Salut mental en adolescents: “La dificultat rau a posar paraules al patiment”

Des del 2020 s’ha evidenciat un augment generalitzat del malestar emocional, dels problemes psicològics, la demanda de consultes i de les patologies. Ho apunten els estudis, els informes, les enquestes i els mateixos professionals, que veuen amb preocupació l’augment del malestar més intens en la població més jove. Les derivacions a les unitats de salut mental de xiquets i adolescents s’han triplicat, com ho han fet la gravetat o la cronificació dels casos.

“Detectem un augment intens de malestar emocional, de la insatisfacció amb la vida, i en concret per part dels adolescents. Han augmentat la impulsivitat, les temptatives i els gestos autolesius, la verbalització d’idees de mort... és un tsunami que hem de resoldre”, assenyala Francisco Pérez, coordinador de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, que assenyala: “És el problema més apressant que tenim”.

Per a fer front a aquest tsunami assistencial, que encara no manifesta aparença d’alentiment, l’executiu autonòmic va impulsar l’any passat una sèrie de recursos d’emergència, un reforç de mitjans que pal·liaren la crisi i evitaren que s’aguditzara. Entre les preocupacions principals està la situació de xiquets i adolescents, una part de la població en què s’han solapat diverses crisis en una etapa de desenvolupament fonamental. Alguns alumnes amb condicions especialment vulnerables van deixar d’assistir al centre educatiu arran de la pandèmia, més enllà del confinament i les restriccions de mobilitat, per problemes de desregulació emocional. En uns altres, no necessàriament absentistes, s’han despertat o s’han agreujat problemes psicopatològics. En tots dos casos aquestes situacions els han portat a un aïllament profund, a una ruptura dels llaços emocionals. El confinament ha sigut un factor desencadenant, un disparador per a les patologies: “Ha suposat una ruptura que no els ha permés reenganxar-se”.

“Hi ha hagut un augment de la gravetat i dels casos en població infantil i juvenil”, apunten Paula Segura, infermera especialista en salut mental i Nieves Hermosín, psicòloga clínica, i Elvira Ferrando, psiquiatra, que treballen amb els casos d’especial gravetat a escala assistencial. Formen part de l’equip d’intervenció comunitària d’alta complexitat, un nou programa creat el juny passat en les unitats de salut mental infantil i juvenil valencianes en set departaments de salut.

Les professionals tracten casos que tenen un encaix difícil en l’assistència ambulatòria, derivats pel seu facultatiu de referència a través de la unitat de salut mental. Són casos que en el terreny psicopatològic presenten gravetat i molta comorbiditat, moltes dificultats en diferents esferes –principalment, l’acadèmica i la social. “Tenim un alt perfil d’absentistes, però no sols. Són joves amb trastorns mentals greus, acompanyats en la major part dels casos de problemàtica social i problemàtica familiar. L’important del projecte és que l’equip fa una intervenció intensiva i completa en tots els nivells”, indiquen.

Els casos atesos fins ara en el departament de salut Clínic-la Malva-rosa, a la ciutat de València, són principalment d’adolescents, la major part dones, al voltant de 14 anys, encara que hi ha hagut casos de menors de fins a 9 anys. Ara aquest equip està amb 13 pacients, amb les famílies respectives i els seus centres educatius. Aquests equips es coordinaran amb els tres hospitals de dia per a població infantil i juvenil, un dels recursos en marxa del Pla de Salut Mental que es materialitzarà al llarg de l’any, un per província.

El perfil del pacient és difícil de determinar, atés que a penes estan uns mesos amb aquest nou projecte, però sí que es donen característiques comunes. Són adolescents amb trastorns mentals greus –depressió, fòbia social greu, ansietat generalitzada, trastorn obsessivocompulsiu (TOC) o un trastorn psicòtic–, que sovint pateixen autolesions o gestos autolítics, conductes autoagressives i heteroagressives, mala regulació emocional i alteracions conductuals derivades d’això. Sobretot, destaquen les professionals, són persones que pateixen molt d’aïllament, “perquè no poden relacionar-se d’una altra manera”. “És important entendre que quan algú es reclou és perquè no pot relacionar-se d’una altra manera. La idea d’aquests equips és que els adolescents puguen manejar aquests estats emocionals d’una altra manera, perquè és possible. El concepte que tenim tots és que aquests joves puguen tornar al seu dia a dia, perquè, per les seues dificultats, no poden”, recalquen.

“Són joves amb desregulació emocional i situacions viscudes complicades o traumàtiques al llarg del seu desenvolupament. Això implica una fragilitat i per això, a vegades, ruptures en diferents sectors. A vegades amb aïllament social a conseqüència d’aquesta desregulació i a vegades amb dinàmiques familiars complexes i alterades. A vegades són vivències traumàtiques que en l’àmbit familiar hagen afectat, dificultats en la vinculació amb alguna de les figures d’inclinació, problemes relacionals en els vincles filioparentals (pare/mare, fill/ filla) ... Es donen situacions de maltractament, negligència, abusos, separacions violentes, violència filioparental o violència entre pares...”, expressen en la unitat. Hermosín, psicòloga clínica, destaca “la dificultat de posar paraules al patiment” que tenen: “Perceben el món com un entorn molt hostil, perquè molts han viscut aquest entorn tan hostil”.

Un malestar difícil de determinar

Els equips treballen amb un malestar que no té nom, amb joves que no poden posar paraules al seu patiment. A vegades és resultat d’habitatges traumàtics; d’altres, per microestressors continus. És com una estalactita, una gota que va caient constantment, apunta Ferrando, amb una metàfora que reforça la idea que qualsevol persona pot adquirir aquesta condició. La salut mental és una qüestió circular, és multicausal, en què influeix la vulnerabilitat, els factors de risc, els factors de protecció i la predisposició biològica, expliquen. Hi ha ocasions en què es donen els ingredients i no s’esdevé, i altres en què prevalen els factors protectors i es desperta un problema, apunten.

Determinar l’origen del malestar és una qüestió complexa, ni tan sols els pacients són capaços de verbalitzar-ho. “A vegades ni ho saben ells mateixos, és difícil, no podem determinar una única causa. Va des de l’etapa perinatal fins a la predisposició genètica, la vinculació en la primera infància, la maduració...”, expliquen, unes qüestions a què se sumen els factors de risc. “Quan algú és capaç de comunicar d’on creu que li ve el malestar ja hi ha part de la dificultat resolta. A ells els costa fins i tot expressar una queixa. Just ací, en la part de la vinculació amb l’altre, de posar paraules al patiment, és on rau part de la dificultat”, explica Hermosín, cosa a què Ferrando afig: “La idea és que ells puguen entendre què els passa, molts no saben què els passa. Per això la reclusió, l’abandó de les relacions”, afigen.

Per la complexitat dels casos, destaquen la necessitat d’actuar de manera multisistèmica, d’abordar diverses esferes de manera coordinada, com els engranatges d’un rellotge. El model d’atenció concep la salut mental des d’una perspectiva circular i té en compte els sistemes familiars i altres grups de pertinença significatius. “Implica concebre les situacions d’una manera més àmplia i treballar amb els estaments que hi intervenen”, com els centres educatius, recalquen. “La idea és crear una xarxa, que no es trenque tant la situació. És important que es puga anar cosint tot l’entramat perquè això resulte efectiu”, destaca Ferrando. És per això que la coordinació entre esferes i recursos resulta fonamental, amb recalcament en els centres educatius, un paper que aborda la infermeria especialitzada en salut mental, que a més fa un mapatge dels recursos, recupera la part de les autocures en els joves o els mostra altres formes d’activitat, a través d’entitats sense ànim de lucre.

La flexibilitat és un altre factor clau, cosa que al seu torn implica que puguen tractar menys persones per cada grup d’intervenció. Les visites domiciliàries i a centres són constants, com ho és la comunicació amb els adolescents i el seu entorn. “Sabem que ells necessiten un temps, una adaptació, treballem en aspectes que a ells els resulten complicats. És molt important mantindre el vincle, que vegen que és igual el que passe, que nosaltres continuem estant”, sostenen.

En una intervenció tipus, després d’una primera entrevista grupal que determina el pla i una visita domiciliària, s’estableix una persona de referència per a l’adolescent. Més tard es dona una reunió en un centre educatiu amb l’orientador i el tutor de l’adolescent, una altra visita en el domicili, en què una part de l’equip parla amb una adolescent i una altra amb el seu familiar de referència. Després de la conversa s’acorden d’una banda mesures de tipus conductual pràctic per a fer una incorporació al col·legi; de l’altra, en l’àmbit d’intervenció psicològica, les visites setmanals amb la psicòloga clínica/ psiquiatra o amb tot l’equip i es valora la intervenció farmacològica. Després, es donen sessions familiars en què estan totes les professionals amb tota la família. “Valorem quins factors de risc hi ha en la població, quins factors de protecció i quins factors de vulnerabilitat i quins factors mantenidors de la situació”, apunten. Una vegada feta l’anàlisi, busquen una vinculació diferent del mateix adolescent amb el seu entorn a través de la creació d’experiències emocionals diferents, que l’adolescent puga arribar a creure que les coses poden ser d’una altra manera, centrant-se en les fortaleses que pot trobar en la seua vida i en el seu entorn. La seua faena consisteix a teixir una xarxa de seguretat, suport i confiança perquè els adolescents no es despengen del seu entorn.

40 milions de pressupost en salut mental

El confinament i les restriccions derivades del Covid han provocat una sacsejada generalitzada, han sigut un factor estressant per a tota la societat. Han augmentat les patologies i també el malestar no diagnosticable, el que no té resposta clínica, destaca el coordinador de Salut Mental de la Generalitat Valenciana. L’executiu autonòmic ha incrementat un 20% els recursos en l’últim any, però, atés l’augment de la demanda, els professionals continuen saturats, apunta Pérez.

L’equip que formen Segura, Hermosín i Ferrando és un dels primers d’atenció comunitària que es creen en el pla de xoc per a atendre aquesta demanda en xiquets i adolescents. “Ja n’hi ha set funcionant –quatre a València, dos a Alacant i un a Castelló– i volem que arriben a tots els departaments”, explica Pérez.

Aquests recursos es van posar en marxa l’any passat, quan van començar a materialitzar-se les mesures del pla de xoc de salut mental, un grup d’accions d’emergència que es van implantar mentre es treballava en un pla estructural a llarg termini. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va crear la figura del comissionat en Salut Mental, que ocupa el catedràtic de psiquiatria Rafael Tabarés, per coordinar aquestes mesures des de Presidència. En paral·lel al pla d’emergència, que va suposar la contractació de 80 professionals, es va impulsar un procés participatiu pioner per a dissenyar les línies mestres en salut mental des del punt de vista de la salut pública i el benestar col·lectiu.

El pla, presentat el desembre passat, compta amb 40 milions d’euros de pressupost i suma 250 professionals a la xarxa d’atenció pública, entre psiquiatres, psicòlegs, infermers especialitzats i altres professionals. Però, al marge del reforç clínic i l’atenció immediata, el pla advoca especialment per l’àmbit de la prevenció, amb mesures en l’àmbit educatiu –des de Secundària fins a universitats–, en polítiques inclusives, ocupació, habitatge i mitjans de comunicació, per a reduir l’estigma. En el procés participatiu, els ciutadans van posar el focus en la prevenció, la informació, l’atenció coordinada i la visibilitat dels problemes de salut mental.