Asp cartografia el subsol amb un georadar a la recerca dels refugis antiaeris de la Guerra Civil

Ni tan sols hi ha imatges o plans dels refugis antiaeris d’Asp (el Vinalopó Mitjà), només es té constància d’un segell de 0,25 pessetes “prorefugis” del Consell Municipal durant la Guerra Civil i de testimoniatges orals. El Museu Històric Municipal d’Asp ha posat en marxa un projecte de localització dels dos refugis construïts l’estiu del 1938 en el subsol de l’espai que envolta el Mercat d’Abastos i en la zona dels carrers de Sol i de Vereda de la localitat. Els supervisors del projecte, els arqueòlegs Felipe Mejías i José Ramón Ortega, afirmen que la construcció dels refugis es va iniciar per la proximitat dels bombardejos de l’aviació italiana a Alacant i pel trasllat des de Castelló a Asp de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, un objectiu militar de primer ordre.     

La faena de mapatge i cartografiat es va fer el 4 de novembre passat. Els responsables del projecte han utilitzat la unitat especialitzada en detecció del subsol per mètodes no invasius del Servei de Geodetecció de Patrimoni Històric de la Universitat de Cadis (UCA), vinculada al seu departament d’Història Antiga. Així doncs, el catedràtic d’història antiga de la UCA Lázaro Lagóstena va dirigir un equip de tres tècnics especialitzats en la detecció del patrimoni històric i arqueològic. 

L’equip ha usat un georadar multicanal XD Stream, amb el qual els seus 15 canals disposats en paral·lel detecten anomalies en el subsol fins a uns quatre metres de profunditat. Amb els resultats, els especialistes en patrimoni són capaços d’interpretar on queden les estructures i les galeries dels refugis en el subsol, a més sense afectar el vestigi. El mateix equip format pels arqueòlegs Felipe Mejías i José Ramón Ortega busca una fossa comuna en el camp de concentració d’Albatera, tal com va informar aquest diari.

L’Ajuntament d’Asp, que impulsa el projecte juntament amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, va cedir un vehicle tot terreny de propietat municipal que va arrossegar el remolc amb el georadar en les zones on se sospita que romanen sota terra els refugis. En el Mercat d’Abastos, els especialistes van usar també un georadar més menut per a poder accedir a certes zones difícils. 

Dimarts, la consellera Rosa Pérez Garijo ha visitat la localitat per interessar-se per l’evolució de les faenes i s’ha reunit amb l’alcalde Antonio Puerto. La investigació, en fase preliminar, pretén establir la cartografia del subsol per detectar-hi possibles galeries i accessos. De moment, la unitat especialitzada en detecció per mètodes no invasius de la Universitat de Cadis analitza les dades obtingudes, una faena que requereix entre dos i tres mesos. 

La recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil ha sigut possible gràcies a l’obstinació d’historiadors, arqueòlegs i divulgadors i ha comptat en els últims anys amb el suport de les institucions públiques. A València, estan oberts al públic, després de restaurar-los, els refugis de l’Ajuntament i del carrer de Serrans (altres, com el de l’Institut Lluís Vives, el de les Corts Valencianes o el del col·legi Jaume Balmes de Russafa, s’obrin puntualment per a visites). En altres localitats valencianes, com Xiva, han sigut investigadors locals els que han descobert els refugis en el subsol.  

Excavació de les fosses del cementeri d’Oriola

La consellera Rosa Pérez Garijo i el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, també han visitat el cementeri parroquial d’Oriola, on s’han iniciat les faenes d’exhumació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista després del pacte de la Generalitat Valenciana amb el bisbat. Les faenes, que van començar el 17 de novembre passat en la zona destinada al cementeri civil del cementeri parroquial d’Oriola, es desenvoluparan durant un termini de tres mesos. Està previst recuperar les restes de 17 republicans afusellats el 1939 que estan troben en una fossa comuna.

El 24 d’octubre de 1939 es va executar tres persones i el 17 de novembre 14 més després d’un judici sumaríssim. Les víctimes procedien principalment d’Oriola, Benferri, Xacarella, Redovà, Almoradí, Catral i Torrevella. Pérez Garijo ha assegurat que aquesta exhumació “es va complint amb el full de ruta marcat des de l’inici de la legislatura d’anar exhumant totes les restes de víctimes de la repressió franquista que hi ha al nostre territori”. “Estem retornant la dignitat, no de les víctimes, que mai la van perdre; amb cada exhumació i cada vegada que donem unes restes als familiars anem retornant una mica de dignitat al nostre país”, agrega. 

Aquest projecte ha sigut adjudicat per la Conselleria de Qualitat Democràtica a l’empresa especialitzada en treballs d’excavació arqueològica Drakkar Consultora (la mateixa mercantil que es va fer càrrec de l’exhumació d’una fossa en el cementeri de Castelló) amb un pressupost de 23.776,50 euros per a la indagació i la investigació, la localització, la delimitació, l’exhumació i l’estudi antropològic de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Oriola. Les exhumacions d’Oriola formen part d’un lot de quatre contractes adjudicats per la Conselleria amb una dotació de 74.653,37 euros per localitzar les restes de represaliats pel franquisme en fosses situades a Castelló, Sogorb i Alacant.