Responsabilitat, nom de dona
Com a professora, intente explicar als meus alumnes les diferències entre un sistema presidencial i un parlamentari, com el nostre. En este sistema, la ciutadania triem uns representants i són estos els qui elegeixen al President o Presidenta de la Generalitat. Òbviament intentant traslladar l’opinió i el desig dels seus votants i necessàriament, al voltant d’un programa comú.
Com a membre de la comissió negociadora de Compromís, el que intente deixar clar és que la gran responsabilitat que tenim és la de construir un govern sòlid que garantisca l’Agenda del Canvi amb les propostes que necessita la nostra terra.
La posició des del primer dia de Compromís i de Mónica Oltra ha sigut coherent amb eixa responsabilitat. Primer, parlem del QUÈ. Parlem de les propostes que han de dur endavant. Treballem una Agenda del Canvi. Sabem que compartim diagnòstic, però ara cal treballar el tractament per a una Generalitat malferida. I quan acordem el QUÈ, ja parlarem del QUI. I això ho farem sense imposar (però tampoc acceptant imposicions), buscant garantir un govern sòlid, i el més ampli possible. Això vol dir, amb les tres forces que representen el canvi (Compromís, PSOE, i Podem) dins d’un acord de govern.
Per això em sorprèn que a la candidata que mai ha situat la seua Presidència com a línia roja se l’acuse des de certs àmbits d’intransigent, i que al candidat que sí que ho fa se li qualifique de responsable. Em sorprèn que posar-se a disposició per a articular eixe govern amb una majoria sòlida es confonga amb personalisme. Em sorprèn que aquells que hem treballat des del primer dia amb propostes concretes per a un govern amb PSOE i Podem com a única opció se’ns acuse de bloquejar un acord, i aquells que busquen pactes amb altres forces –amb la necessària connivència del PP!- se’ls justifique.
Assumisc, però no accepte, estos paràmetres de debat. Entenc que alguns estiguen acostumats a aquella època en que la política era cosa de dos partits amb homes d’avançada edat com a protagonistes. Entenc que en l’època del “quitatetú para ponermeyo” allò important era el QUI i no el QUÈ. Afortunadament, els temps han canviat.
Crec que, als meus alumnes, també els hauré d’explicar que ser dona i exercir responsabilitats en la política té un grau extra de dificultat. Ho he experimentat personalment. Ho ha patit Ada Colau (acusada de ‘mandona’ per Trias) i ho està vivint Mónica Oltra.
Afortunadament, en estos dies, responsabilitat s’escriu amb nom de dona, s’escriu amb el nom de Mónica Oltra. Responsabilitat per un govern sòlid amb un programa valent per a donar solució als problemes dels valencians i les valencianes.
