La nova Llei d'Educació, les competències i la religió

El pròxim curs entra en vigor la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la LOE de 2006, i ja com LOMLOE. La finalitat d'aquesta Llei no és una altra que establir un renovat ordenament legal que augmente les oportunitats educatives i formatives de tota la població, que contribuïsca a la millora dels resultats educatius de l'alumnat i satisfaça la demanda generada en la societat espanyola d'una educació de qualitat per a tots. Aquesta llei té novetats: la llengua vehicular; l'ensenyament concertat; l'Educació Especial; l'assignatura de religió; l'assignatura de Valors Cívics i Ètics; la igualtat de gènere i el rebuig de l'educació segregada; la promoció de curs; el currículum; l'impuls a l'Educació Infantil de 0 a 3 anys; la nova modalitat del batxillerat; i la recuperació de les competències del Consell Escolar. 

Una altra peculiaritat és la Programació per Competències i Descriptors Operatius per a cadascun dels continguts. Hi ha moltes definicions de “competència”, que fins i tot tenen diferent fons semàntic, des de la Pedagogia, els diccionaris segons matèries i les organitzacions internacionals d'educació, o no. L'ús del terme “competència” ha sigut una conseqüència de la necessitat de superar un ensenyament que, en molts casos, s'ha reduït a l'ús d'aprenentatges memorístic de coneixements –molts al marge de la seua aplicabilitat cognitiva, pràctica o de valors-, fet que comporta la dificultat de transferències a la vida real. És a dir, hui les competències no impliquen una reconversió dels continguts al pur mercantilisme neoliberal. Les competències estan interrelacionades, no són independents les unes de les altres, molts dels seus aspectes es complementen, s'entrecreuen o s'aborden amb perspectives complementàrias.

A més, en el món del segle XXI, el contingut és tan abundant que es converteix en un pobre manteniment per a assentar el sistema educatiu i l'era digital demana aprenentatges d'ordre superior que ajuden a viure en la complexitat i la incertesa. És urgent desenvolupar hàbits intel·lectuals que preparen per a un escenari en què tot és més accessible, complex, flexible, global i canviant. La competència en l'àmbit escolar reglat i obligatori ha d'identificar allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes a què s'enfrontarà al llarg de la vida. Per tant, la competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en les quals es mobilitzen, al mateix temps i de manera interrelacionada, components conceptuals, procedimentals i actitudinals. Les competències en l'aprenentatge abastaran l'àmbit social, el personal, l'interpersonal. Per això els seus aprenentatges no són mecànics sinó que impliquen el major grau de rellevància, versatilitat i funcionalitat possible. No són, per elles mateixes, les competències antagòniques amb les assignatures, ja que qualsevol actuació competent implica l'ús de coneixements interrelacionats amb habilitats i actituds. Queda subsumit en el propi coneixement el saber, el fer i els valors ètics. Les competències propicien les capacitats de creativitat, de reconstruir, de moure's en l'ambigüitat i en la incertesa, d'arriscar i aprofitar els errors com a ocasions d'aprenentatge. Tot això dins de les possibilitats que ofereix la interdisciplinarietat, la transdisciplinarietat, la transversalitat, i l'aprenentatge col·laboratiu i per projectes. 

L'assignatura de Valors Cívics i Ètics –tan necessària- pararà atenció des d'un punt de vista laic a la reflexió ètica, el respecte a l'altre i a la sostenibilitat del planeta, la igualtat de gènere, l'humanisme, el coneixement dels Drets Humans i de la Infància… serà obligatòria per a tots, inclòs l'alumnat que vulga que li ensenyen religió.

La religió

No obstant això, a aquesta introducció succinta de l'enfocamentl competencial de la Lomloe, el que veig necessari insistir és en l'assignatura de religió, que continuarà sent d'oferta obligatòria per als centres públics i voluntària per als alumnes. Això sí, per fi deixarà de comptar per a la nota mitjana de l'expedient acadèmic: aqueix ha sigut el gran ardit dels bisbats que col·loquen els seus professors -encara que els paguem tots-. És a dir: que comptara per a l'accés a la universitat o per a l'obtenció d'una beca. Molt llestos, els professors de religió que hem conegut jo o molts altres professors: posaven a tots excel·lent i, molt ganduls, la gran majoria de les classes eren pel·lícules. Així mateix la religió mancarà d'una asignatura alternativa que hagen de cursar els alumnes que no la trien. Però la seua posició en l'horari escolar d’aqueixa hora alternativa buida de religió es deixa a mans de les comunitats autònomes. 

M’ha cridat l'atenció que davant aquesta “hora alternativa” a la religió algunes comunitats autònomes i alguns directors hagen manifestat que no saben què fer, perquè s'impedeix avançar en el temari (perquè, és clar, la llei deixa ben clar que “de cap manera les activitats a què es refereix aquest apartat comportaran l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religiós”. La més òbvia és col·locar la classe de religió a primera o a última hora, perquè, no ho oblidem, massa favor els fem les persones laiques pagant dels nostres impostos la seua catequesi (és cert que potser amb aqueix horari alguns professors de religió haurien d'estar més hores en el centre, però la seua assignatura, diuen, és per vocació). El 3 de setembre passat vaig publicar ací un article, “Gambit competencial en Educació”, on recomanava la pràctica dels escacs a les escoles i instituts perquè és sens dubte un esport de l'intel·lecte que fomenta el pensament crític i la resolució de problemes, l'educació, i afavoreix la inclusió, l'amistat, la paciència i aprendre a reflexionar. Però hi ha més possibilitats: recuperar el cine-club, nombrosos jocs de taula, documentals, preparar una obra de teatre, dinàmiques de grup, educació emocional i sexual, acudits, definicions amb broma, jugar a pilota valenciana… (si ho pensen totes les activitats afavoreixen d'alguna manera les competències curriculars, ni què dir la lingüística). I, davant l'absurd que els alumnes no puguen estudiar o fer deures en aqueixa “hora alternativa”, i atés que l'Església catòlica i el PP i Vox ja han posat el crit en el seu cel perquè no és obligatòria la religió, i atés que no ofereixen una assignatura compensadora d“Ateisme i Agnosticisme” –que sí que per pura epistemologia desenvolupa el judici i el raonament crític, i no supersticions, rondalles delirants i altres superxeries- cal insistir en els següents punts:

1. Els periodistes de dretes no paren de dir que la Lomloe és una porqueria i  adoctrinadora perquè inculca el feminisme i l'alerta davant l'escalfament global, quan el que legisla està basat en els últims avanços de la Pedagogia i la Psicologia, com a Finlàndia, o les recomanacions de grans pensadors com Edgar Morin o Zygmunt Bauman.

2. No s'entén que després de tantes dècades de democràcia el PSOE no haja tret la religió de l'educació pública ni haja ampliat la seua xarxa per a cobrir totes les possibles matriculacions i continue fent costat a la religiosa concertada/privada, que selecciona els xiquets rics. I s'entén menys perquè l'Església sí que és d'arrel adoctrinadora, i carrega contra tots els avanços socials i de llibertats. Són masoquistes en el PSOE? No adoctrina la Lomloe. El vertader i pur adoctrinament és la religió. Són molt cínics els bisbes.

3. Les religions no són un coneixement científic verificable i consensuat per la comunitat d'experts –en aquest cas historiadors-. Més encara: Contenen entre elles i intra elles multitud de fets no comprovables i/o contradictoris. A l'escola pública hi ha de regnar la neutralitat. Hem d'aconseguir una Escola Pública Laica que encarne el projecte d'instruir i emancipar, a més que com a institució estiga a l’avanguarda dels valors públics i privats democràtics. Una escola que es pree de pública no pot ser un servei de catequesis ideologitzades. Qui ho vulga que vaja a la seua parròquia. A més, la Constitució diu que tots som iguals, i és un fort greuge comparatiu per a les altres religions no tindre la seua a l'escola pública. A sobre, a l'escola pública hi ha prou que només un alumne vulga rebre religió perquè tinga la seua aula i professor. En l'FP pública, si no hi ha com a mínim 18 alumnes matriculats, no s'obri aqueix cicle formatiu.

4.L'Església segueix amb uns (des)valors adoctrinadors propis de segles passats en temes actuals com l’homosexualitad, l'avortament, i fins la masturbació i el divorci. Això és el que inculca:

-Resignació, en comptes d'indignació i rebel·lia davant les injustícies.

-Obediència, entesa com a submissió.

-Sacrifici, enfront de la desobediència davant situacions d'explotació laboral i de treball alienat.

-Austeritat, enfront dels salaris injustos i tot tipus de serveis públics.

-Sofriment, per a afrontar la desraó, els abusos i les injustícies.

-Caritat, en comptes de justícia.

-Renúncia i abnegació de les dones al si de la família, en l'espai privat i en el món laboral davant el que és explotació i subordinació per raons de gènere. Etc, etc…Podríem seguir, perquè això està més o menys explícitament en els llibres de religió.

Els Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu del 1979 reformaren el Concordat del 1953 signat pel dictador Franco. Com és que tantes dècades després no es poden reformar eixos Acords fent d'aquest un país laic de veritat?