Dicotomia de model social

El llenguatge polític està carregat de paranys. Un dels més comuns consisteix a pervertir el sentit del llenguatge atorgant-li significats o continguts que són interpretats de manera diferent per la ciutadania. ‘Estat de benestar’ o ‘llibertat d'elecció’ són conceptes manipulats, perquè quan els fan servir els que defensen la privatització d’allò públic dirigeixen el seu missatge a les elits i als sectors de la societat que poden fer de la seua elecció una cosa accessible o fins i tot un signe de distinció. Aquest és l'objectiu de la ideologia que intenta excloure l'Estat en la gestió dels serveis públics: transport, comunicació, educació, sanitat, serveis socials, biblioteques… Encara que semble evident, més enllà de les ideologies, cal fer pedagogia, com intenten fer els governs progressistes del Botànic i de l'Estat.

Tot i la confusió que provoca l'ús pervers de les paraules, allò que se'ns planteja són dos models antagònics de societat. Una es basa en la ideologia ultraconservadora que proposa la reducció d'impostos, cosa que equival a la reducció/supressió de serveis públics, per tal de traslladar al ciutadà la responsabilitat i la despesa que comporta assumir la contractació i el pagament de les despeses dels serveis. Dit en curt: que s'apanye cadascú com puga. La retirada de l'Estat com a garant i gestor del servei públic condueix a la degradació i al mal funcionament, cosa que obre les portes al descrèdit i la privatització. A la Comunitat Valenciana hem tingut exemples molt notables durant el període de govern del PP, especialment en sanitat i educació, iniciatives ruïnoses per a les arques públiques, val a dir, per a la butxaca dels ciutadans front als guanys de les empreses. L'objectiu implícit és que els serveis públics es deterioren i que els treballadors s'hagen de passar a la sanitat, l'educació, el transport i les pensions privades.

L'abandó i la degradació dels serveis públics amaguen un pla ben articulat per convertir els drets dels ciutadans assumits per l’Estat en mercaderies que es contracten, dissenyat per les elits econòmiques per maximitzar els seus beneficis. Les empreses privades ni són l’administració de pública ni són ONG sense ànim de lucre. La dreta conservadora no en parla explícitament i, a més, el camufla sota la fal·làcia de la llibertat d'elecció (això sí, per a qui pot pagar el cost del servei), encara que el posa en pràctica a les administracions autonòmiques i municipals on governa o ha governat.

Davant el model del “no pagueu impostos, compreu els serveis”, es planteja l'única alternativa progressista, que posa l'accent en la garantia política per part de l'Estat dels drets dels ciutadans, el seu salari, l'ocupació, l'habitatge , la salut, l'educació, la protecció social. El model ultraconservador condueix a les desigualtats creixents entre rics i pobres, entre les elits i els exclosos. El model progressista intenta protegir les classes mitjanes i baixes garantint vies d'ascens social i oportunitats per als joves i els treballadors. En una societat com la valenciana, amb vora un 30 % de la població en risc d’exclusió, optar pel model ultraconservador és un suïcidi. L'increment substancial del salari mínim interprofessional en un país de sous molt per sota de la mitjana europea és una mesura contundent, com també la regulació dels preus de combustibles, energia, aliments o habitatge.

Dimitir la capacitat de l'Estat de compensar les deficiències del mercat i la dinàmica del màxim benefici en detriment de l'equitat i el benestar social seria un suïcidi per a l'esquerra i els governs de progrés. Cal portar el model de societat i de gestió dels serveis públics al centre del debat polític, perquè és on es configuren aquests dos models antagònics: la societat del benestar, de la solidaritat garantida per un govern redistribuïdor de la riquesa mitjançant un sistema fiscal just, i la societat de l'individualisme que accentua les desigualtats i les borses de pobresa, davant del luxe de les elits opulentes. Els qui tenen veu haurien d'alçar-la per desvetllar el projecte privatitzador d’allò públic i d'enderrocament del model de benestar que amaga la dreta amb paraules enganyoses i fer conscient l'opinió pública del que hi ha en joc en les properes eleccions, aquí al País Valencià i en el conjunt de l´Estat espanyol.