A València hi ha encara llocs ocults, enmig de les riuades de turistes que inunden l'urbs, de la memòria de la postguerra franquista. Un període negre per a la ciutat que, malgrat la seua importància respecte al present, havia quedat soterrat. Un grup d'una vintena d'especialistes, autors de la Guia de la València del primer franquisme, ha abocat abundant material gràfic, a més de cartografia i valuosa documentació original, en una acurada pàgina web de la Diputació de València.
El projecte, disponible en castellà i en valencià, permet una mena de passeig virtual per la València de postguerra. Així, apareix ressenyada la seua arquitectura (va ser un moment clau per a la reordenació urbana), el món laboral, l'estructura de poder de la dictadura, el pes de l'Església o la vida quotidiana, a més de la tremenda repressió i els nuclis de resistència, entre altres aspectes que tracen un complex esbós de la ciutat.
En la guia urbana, editada per la Universitat de València i per la Politècnica i coordinada per la sociòloga Lucila Aragó, el divulgador José María Azkárraga i l'arqueòleg Juan Salazar, es va quedar fora una part del material que els autors, destacats especialistes en els més diversos àmbits, van localitzar en arxius públics i privats, hemeroteques i en memòries i autobiografies d'alguns dels protagonistes d'aquell térbol període.
Les presentacions de la guia, consistents en rutes urbanes a imatge i semblança de les que abunden per als turistes en el centre històric de la ciutat, permeten interactuar amb la pàgina web a través d'un codi QR.
“El lector podrà trobar en el web materials complementaris d'indubtable interés, que enriqueixen notablement la quantitat i la qualitat de la informació disponible, recollida amb un esforç intens i continuat”, explica la presentació del projecte, elaborat gràcies a la delegació de Memòria Històrica de la institució provincial.
A més d'una detallada cronologia, també compta amb un complet 'qui és qui' que ressenya els personatges més destacats que van exercir, amb mà de ferro, el poder del franquisme a la ciutat, després de l'entrada de les tropes revoltades el 30 de març del 1939.
La Guia de la València del primer franquisme és un ambiciós projecte editorial que tracta de contestar la pregunta de què va passar a la ciutat de València entre el final de la guerra en 1939 i la declaració de la fi de l'estat de guerra en 1948. “Un intent de superar el silenci derivat del Pacte de la Transició (no qüestionar l'essència del relat franquista), de la incomoditat que encara hui comporta parlar d'aquells anys i també de la dificultat d'accés a importants fonts documentals del període (materials desapareguts o dispersos)”, explica la pàgina web intercativa.
“La guia havia de potenciar lògicament la funció de l'espai urbà i la geolocalització perquè l'espai no és mai només un escenari”, abunda. A més, la iniciativa també permet compartir materials inèdits sobre el període, sobre el qual encara queden joies documentals per descobrir. Així, l'apartat de novetats del web incorpora les noves troballes, a més d'estudis, reportatges o entrevistes.
Un període inquietant, a més de fonamental per a entendre la ciutat, cada vegada menys desconegut.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
0