CV Opinión cintillo

La nuclear és cara, perillosa i obsoleta, no la necessitem

0

El govern espanyol decidirà en poc de temps si renova o no la llicència de funcionament de la central nuclear de Cofrents, que compleix enguany 37 anys, per a que puga funcionar 10 anys més. És una decisió política, que ha de valorar molt bé els interessos en joc, que no són els mateixos per la població en general (i la valenciana en particular) i per a les grans empreses elèctriques.

La plataforma Tanquem Cofrents ha estat recopilant i documentant rigorosament arguments contundents per a demanar que no es concedisca aquesta perillosa i injustificada pròrroga. La plataforma porta fent durant anys un treball intens i generós al servei de la gent del nostre país i de la protecció del nostre territori, que no pot suportar més agressions al seu medi ambient. Cal dir ara novament, nuclear no!, gràcies. Aquests són alguns dels arguments.

En països com Alemanya les nuclears estan tancant amb una mitjana d’edat de 32-33 anys, i la tecnologia de les nuclears espanyoles, incloent Cofrents, no és superior. Durant tota la vida activa de una nuclear els seus components es veuen sotmesos a condicions extraordinàries de temperatura, pressions i radiació, de manera que van degradant-se amb el pas del temps i moltes parts fonamentals no poden renovar-se ni canviar-se. Cada any afegit de funcionament s’incrementa el risc de deteriorament d’aquests components i de sofrir accidents. Ens diuen que cap empresa té tants mecanismes de seguretat com una nuclear, i és cert. Tampoc existeix cap empresa que, en cas d’accident important, poguera arribar a tindre ni una mil·lèsima part de la gravetat que tindria en el cas de una nuclear com Cofrents. Les enormes inversions en seguretat que requereix una nuclear no són una garantia de total fiabilitat, sinó una indicació de l’enorme perillositat d’una tecnologia que, quan escapa al nostre control, és la més devastadora que mai s’haja manifestat. Txernòbil i Fukushima son un exemple d’açò, però durant molts anys les empreses nuclears negaven fins i tot la possibilitat de que poguera haver mai un gran accident. Per cert, espere que ja hagen canviat el cartell informatiu que hi ha en la sala de visites de Cofrents, que afirmava la impossibilitat d’accidents, perquè evidentment, és mentida.

En el funcionament “normal” de la central, sense accidents, s’emeten dèbils quantitats de radiació a l’exterior per les xemeneies de refrigeració; per cert, Cofrents és la que més efluents radiactius emet per aquesta via, de tota Espanya. Però possiblement el risc més greu (tret d’un accident) el constitueixen els residus d’alta i molt alta activitat que estaran actius centenars i fins i tot milers d’anys i que són el residu perillós més potent conegut. Bastaria l’alliberament al medi d’uns pocs grams d’eixos materials per provocar gravíssims impactes ambientals i de salut. I en Cofrents no hi ha uns pocs grams, sinó centenars de tones omplint unes piscines de refrigeració. Si continua funcionant 10 anys més, s’afegirà una part considerable, vora 300 tones noves. Més tones de perill son també moltes més despeses de tractament dels residus que, per cert, no tenen cap destí definitiu i segur ni en Espanya ni en cap país del món. Els costos per fer front a eixe problema són enormes i part d’ells, com part també del desmantellament, i no diguem dels possibles accidents, correrien a càrrec de tots els ciutadans. Caldrà guardar els residus durant segles i esperar que no passe res durant eixe temps, malgrat els canvis de tota mena que hi puguen haver al món. Ni tan sols terratrèmols, perquè la nuclear esta situada sobre una falla tectònica activa, en una zona sísmica. L’estudi de sismicitat efectuat abans d’ubicar la nuclear sembla haver infravalorat el risc real de terratrèmols i, en aquest cas, podrien superar-se les mesures adoptades durant la construcció per evitar danys d’aquest tipus.

Durant la construcció de la nuclear va saltar a la premsa el cas de l’inspector de soldadures J. A. Abascal que va ser acomiadat de la nuclear per fer escrupolosament el seu treball i reportar una i altra vegada les deficiències que observava en les soldadures, en parts essencial de la central, i que no s’atenien o no es corregien. Emparat pel seu sindicat va portar l’acomiadament a judici. Moments abans de celebrar-se, va rebre una indemnització milionària i va acceptar l’acomiadament, renunciant a seguir amb el procés judicial. Potser l’inspector va quedar satisfet, però no hem tornat a saber més d’aquelles soldadures efectuades en condicions inadequades i amb errades que no es corregien, ni els motius per acomiadar a un tècnic qualificat i molt rigorós.

En 2009, segons les dades del CSN (Consell de Seguretat Nuclear), Cofrents era ja la nuclear espanyola què més incidents havia acumulat en la seua història; la que més irradiava als seus treballadors; la que més parades d’emergència (scram) patia i la que més residus d’alta i molt alta radioactivitat tenia dipositades en les seues dependències. Tot un rècord.

Per tant, cal preguntar-se per què, si la central està més que amortitzada i molt envellida, no es tanca ja. Iberdrola, l’elèctrica propietària, no sembla tindre perill d’arruïnar-se; s’han fet públiques recentment les dades de beneficis de l’any 2020, i arriben a xifres astronòmiques, mentre molts milers de ciutadans estan en una situació precària per la pandèmia i les repercussions econòmiques que ha comportat. Passar més temps tancats en casa, ens ha fet augmentar el consum elèctric, incrementant els problemes de moltes famílies per arribar a fi de mes; però la dura situació econòmica no ha sigut obstacle per a que les elèctriques incrementaren molt els seus guanys. A més, Iberdrola ja ha diversificat el seu negoci de generació elèctrica cap a les renovables i aspira a aconseguir enormes tallades dels fons europeus per a la recuperació econòmica adreçats a aquest sector. Però al mateix temps el Foro Nuclear (notícia del dia 11 d’aquest mes), entitat que aglutina al conjunt de nuclears espanyoles, afirma que justament l’increment de les renovables abaratirà el cost de generació de l’energia i farà menys competitiva l’energia nuclear. El seu director preveu que un parell d’anys poden tindre problemes econòmics i demanava mesures per a evitar que baixe massa el preu de la electricitat o que se’ls ajude d’alguna manera per part de l’estat. Potser d’ací poc voldran que l’estat “rescate” a les nuclears, després d’haver estat demanant l’allargament de la vida de les centrals més enllà del necessari i obtenint rècords de beneficis. Una vegada més es demana al conjunt de la societat que ajude a que no decaiguen els guanys de les empreses que més beneficis obtenen, fins i tot en períodes crítics per la majoria de la població. De fet, el cost de tractament del tancament i posterior custòdia i manteniment dels residus nuclears recaurà en part, vulguem o no, en el conjunt de la societat, com s’han repercutit altres costos del desplegament d’aquesta energia, que no són assumits totalment per les empreses del sector.

En tot cas, l’estat espanyol té una potencia instal·lada total de 110 Gw, quan només consumim uns 40 Gw i la nuclear de Cofrents només en genera 1 d’aquests Gw. Substituir l’energia que produeix la nuclear per energies renovables ja no és cap problema; les renovables ja produeixen més que el conjunt de les nuclears. Jubilar una de la més antigues no resulta un gran sacrifici. Les perspectives de creixement de les renovables en els immediats anys és molt elevada i una font energètica com la nuclear, que no presenta cap flexibilitat en la seua producció i que no pot regular i adaptar la seua generació, provoca dificultats per a combinar-se amb les demés fonts energètiques. Les alternatives a les energies més “brutes” ja existeix i van en ràpid increment. Per cert, la nuclear, malgrat el que diuen els seus defensors, també és molt “bruta” si considerem tot el cicle productiu, començant per la mineria de l’urani que té grans impactes ambientals. Durant tot el procés d’extracció, purificació, enriquiment i preparació del combustible; en la construcció de les enormes centrals, i en l’inevitable desmuntatge posterior i magatzem de residus, es generen importants quantitats de CO2, que les elèctriques pretenen ocultar.

En definitiva, tamquem Cofrents ja. Hi ha alternatives millors i estan funcionant. No hi ha cap motiu de força major que faça imprescindible el funcionament d’una font d’energia cara, insegura i generadora de residus extremadament perillosos i sense destí definitiu, ni segur. Tancar-la és una decisió política, on es posarà en una balança els interessos de les grans multinacionals energètiques en un plat i, en l’altre, l’interés del conjunt de la societat, la seua salut i la del medi ambient. Esperem que guanye el conjunt dels ciutadans i no, una vegada més, aquells qui més tenen i que més posen en perill la natura i la salut de les persones, i fins i tot l’economia.

Etiquetas
Publicado el
28 de febrero de 2021 - 22:00 h

Descubre nuestras apps

stats