Olga Arcos (París, 1967), filla de l’exili republicà, forma part de l’equip del Memorial d’Argelers, que vetla per la memòria de la retirada dels republicans espanyols a través de la frontera francesa en les acaballes de la Guerra Civil. Des de finals de febrer del 1939, prop de mig milió de refugiats van creuar en condicions precàries la frontera després de la caiguda del front de Catalunya i davant l’avanç de les tropes franquistes.
En aquestes mateixes dates, les autoritats franceses van instal·lar el camp de concentració a la platja d’Argelers, en què uns 110.000 refugiats, incloent-hi soldats republicans i combatents de les Brigades Internacionals, van acabar internats en unes condicions duríssimes. A pesar que el departament francés dels Pirineus Orientals va arribar a acollir una dotzena de camps, el d’Argelers va ser el més gran.
El memorial d’Argelers, un projecte municipal que rep 15.000 visites anuals, ret homenatge a la retirada dels republicans vençuts al país veí. “El memorial és una etapa més en un llarg procés iniciat per l’Ajuntament d’Argelers en la tasca de recerca sobre la retirada i el camp”, explica a elDiario.es Olga Arcos. La representant del memorial ha passat uns dies a València, on viu part de la seua família, buscant aliances amb institucions i activistes de la memòria històrica.
Arcos, llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques, pretén “amplificar les xarxes d’institucions que treballen per la memòria democràtica”, amb la mirada posada en les activitats educatives que desenvolupa el memorial. El projecte va nàixer el 1999: “El memorial és una etapa més en el llarg procés de treball de recerca sobre la retirada republicana i el camp iniciat per l’Ajuntament d’Argelers”, explica.
Convertit en un centre de referència, epicentre de visites escolars, el Memorial compensa dècades de silenci en la memòria oficia francesa sobre el tracte als refugiats espanyols. Quan va arrancar el projecte, recorda Arcos, “hi havia col·lectius i alguna associació de descendents, però mai s’havia fet res des del punt de vista institucional, l’ajuntament va ser el primer a decidir oficialment alçar aquesta capa de silenci”.
“Fins i tot ací es parlava poc sobre la retirada i el camp, semblava que era un tema tabú per culpa o per vergonya”, rebla la representant del Memorial d’Argelers. Així doncs, el projecte ha instal·lat llocs de la memòria a la platja, monòlits i plaques amb els noms d’“adults i xiquets que van morir en el camp, almenys els que van poder ser identificats”. També esdeveniments i homenatges anuals.
Fa huit anys, es va inaugurar el centre d’interpretació sobre l’exili republicà, “com una etapa més d’aquest llarg procés de treball”, explica Olga Arcos. L’any que ve el Memorial obrirà un centre de documentació, amb l’objectiu de recollir la memòria de la retirada i digitalitzar el material perquè estiga disponible en la xarxa.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0