Mobilitat sostenible al sud d'Europa

Sota el núvol de crispació que embolica la política espanyola passen coses. I algunes són esperançadores. Podríem dir que la vida segueix malgrat els sobresalts que sacsegen les institucions a Espanya. Passa, per exemple, que l'evolució de l'ocupació va millor del que la majoria esperava. S'ha aconseguit per primera vegada la xifra dels 20 milions d'afiliats a la Seguretat Social amb un rècord de contractes indefinits. Es parla d'una fortalesa del mercat de treball que ha superat les expectatives. Malgrat la pandèmia i els efectes de la invasió d'Ucraïna, les dades són tan bones que permeten abordar amb una certa energia positiva els problemes de la complexa situació econòmica, com el control de la inflació, la necessitat d'un pacte de rendes i la negociació sobre els salaris entre els sindicats i la patronal, ara mateix trencades. 

Alguna cosa tindrà a veure amb les bones notícies sobre l'ocupació la decidida política de cobertura social, amb mecanismes com els expedients de regulació temporal, aplicada enfront de la crisi causada per la pandèmia de la COVID-19. I sobretot, aqueixa reforma laboral aprovada pels pèls en el Congrés que tanta hostilitat va rebre de la dreta i tan poca inclinació va recollir d'uns determinats socis parlamentaris del Govern, reincidents alguns en la seua displicència cap a la urgències ciutadanes quan han rebutjat més tard les imprescindibles mesures per a esmorteir l'impacte de la guerra de Putin en els costos de l'energia, l'alça de preus del combustible i les dificultats d'uns certs sectors productius amb els subministraments i les exportacions. Són les “polítiques útils”, aqueixes “polítiques públiques diferents” en les quals tant insisteix la vicepresidenta segona del Govern i titular de Treball, Yolanda Díaz.

La vida segueix, afortunadament, encara que siga a colps de sort en les miraculoses aprovacions parlamentàries d'aqueixes polítiques útils, en un temps en què no és una opció frenar les reformes de l'economia i la indústria perquè el canvi climàtic i la transformació del model econòmic no esperaran que es declare una treva en la sorda batalla diària de la política. El mateix dia que en el Congrés es produïa una compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència envoltada de la màxima expectació pel greu escàndol de l'espionatge de telèfons com el del president català Pere Aragonès amb la infame eina informàtica denominada Pegasus, es feia oficial a Sagunt la instal·lació de la gran factoria de bateries elèctriques de Volkswagen. Pedro Sánchez no va deixar passar l'oportunitat i va ser allí, en els terrenys on se situarà, al costat del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el de la multinacional alemanya, Herbert Diess. Es tracta del mascaró de proa d'un projecte, el del PERTE del vehicle elèctric i connectat, de 10.000 milions d'euros, en el qual estan implicades 62 empreses d'onze comunitats autònomes. “La major inversió industrial de la història d'Espanya”, segons que va destacar Diess.

La gegantesca inversió empresarial, secundada per fons europeus, inclou l'electrificació de les fàbriques d'automòbils de Seat a Martorell i de Volkswagen a Pamplona, però la gigafactoría de bateries a Sagunt és l'acció més cridanera. Serà la tercera, després de les d'Alemanya i Suècia, de les sis plantes de muntatge de bateries que la multinacional automobilística té planejat construir a Europa. Amb més de 3.000 milions d'euros d'inversió, són uns 3.000 llocs de treball directes i fins a 12.000 ocupacions indirectes els que s'espera que genere la fàbrica, que ocuparà una superfície de 200 hectàrees i s'alimentarà en un 20% d'energia renovable gràcies a la instal·lació per part d'Iberdrola d'una planta fotovoltaica de 240 hectàrees en la qual s'invertiran 500 milions d'euros. S'ha batejat el conjunt del projecte amb una idea, Future: fast forward, i se li ha atribuït un lema: “Electrificant Espanya”.

L'electrificació, que és l'encarnació concreta de la descarbonització en l'àmbit del transport, o dit d'una altra manera, l'aplicació de les energies netes a un dels sectors responsables d'una major quantitat d'emissions d'efecte d'hivernacle, és la condició per a una revolució industrial que no pot esperar. Amb la posada en marxa de la factoria a Sagunt prevista per a l'any 2026, la Comunitat Valenciana aspira, en paraules de Ximo Puig, a convertir-se en “el pol de la mobilitat sostenible al sud d'Europa”. Per descomptat, no van faltar en la presentació de Sagunt la ficada de pota del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, en dir “ximples” pels augments de les seues factures als consumidors que s'acullen a la tarifa regulada (que són els de menor capacitat econòmica), ni els ressons de la crisi que travessa el Govern amb ell mateix i amb els seus socis parlamentaris pel cas d'espionatge de què també han sigut víctimes el president i alguns dels seus ministres. Contribuïa aquest ambient a la sensació recurrent que la superestructura política irada i caòtica a la qual quasi ens hem acostumat funciona en un escenari diferent, en una realitat paral·lela d'aquella en la qual comencem a entrar en una era en què, tal com proclama el títol d'aquest gran projecte del camp de l'automoció, cal avançar ràpid cap al futur.