Un dilema radical: com salvar del port les platges condemnades de València

A causa de l'ampliació del port cap al sud, la ciutat de València va perdre una platja, la de l'humil barri de Natzaret, fa 34 anys. Quantes platges més cal condemnar a la desaparició? El temporal de fa uns dies va tornar a posar de manifest que les enormes instal·lacions portuàries construïdes cap a l'interior del Mediterrani en una zona del litoral, la desembocadura del Túria, que no ofereix un abric natural modifiquen els corrents marins i causen l'erosió de l'arena i la destrucció del sistema de dunes característic d'aquesta zona mediterrània. Els veïns de les pedanies del sud de València, Pinedo, El Saler o El Perellonet, nuclis situats al parc natural de l'Albufera, clamen amb una alarma creixent per la restauració de les seues platges i contra la nova ampliació nord del port, responsable d'agreujar dramàticament els efectes de fenòmens naturals cada vegada més virulents pel canvi climàtic.

En permanent expansió, el Port de València pretén executar una ampliació nord per a crear un enorme moll que gestionaria la multinacional del transport de contenidors MSC, seguint un projecte diferent al que va rebre l'avaluació ambiental favorable en 2007. I el president de l'Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, al·lega que aquella declaració d'impacte ambiental continua sent vàlida i no en cal una altra, malgrat les modificacions substancials de l'obra. Cosa que sectors ciutadans, veïnals i ecologistes impugnen. La justificació econòmica i comercial del projecte és calcada a la que va sustentar totes les anteriors ampliacions d'aqueix port que ha endinsat al llarg de la història els seus dics uns quants quilòmetres en la mar. Però l'alarma pels efectes sobre la costa creix últimament com no ho havia fet mai. La idea que el port no pot créixer més s'ha carregat de raons. I comença a evidenciar-se una idea més contundent: que el port no degué créixer tant.

La reculada de la línia de costa està constatada i és objecte d'unes actuacions de regeneració per part del Govern els costos de les quals es converteixen en estructurals, en el que suposa un balafiament ambiental mal avaluat. Cal reposar milions de tones d'arena per a combatre la desaparició de les platges del sud cada cert temps. Però a més, l'emergència climàtica augmenta perquè a l'erosió crònica s'afegeix una altra destrucció de les platges episòdica que es repeteix amb cada temporal i es tradueix en costos també periòdics per a restaurar-les. Així doncs, la polèmica per l'ampliació nord del Port de València i l'impacte sobre la costa d'un projecte de tanta envergadura esdevé una pedra de toc del canvi d'orientació de les polítiques cap a un nou paradigma de sostenibilitat i respecte al medi natural.

Ports de l'Estat i, en definitiva, el Govern d'Espanya no s'han pronunciat encara sobre la necessitat o no d'encarregar una nova avaluació d'impacte, la redacció de la qual, amb el retard que comportaria, segons la direcció del Port de València i diversos lobbies empresarials, faria naufragar la inversió de MSC. Però el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el valencià José Luis Ábalos, a qui competeix l'assumpte al cap i a la fi, ha repetit diverses vegades que si hi ha canvis en el projecte caldrà fer una altra declaració d'impacte.

Després de l'intens debat sobre la paralització o no de les obres del nou moll, amb una plataforma ciutadana que recull signatures a favor de frenar les intencions portuàries, sorgeix un dilema que es farà més i més apressant: no desbaratar més les coses o tractar de revertir fins al punt que siga possible allò que mai s'hauria d'haver fet. El fatalisme desenvolupista, avui embolcallat amb les vestidures de la competitivitat econòmica en la globalització, dóna per fet que això és impossible. Els dics de l'ampliació nord del port de València ja estan fets –es van construir en l'època del PP amb l'oposició, per cert, de socialistes com el mateix Ábalos, que era llavors regidor– i, per tant, emplenar aqueix espai amb milions de tones de terra i ciment no agreujarà els efectes que ja provoca. A més, els costos econòmics, amb ajudes europees pel mig, serien enormes.

Serien enormes, sens dubte. Però val la pena? Seria beneficiós a mitjà i llarg termini paralitzar ara el projecte i enderrocar després els dics exteriors, que han augmentat en l'última dècada l'impacte sobre les platges? Quin cost podem imputar al fet que caldrà estar tota la vida invertint a restaurar les platges del sud de València perquè no desapareguen?

El pensament únic es nega si més no a fer els càlculs, però no són tan inconcebibles. De fet, alguns dels seus defensors apunten solucions com construir esculls per a protegir les platges amenaçades, símptoma evident que saben que l'ampliació portuària suposa una condemna perpètua per al litoral afectat. En efecte, es poden pensar altres coses. Els dics d'abric, que es van acabar en 2012, van costar 203 milions d'euros, dels quals la Unió Europea en va aportar 74 milions. Desmuntar-los implicaria perdre aqueixa quantitat i el que costaren el projecte i els treballs de demolició. Seguir endavant amb l'ampliació suposaria afegir, només en fons públics, una altres 400 milions d'euros, més una xifra d'altres centenars o milers de milions necessària per a la construcció d'un accés nord al port de València. Cada cert temps, a més, cal destinar almenys 28 milions d'euros per a les aportacions d'arena que eviten la desaparició de les platges del sud. És impossible ficar en el càlcul què suposaria garantir a escala planetària la integritat del litoral i la protecció del parc natural de l'Albufera perquè no hi hauria ja molt de què parlar.

La ciutat de València està en una cruïlla històrica amb aqueix projecte. Si va endavant, les generacions futures carregaran amb les conseqüències. Si s'atura i s'aposta per revertir la gegantesca intervenció, a la possibilitat de servir de base de càrrega i descàrrega per al transport interoceànic de contenidors sempre li quedarà l'alternativa que sistemàticament s'han negat a acceptar els dirigents del port: considerar una ampliació a Sagunt, les instal·lacions de la qual, a poques milles nàutiques de València, formen part de la mateixa autoritat portuària.

Com es calcula l'impacte d'una cosa que avui crea riquesa i llocs de treball i deixa condemnades per sempre les platges de València? No és un dilema nou, però s'ha tornat urgent en el nostre temps.