18 projectes de macroplantes solars amenacen de convertir la Vall d’Aiora en una ‘colònia energètica’ despoblada

L’ombra del sol plana sobre la Vall d’Aiora. El boom de les macroplantes fotovoltaiques sotja aquesta zona de l’interior valencià fins amb 18 projectes de plantes solars, unes infraestructures que suposaran l’ocupació de 1.840 hectàrees de sòl no urbanitzable, de camps i muntanya, que produiran fins un total de 1.309 megavats (MW).

Amb aquesta producció elèctrica, la comarca podria arribar a duplicar la quantitat que es produeix actualment en la zona, que ja té la central nuclear de Cofrents –amb 1.100 MW– i 191 aerogeneradors –300 MW–, a més d’altres plantes hidroelèctriques com la de Cortes de Pallars. Aquesta explosió d’infraestructures per a la generació d’energia elèctrica porta a convertir aquesta comarca en una “colònia energètica”, adverteix Carmela Cerdá, portaveu de l’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall.

Aquest col·lectiu està organitzant-se amb uns altres d’objectius germans en altres zones del territori valencià, a més d’altres espais d’Espanya que es veuen amenaçats per aquesta mena de macroplantes solars. Adverteix no sols de la pèrdua del valor patrimonial natural que suposaria quant a la seua afectació “depredadora” del territori, ja que liquidaria un paisatge de rellevància regional, tant pels seus cultius com per les seues arbredes i els hàbitats de diferents tipus d’animals, sinó que també alerta que soscava més la situació de despoblació de la comarca, representant de l’‘Espanya buidada’ al territori valencià, amb menys de 10.000 habitants entre les seues set poblacions: Aiora, Zarra, Xarafull, Cofrents, Teresa de Cofrents, Cortes de Pallars i Xalans, amb una extensió total de 1.141 quilòmetres quadrats.

Carmela Cerdá explica que actualment ja hi ha unes quantes plantes, però d’unes dimensions reduïdes comparades amb els diversos projectes que estan impulsant-se, uns projectes que en un primer moment requeriran mà d’obra per a la construcció d’aquestes megaplantes, però que és “pa per a hui i fam per a demà”, perquè posteriorment el manteniment requereix una mà d’obra mínima. Mentrestant, ja haurà ferit la diversificació econòmica de l’agricultura –afectant la sobirania alimentària– i del turisme rural, que encara té la Vall d’Aiora, a causa de la degradació dels paisatges i els hàbitats de flora i fauna.

Lamenta la representant dels conservacionistes que aquesta situació ha esclatat arran de l’aprovació de la llei valenciana que accelera la implantació d’energies renovables, perquè es “perverteix” l’esperit de la redacció. Així doncs, assenyala que la llei promociona l’autoconsum i la creació d’energia sostenible, i per això la gradació dels espais de la instal·lació de plaques solars passa primerament per les teulades de les cases, després per zones urbanes, més tard per zones degradades i finalment ja per zones no urbanitzables. No obstant això, “aquests projectes van a l’últim estadi directament, van als grans espais naturals, que és on es poden construir les grans instal·lacions elèctriques amb què fer negoci”, assenyala Cerdá. Amb això, critica, “no sols es beneficien els tradicionals oligopolis energètics, sinó que amb vista a la rendibilitat sense escrúpols arriben fons d’inversió estrangers, ‘fons voltor’, sense cap mena de vinculació ni estima al territori”. Tot això aboca a aquesta ‘colònia energètica’, ja que hi ha una sobreproducció destinada a l’exportació, no sols cap als grans nuclis urbans, sinó fins i tot a altres països com França i Portugal.

Pla Especial Aiora-Zarra-Xarafull

Aquests grans projectes fotovoltaics també reben un suport institucional que es plasma en el Pla Especial aprovat per tres municipis per habilitar una zona específica que inclou territori dels tres municipis d’unes 1.835 hectàrees. Aiora (PP), Zarra (PSPV) i Xarafull (PP) han aprovat en els plens respectius aquest pla que facilitaria la instal·lació de les plantes. Es tracta d’un primer pas que ara necessita rebre l’aprovació de tres conselleries és, la d’Economia Sostenible, la de Política Territorial i la d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Si es rep l’aprovació, ha de passar a la comissió territorial per validar el pla amb els plans generals urbanístics de cada localitat. El Pla Especial concentra el sòl que es vol posar a disposició en la zona oest, un espai de latifundis plans.

Aquest és l’objectiu principal en què s’han centrat els col·lectius cívics de la zona per intentar frenar-los. Per fer-ho han demanat ja reunions amb l’alcalde d’Aiora, que de moment no n’ha concedit, i també s’han coordinat per presentar les al·legacions, tant per part dels col·lectius com individualment, per a la qual cosa han rebut assessorament jurídic gratuït.

Sí que s’han reunit, en canvi, amb els partits de l’oposició, que, malgrat que en un primer moment s’hi van abstindre pel seu desconeixement concret del projecte, ara s’han començat a coordinar i presentaran una moció en contra i també es comencen a organitzar recollides de signatures. Avancen, no obstant això, que, si el Pla Especial superara tots els tràmits, no dubtaran a recórrer a la justícia.

Infraestructures justes

Carmela Cerdá explica que els projectes de plantes solars han de ser “infraestructures justes”, cosa que ara no són, perquè es projecten en zones de l’interior despoblat per proveir centres urbans llunyans. A més, afig que “en el transport a aquestes grans ciutats s’arriba a perdre entre el 15% i el 30% de l’energia”. Per això afirma que la producció s’ha d’acostar als grans nuclis, “i allí no poden ser tan grans”, motiu pel qual els projectes s’han d’atomitzar. Assenyala també com la solució “més justa” les comunitats energètiques, que realment són les que s’acosten més a la “sobirania energètica”, pel fet de deixar de dependre de les grans multinacionals i de les fluctuacions de preus.

Però amb aquest canvi de model Cerdá també apunta que no es resol tot, perquè “en la nostra societat digital el consum elèctric va en creixement continu”. Per això, entén que en compte de parlar de multiplicar les infraestructures per cobrir la demanda, “el que s’ha de posar damunt la taula és més l’eficiència i l’estalvi energètic; no es pot produir energia de manera il·limitada”.