Reanomenar per a reflectir la realitat: per una Facultat d’Economia i Empresa a la Universitat de València

En ocasions, els noms de les institucions no són meres etiquetes: són declaracions d’identitat, ferramentes de comunicació i, sobretot, reflexos de la realitat acadèmica i social a la qual serveixen. Per això, resulta pertinent obrir un debat seré, però decidit, sobre la conveniència d’actualitzar la denominació de l’actual Facultat d’Economia de la Universitat de València. La proposta és clara: avançar cap a una “Facultat d’Economia i Empresa”.

A primera vista, pot semblar un canvi menor, fins i tot purament nominal. No obstant això, darrere d’esta modificació s’amaga una qüestió de fons: el reconeixement explícit de l’amplitud i diversitat de disciplines que hui s’ensenyen i s’investiguen en este àmbit. La Facultat d’Economia no només forma economistes en sentit estricte; també és l’espai natural de titulacions com Administració i Direcció d’Empreses, Finances i Comptabilitat, Turisme, Negocis Internacionals o programes vinculats a la gestió empresarial. Ignorar esta pluralitat en el nom suposa invisibilitzar una part substancial de la seua activitat.

El terme “empresa” aporta una dimensió aplicada, pràctica i directa que connecta la institució amb el teixit productiu. Vivim en una economia globalitzada, dinàmica i profundament interconnectada, on les competències empresarials són fonamentals. Des de la creació d’startups fins a la gestió de grans corporacions, passant per la innovació, la sostenibilitat o la transformació digital, el món empresarial s’ha convertit en un eix central de la formació universitària en ciències econòmiques i socials. Incorporar esta realitat en la denominació seria, per tant, un acte de coherència.

A més, este canvi alinearia la Universitat de València amb una tendència àmpliament estesa tant a Espanya com en l’àmbit internacional. Moltes universitats han adoptat, des de fa anys, denominacions que integren economia i empresa, conscients que ambdues esferes estan íntimament relacionades. No es tracta d’una moda, sinó d’una evolució natural del coneixement i de l’ensenyament superior.

D’altra banda, la nova denominació tindria un impacte positiu en termes de visibilitat i posicionament. Per als futurs estudiants —especialment els internacionals—, el nom d’una facultat és sovint el primer contacte amb la institució. Una denominació més inclusiva i precisa facilita la comprensió de l’oferta acadèmica, augmenta el seu atractiu i reduïx ambigüitats. En un entorn competitiu, on les universitats competeixen per talent, este tipus d’ajustos no és trivial.

Tampoc s’ha de passar per alt la dimensió simbòlica interna. Reconéixer la “empresa” en el nom de la facultat és també reconéixer el treball del professorat, del personal investigador i de l’estudiantat que desenvolupen la seua tasca en estes àrees. És un gest d’inclusió que contribuïx a reforçar el sentiment de pertinença i a visibilitzar totes les especialitats en igualtat de condicions.

Alguns podrien argumentar que el terme “economia” ja engloba conceptualment l’activitat empresarial. Encara que esta afirmació és correcta des d’un punt de vista teòric, no ho és tant en termes comunicatius o socials. En el llenguatge quotidià, “economia” sol associar-se a anàlisis macroeconòmics, polítiques públiques o teoria econòmica, mentre que “empresa” evoca gestió, emprenedoria i pràctica organitzativa. Ambdós termes, junts, oferixen una imatge més completa i accessible.

La universitat, com a institució pública, té també la responsabilitat d’adaptar-se als canvis de la societat a la qual servix. No es tracta de renunciar a la tradició, sinó d’actualitzar-la. La Facultat d’Economia ha tingut, sens dubte, una trajectòria destacada i un nom amb pes històric. Però precisament per això, ha de liderar este tipus de transformacions, demostrant la seua capacitat d’evolució.

En definitiva, el canvi de denominació a “Facultat d’Economia i Empresa” no és una qüestió superficial, sinó una decisió estratègica amb implicacions acadèmiques, comunicatives i simbòliques. És una oportunitat per a reflectir de manera més fidel allò que s’és i allò que s’oferix. I, sobretot, és un pas coherent cap a una universitat més clara, més inclusiva i millor connectada amb la realitat econòmica i empresarial del segle XXI.