Europa ens mira

Quan Donald Trump es va convertir en un actor normal de la vida política nord-americana va començar la normalització del que abans semblava inacceptable. Això mateix està succeint amb l'extrema dreta als països de tradició democràtica. Amb la normalització de Trump, es van normalitzar comportaments antidemocràtics, la corrupció, la vulneració de les lleis i extremismes inacceptables. Per aquest camí, hi ha politòlegs que auguren una dictadura de dretes als EUA en un futur proper.

Una cosa semblant passa a la política europea. Quan Jörg Haider, líder del partit austríac d'extrema dreta FPÖ, va fer declaracions de simpatia amb el règim nazi i va fer coalició de govern amb el Partit Popular austríac hi va haver protestes a Viena i a tot Europa, i la UE va imposar a Àustria sancions diplomàtiques per haver-hi creuat una línia roja. Tot i això, quan el FPÖ va formar coalició de govern el 2017, a penes hi va haver protestes. Avui, el FPÖ ha guanyat eleccions locals i lidera les enquestes d'opinió d'Àustria: és la força política principal del país, amb possibilitats de governar. A més, sota la pressió de l'FPÖ, el Partit Popular austríac ha assumit polítiques d’immigració cada cop més dures.

La tendència es repeteix a altres països europeus. A Alemanya, el partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) està creixent. Alguns sondejos li atribueixen el segon lloc a les eleccions generals, per davant de l'SPD, partit socialdemòcrata, actualment al govern. Encara que es manté el cordó sanitari per al govern de la República, però l'AfD ja governa en coalició en alguns municipis. S'està esquerdant el boicot a l'extrema dreta al govern de l’Estat?

Aquest trànsit ha succeït també a Suècia, on els partits es negaven a col·laborar amb el partit neonazi Demòcrates de Suècia. Encara que al 2016 el partit conservador el va denunciar per racista, a les últimes eleccions va quedar en segon lloc i va negociar un acord per a un govern de dretes.

A França, Marine Le Pen, líder d’Agrupació Nacional van obtenir els millors resultats de la seua història a les darreres eleccions presidencials i parlamentàries (2022). La primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, lidera el partit d’extrema dreta Germans d’Itàlia. A Europa de l'Est, Hongria està governada per una autocràcia d'extrema dreta, amb un altre partit més extremista, el Moviment la nostra Pàtria, que creix a les enquestes. El mateix que Polònia, governada per l'extrema dreta, que utilitza la crisi d'Ucraïna per crear una comissió d'investigació sobre la influència russa al país, cosa que li permet assetjar l'oposició.

A Espanya estem assistint a aquest mateix fenomen amb risc d'involució a les polítiques públiques, els drets socials i les llibertats democràtiques després de les eleccions del 23 de juliol. Cada cop més, a Europa es dilueix el veto a l'extrema dreta per part dels partits conservadors, que necessiten els seus vots per governar. Després del 23 de juliol, un govern conservador només serà possible en coalició amb l'extrema dreta franquista. Si fos així, contribuiríem a estendre el càncer, el verí antidemocràtic que promouen poderosos grups internacionals. El 1936, el món mirava a Espanya, on es lliurava la batalla entre el nazisme/feixisme internacional i els ideals democràtics i republicans de llibertat, igualtat, fraternitat. La superioritat moral no va ser llavors suficient per vèncer el poder de la barbàrie. Ara Europa ens mira perquè els espanyols podem revertir la tendència internacional d'expansió de l'extrema dreta. És un moment crucial per reafirmar l'aposta per una societat més lliure i menys injusta, perquè la derrota ens traslladaria a un escenari neofranquista insuportable, encoratjat pels mitjans. Cal apartar els qui sembren l'odi, menyspreen la llibertat (especialment la de les dones), persegueixen els emigrants i sembren de mentides les xarxes socials per estendre la ignorància. Davant del verí de la serp només hi ha un antídot. Europa ens mira per iniciar una reacció progressista i republicana davant aquesta onada neofranquista-neofeixista. Una reacció que impulse l'esquerra i els seus valors. No podem fallar.