Un 45% dels 9.500 apartaments turístics que s’ofereixen en línia a València són irregulars

“Aquest tema no és que hi haja més o menys turistes, es tracta que tenim una emergència residencial i que la gent no pot pagar 400 euros per una habitació. I darrere d’això està el boom d’apartaments turístics, que tenen una rendibilitat quatre vegades més alta que els lloguers residencials, segons estudis del mateix Ajuntament. Amb la qual cosa, ací hi ha una bambolla de preus de lloguer i cal fer alguna cosa per a tallar-la”.

El portaveu de la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAV) en matèria d’apartaments turístics, Toni Cassola, s’ha pronunciat així davant el que consideren un problema que va més enllà dels problemes de convivència que genera l’acumulació d’aquesta tipologia de lloguer, com és l’alça dels preus del mercat de l’habitatge i la gentrificació. Per aquest motiu, ha exigit a l’Ajuntament mà dura per a tallar-ne la proliferació,

Cassola va participar aquesta setmana en una xarrada organitzada per l’Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar sota el títol ‘Els apartaments turístics, un problema comunitari’. Allí, els veïns denuncien que s’ha superat almenys en sis illes el límit establit pel Pla Especial del Cabanyal (PAC), segons el qual no pot haver-hi més d’un 10% d’apartaments turístics. En el Marítim el preu del lloguer s’ha disparat un 58% entre el 2017 i el 2023, segons el portal Fotocasa.

Segons el portaveu veïnal, un dels problemes per a lluitar contra aquest fenomen és l’opacitat en l’obtenció de dades. I és que, segons les dades que reflecteix el portal municipal Visit Valencia, a la ciutat hi ha 1.115 apartaments reglats, una xifra que ix de l’Institut Nacional d’Estadística. No obstant això, el registre d’apartaments turístics de l’Agència València de Turisme en reflecteix 5.604, però, segons el mateix web municipal, els diferents portals immobiliaris n’ofereixen fins a 9.521, per la qual cosa un 45% estarien en situació irregular, pel fet de mancar de número de registre.

“A aquests caldria sumar una altra bossa important que es mouen per xarxes privades i que no apareixen en les plataformes. Nosaltres calculem que a València hi deu haver de l’ordre de 12.000 apartaments turístics”, ha afirmat Cassola.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, va explicar fa poc que l’Ajuntament ha disposat quatre inspectors i un grup de cada unitat de districte de la Policia Local per a encarregar-se en exclusiva de controlar els apartaments turístics i va assegurar que només a la Saidïa s’han fet 700 inspeccions, encara que sense concretar quantes han derivat en multa i tancament.

Per a Cassola, aquestes actuacions són insuficients: “Cal un pla d’inspecció real. Ara mateix s’aplica la figura del restabliment de la legalitat segons la qual es dona a l’infractor la possibilitat de regularitzar la situació i, mentrestant, se li aplica una sanció de tan sols 600 euros, la mínima que estableix la legislació. Nosaltres vam demanar que hi aplicaren la màxima, de 4.000 euros, però s’hi van negar amb l’argument que d’aquesta manera forma no hi recorren en contra”.

A més d’un pla d’inspeccions amb sancions per la Llei de turisme, que estableix sancions de 6.000 euros per funcionar sense llicència, demanen un cens públic d’apartaments turístics que permeta identificar els il·legals i una moratòria de nous permisos fins que es desenvolupe l’ordenança municipal.