CV Opinión cintillo

I tu, participes?

1

El fantasma de la precarietat ofega la joventut creant-nos monstres que ens deixen mentalment gelades. Així podríem sintetitzar la campanya que des del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) hem llançat, una campanya que posa els problemes de la joventut al centre del debat públic.

Es parla que som la primera generació europea que viurà pitjor que els seus pares, afirmant-ho quasi com un fet inevitable, com si no fora una qüestió política més que posar sobre el tauler de la democràcia. Faig especial èmfasi sobre aquesta última paraula perquè l'ONU va establir el 15 de setembre com el Dia Internacional de la Democràcia, per tant, estem de celebració. Però, vertaderament, què celebrem? Què té la democràcia que, a pesar de ser tan criticada, es manté any rere any? Podríem assenyalar un parell de qualitats: la inclusió de l'altre i l'oportunitat de participar.

Pel que fa a la primera característica, la democràcia representativa ens ofereix la possibilitat de comptar amb parlaments que representen una pluralitat d'interessos, creant així, en paraules del teòric polític John Rawls, l'escenari per a generar un consens entrecreuat. Expressat d'altra manera, el parlament ofereix la possibilitat que diferents ideologies -respectant els mínims que un sistema liberal exigeix- arriben a acords, debaten sobre qualsevol assumpte i prenguen mesures que beneficien no només als seus votants, sinó al conjunt de la ciutadania. Hauríem d'apreciar i reivindicar més aquesta cultura democràtica -que a Espanya es viu amb suor i llàgrimes- i no donar-la per suposada.

Molt relacionada amb la característica prèvia, l'oportunitat de participar apareix com la clau de volta per a cultivar i enriquir aquesta cultura política. No n'hi ha molt de misteri: un sistema polític representatiu es nodreix de les demandes de la ciutadania activa, és a dir, de la participació directa en els assumptes públics. Els ciutadans actuem com a contrapés natural del poder polític. A més de rendir comptes cada quatre anys, els ciutadans tenim el deure de fiscalitzar les mesures que adopten els diferents governs, de qüestionar quines decisions prenen i informar-nos al respecte. Un dels millors indicadors de salut d'una societat democràtica és el grau d'implicació política de la seua població. Al CVJ açò ho tenim claríssim i, per això, reivindiquem la participació juvenil com a principal eina de transformació de l'entorn social i polític.

També és cert que la democràcia actual no compta amb molta simpatia. Són cada volta més els discursos d'odi que entren dins la classe política i tracten de construir un enemic imaginari culpable de tots els mals de les nostres societats. Al plànol internacional, hem pogut observar el fenomen de Trump als Estats Units i, de més a prop, en l'àmbit europeu, observem el president d'Hongria, Viktor Orbán, que, a través del seu discurs xenòfob i exaltat, ha aconseguit el vot d'una bona part de la població hongaresa. Hem de ser conscients de l'efectivitat d'aquest tipus de discursos i de les condicions de triomf dels mateixos: una situació econòmica pèssima i unes expectatives de futur inexistents.

El millor antídot contra eixos discursos és fer política per millorar les condicions materials de les persones, en aquest cas concret, de les persones joves, ja que la situació del jovent valencià és crítica. Segons les dades del segon semestre de 2020 de l'Observatori d'Emancipació, la taxa d'emancipació se situa en un 17,2%; la temporalitat i la parcialitat laboral en un 51,3% i 29,4%, respectivament; el percentatge de joves en risc de pobresa és d'un 33% i un jove que volguera emancipar-se hauria de dedicar el 71,9% del seu sou al lloguer. A més, segons l'última EPA de l'INE, l'atur juvenil era del 41,6% en acabar el segon semestre de l'any. Aquestes dades són un reflex de l'estat de la nostra societat, que evidencien unes dinàmiques d'empobriment i precarietat extremadament greus. Si no resolem els problemes de la joventut, ens condemnem al conjunt de la societat.

És per això que des de la política institucional s'ha de tindre visió d'estat i perspectiva ampla. És el moment de debatre amplament sobre joventut i el lloc ideal per a fer-ho és a les Corts valencianes al debat de política general. Per això és crucial que totes les forces polítiques siguen conscients d'aquesta diagnosi i no es prenguen els nostres problemes com una mera situació conjuntural, degut només a la condició de ser jove. La societat valenciana necessita reformes estructurals, plantejaments nous i consensos profunds. La joventut volem participar en el canvi de rumb, en l'aportació de noves perspectives i, a més, volem que la ciutadania jove se senta inclosa i participe activament del nostre projecte. Nosaltres volem liderar un canvi. I tu, participes?

*Alexandre Tomás, vicepresident del Consell Valencià de la Joventut

Etiquetas
Publicado el
14 de septiembre de 2021 - 17:53 h

Descubre nuestras apps