar en febrer de 2012 pels carrers del centre de València són desordres públics greus amb alguna de les intencions abans esmentades? Doncs sí, sí que es pot entendre així. Almenys, la policia i les autoritats sí que ho poden entendre així.

Recordem que els atestats parlaven d’estudiants armats, que es va detindre a quasi 50 persones, que més de 200 van ser sancionades, que hi va haver denúncies policials que, després, es van demostrar falses. I si la policia i les autoritats ho entenen així tenim un problema, ja que aquells estudiants que es van passar unes hores detinguts i després van acabar sancionats amb multes de fins a 6.000 euros, ara haurien de fer front a sentències penals molt més potents i també a processos previs d’incomunicació o que se’ls interceptaren les comunicacions sense permís judicial. Poca broma. I el que val pels fets de la “Primavera valenciana”, val per les protestes contra els desnonaments que tantes vegades hem vist en els carrers del nostre país o, sense anar més lluny, pels 17 activistes de Greenpeace recentment jutjats per haver entrat en la central nuclear de Cofrents reclamant el seu tancament. Tots terroristes.

S’acosten les eleccions autonòmiques. Tot apunta que al País Valencià el PP perdrà la seva majoria absoluta, i tot apunta, per tant, que l’esquerra guanyarà sense que cap grup tinga suficients escons per a governar en solitari. A l’espera que els resultats concrets posen a cadascú al seu lloc, PSPV, Compromís, Esquerra Unida i Podemos semblen cridats a ser els actors al voltant dels quals s’haja de tancar l’acord. Els quatre poden tindre coses a dir, però no necessàriament acabaran pactant els quatre. El que sí que està clar és que l’esperit del futur programa de govern no pot ser de cap manera el d’aquest pacte antiterrorista firmat per socialistes i populars que criminalitza la desobediència contra el sistema insosteniblement injust que patim.

El futur govern democràtic i transformador que ha de rescatar el País Valencià a partir de maig no pot confondre dissidents amb terroristes. Just al contrari, ha de fomentar la dissidència, entesa com a diàleg democràtic, participació, suma de diferències i inclusió.

Molt més greu que qualsevol tipus de desordre públic és, per exemple, el cas d’aquells 15 immigrants que es van ofegar a la platja de Ceuta mentre la Guàrdia Civil els disparava bales de goma i pots de fum quan nadaven cap a la costa. A mi, això, em sembla molt més proper al terrorisme. D’aquells fets en fa justament hui un any. La resposta de les autoritats, després de mentir, manipular i falsejar el que havia passat, ha estat allargar la tanca per dificultar un poc més l’entrada dels immigrants, negociar amb el Marroc més facilitats per les devolucions immediates i, finalment, reformar la Llei d’Estrangeria per legalitzar les “devolucions en calent”. Qui recorda ja aquells 15 morts de Ceuta? En canvi, els 12 de la “Charlie Hebdo” de París han donat per a que el bipartidisme decadent, en una de les seves últimes piruetes, beneïsca una reforma del Codi Penal que pot acabar posant el cartell de terroristes a gent com aquells joves de la “Primavera valenciana”.

Posats a estendre els conceptes de terroristes i bandes terroristes, no estaria malament començar per considerar la possibilitat d’incloure en les noves tipificacions a president, ministres, gabinets de govern o grans consells d’administració.