Necessitat de l’ètica com a assignatura i liquidar la religió

La ministra d'Educació i Formació Professional Isabel Celaá ha resolt rebutjar que l'Ètica siga una assignatura obligatòria en 4t de l'Educació Secundària Obligatòria, el contrari del que defensaven grups com Unides Podem o el Grup Plural. El PSOE ha argumentat per al seu vot en contra que ja hi ha massa matèries en 4t de l'ESO i que per a incloure Ètica caldria llevar alguna. Defensaré en aquest article que en elaborar un currículum coherent per a una bona formació de l'alumnat –davant el cada vegada més ampliat cúmul de coneixements teòrics, científics i tecnològics- és cert que és difícil triar. Però que, si hi ha una assignatura necessària, i a la base de totes les altres, és precisament l'Ètica.

Vaja per davant que el que és èticament urgent és que -per fi!- la Religió isca de l'ensenyament públic. Tots els professors d'instituts que conec em conten com els docents de la religió catòlica es passen les classes posant pel·lícules sobre la fe, i fent catequesi del bo que és ser sacerdot o diaca. Després d'això, puntuen amb excel·lents per a tindre alumnat. Ni tan sols ensenyen la seua moral concreta i molt discutible, que no és el mateix que l'Ètica. I fins la seua moralina greixosa –és a dir, un conjunt de normes per a jutjar la conducta humana mesquina, superficial i falsa- està plena de dogmes i de biaixos científics. En la sacrosanta qüestió de l'avortament, per exemple, eludeixen explicar que per a Sant Agustí, per a Sant Tomàs d'Aquino i altres escolàstics, seguint la teoria de l'hilemorfisme d'Aristòtil, un fetus no és una persona, no té ànima, perquè els dos principis essencials per a això –la matèria i la forma- no s'han constituït. Va ser molt tard, en 1869, quan el papa Pius IX va determinar que s'era persona amb ànima des del moment de la concepció (el capitalisme salvatge neixent necessitava molta mà d’obra barata). Lligen molta teología els moviments catòlics “pro-vida”. Per al filòsof moral James Rachels “allá correcte i incorrecte no han de definir-se en termes de la voluntat de Déu; la moral és qüestió de raó i consciència, no de fe religiosa; i en tot cas les consideracions religioses no donen solucions als problemes morals específics que confrontem”. M'atreviria a dir que no és realista, que és inviable el consell de Jesús “estima al teu proïsme com a tu mateix”: del que es tracta en l'ètica és de respectar al proïsme com a tu mateix. Esperem que el PSOE faça el pas i desaparega de les aules la religió.

El sorprenent és que un partit humanista i laic com el PSOE s'haja oposat a una assignatura històrica i fonamental com és l'Ètica. És cert que l'educació en ètica pot articular-se a través d'assignatures com filosofia, biologia, història, ciències socials… però la seua transversalitat –que sens dubte el professorat exemplificarà en la seua matèria quan toca- no eludeix la necessitat de la seua especificitat com a assignatura. És cert també que el “currículum ocult” –és a dir, aquell que es transmet de manera implícita i que no apareix escrit, però és latent i té gran influència tant a l'aula com en la pròpia institució educativa- conformarà amb l'exemple les actituds, el judici i el comportament de xiquets i joves: el professor que actua de manera ètica amb els seus alumnes ofereix un important model de com inserir-se en la societat d'una forma sana.

Això no és obstacle perquè l'Ètica siga una assignatura troncal obligatòria per a tots. Saber per què és millor fer una cosa que una altra, destriar allò correcte de que és incorrecte, la virtut del deshonor, jutjar les accions amb autonomia, aconseguir la llibertat i l'art de viure o el saber viure, o forjar la teua felicitat: tot això, perquè en la memòria quede gravat per sempre, no dubte que és necessària l'ètica. (No així la religió, i ací tenim la filera interminable de corruPPtes llepaciris). John Dewey deia que la Pedagogia és l'art de fer ètics els homes. La idea de la llibertat com ben vivent que té en l'autoconsciència la seua saber i la seua voler per mitjà de la seua actuar és l’eticidad feta realitat. Aquesta Moral Laica, aquesta ciència que tracta de les accions humanes entorn de la seua bondat o malícia, és una obligació educativa perquè regirà per sempre la nostra consciència i lliure albir. Només així viuran perquè les seues decisions tinguen els millors resultats per a la humanitat que desitgem, tenint en compte les contradiccions que la vida humana ens entrega. Només estudiant ètica es comprén aqueix acord sòlid de valors vinculats a la vida en una societat que aspira a aprofundir la democràcia, acord que va cristal·litzar inicialment en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

Gràcies a l'estudi de l'ètica, es poden deixar de costat els grans conceptes especulatius del món i de l'ésser humà que dogmatitzen les religions, reflexionant en conceptes comuns pràctics i en l'afirmació de conviccions relacionades amb l'acció. Una altra evidència que és necessari ensenyar uns principis ètics superiors, comuns i universals, és la fragmentació de les moralitats que comporten les múltiples famílies, o el fet de les pugnes dogmàtiques entre religions; les seues morals, a més, són normes acceptables segons qui, però l'ètica ens fa enjudiciar per què considerem uns comportaments i no uns altres. L'ètica afavoreix la dignitat i el constructe moral, a més del coneixement i aprenentatge crític. Grans pedagogs com Henry Giroux, Paulo Freire, Michael Apple, Gimeno Sacristán, Jurjo Torres, Marguerite Altet o Peter McLaren, han insistit en el pensament crític des de l'educació per a no ofegar-se davant l'ona perversa del neoliberalisme; només mitjançant l'ètica els i les adolescents poden arribar a entendre els fonaments del seu paper en la societat, i posicionar-se com a persones importants per a la convivència. I gràcies a ella, com que és el màxim assoliment de la capacitat humana, es poden repensar els propis principis ètics, la democràcia i els drets humans. Es pot conéixer com han resolt els seus problemes altres pobles, i es pot repensar el model idoni de globalització.  Deia Joan Fuster “… La ‘moral dels nostres avis serà literalment inutilitzable per als nostres nets.(…) A una societat nova haurà de correspondre una ètica nova, una cultura nova…” Ser empàtics, resoldre els conflictes intrapersonala i interpersonals, saber prendre decisions requereix també de la reflexió des de l'estudi de l'ètica..

L'educació ètica es pot impartir de maneres diferents, i ensenyar com les diverses teories dels grans filòsofs han respost a aquestes preguntes: 1- Què he de fer? 2- Qui pot dir-me el què he de fer? 3- Puc conéixer el que està bé i el que he de fer? 4- Quines són les accions correctes? A partir d'ací aniran eixint múltiples debats sobre problemes inesquivables de la nostra complicada època. Per descomptat, deixem ben clar que, com deia Adam Shaff en el seu estudi sobre Karl Marx, “una desrelativització de la moral només és possible en una societat en què l’explotació de l'home per l'home ja no siga una realitat omnipresent que travessa totes les esferes de la vida social i individual”.

No sabem si els sabers ensenyats ara a l'escola són els més pertinents per a entendre el món i actuar, ni si preparen per a la vida futura. Ja no es pot, com en el Renaixement, ser polímata. L'ampliació i aprofundiment de coneixements i matèries científiques que estan fora del currículum ens desborda. Per això també, a la base de tots els coneixements i competències hi ha l’Ètica: ella i només ella ens permet saber transmetre aptituds i actituds que permeten a cadascun construir, en les diferents etapes de la vida, les competències que arribe a necessitar.