Aïllament, sobremedicació i manca de personal converteixen les presons valencianes en “els psiquiàtrics del segle XXI”

Un pres és un pres abans que un malalt i és un malalt abans que una persona. La situació que es viu en el sistema penitenciari valencià resulta alarmant des del punt de vista dels drets humans, especialment des dels drets sanitaris. És una de les claus de l’informe de l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó, elaborat per l’associació Àmbit, que apunta que el 40% de la població reclusa pateixen problemes psiquiàtrics.

La falta de recursos del sistema penitenciari està directament relacionada amb la sobremedicació de la població reclusa i impedeix la reinserció. Prop del 65% dels reclusos prenen medicació psiquiàtrica, apunta Javier Vilalta, coordinador de l’associació, que centra el seu treball en les persones privades de llibertat amb problemes psiquiàtrics. “Això coincideix amb una manca d’un 70% de facultatius en presons a la Comunitat Valenciana i l’absència de psiquiatres, cosa que fa que estiguen vulnerant-se els drets sanitaris més bàsics i causant un mal innecessari en aquesta població”, va apuntar durant la seua intervenció.

Els centres de privació de llibertat, on hi ha 6.300 persones ingressades, presenten unes mancances notables en matèria de salut pública, segons apunta l’informe. L’hospital psiquiàtric penitenciari de Fontcalent, l’únic juntament amb el de Sevilla especialitzat en persones privades de llibertat amb trastorns mentals, només compta amb tres psiquiatres en la plantilla per a 215 persones. A Picassent es va contractar un psiquiatre durant 6 mesos per als 3.000 reclusos i ara l’atenció psiquiàtrica es du a terme a través de consultors “a qui els és impossible portar seguiment”. A més, els pocs metges que hi ha no estan especialitzats en salut mental, apunta el text. “L’equip mèdic està col·lapsat i no pot dur a terme una funció de filtre prèvia a la visita del psiquiatre”, indica.

Les dades que subratlla l’informe porten a considerar els centres penitenciaris com un espai en què emmagatzemar-hi els residus humans, un forat en els drets. “Les presons s’han convertit en els psiquiàtrics del segle XXI i en un fracàs del sistema de salut mental, la societat en general no dona cabuda a les persones amb diagnòstic de salut mental i addicció, de manera que la gran majoria, quan no tenen un entorn favorable, acaben a la presó”, denunciava Vilalta.

Des del punt de vista clínic, les autores recalquen la relació entre patologia dual i presó, i subratllen que els delictes i la reincidència estan “més relacionats amb el trastorn per addicció que amb la psicopatologia en si”. No obstant això, recalquen, “s’ha de començar a preveure la presència de persones amb diagnòstic psiquiàtric a la presó com una problemàtica social més que un fet personal i aïllat i entendre aquesta situació com la conseqüència d’una sèrie de fallades en un sistema en què no totes les persones tenen espai”. Segons l’informe, “es tracta, la major part, de trastorns molt complexos, crònics, relacionats amb factors socials i físics que empitjoren el seu pronòstic i el maneig com són l’addicció a les drogues, i donen lloc a la patologia dual o les dificultats d’aprenentatge”.

L’informe, fet per segon any a la Comunitat Valenciana, es va presentar en la Facultat de Dret de la Universitat de València amb la fiscal de Violència de Gènere i Delictes d’Odi de la Fiscalia Provincial de València, Susana Gisbert; el degà de la Facultat de Dret, Javier Palao; el coordinador d’Àmbit i les redactores de l’informe Carla Mateo, i Aurora Fernández, psicòloga i criminòloga, respectivament.

Salut mental i violència masclista

En el cas de les dones preses, que són el 9% de la població reclusa, els autors destaquen la suma dels problemes de salut mental, addiccions i violència de gènere. Tres de cada quatre dones amb trastorns mentals greus han patit violència de gènere en l’àmbit familiar o de la parella i “les dones que estan en tractament per addicció són víctimes de violència de gènere amb una incidència tres vegades superior a la de la població general”. Al seu torn, afigen que moltes dones privades de llibertat ho són per delictes relacionats amb les seues parelles i la dependència de substàncies addictives, i alerten dels casos de violència vicària: “És habitual que per a poder comunicar-se amb els fills depenguen del seu maltractador i pare dels seus fills”, apunta.

Creació de centres específics

A la Comunitat Valenciana hi ha cinc centres penitenciaris ordinaris (Alacant, Villena, dos a Castelló i Picassent, a la província de València), dos centres d’inserció, un mòdul de maternitat (traslladat de Picassent al psiquiàtric penitenciari de Fontcalent) i altres mòduls extrapenitenciaris. Juntament amb aquests, l’informe incorpora l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Fontcalent, un espai per a persones privades de llibertat per comissió de delictes, però que resulten inimputables per malaltia mental prèvia o sobrevinguda, l’únic a Espanya amb del de Sevilla. En paral·lel el Govern projecta un centre de les mateixes característiques a Setaigües, a què s’han oposat els partits d’esquerres en les Corts Valencianes. L’informe també incorpora un estudi sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, que consideren “desproporcionats, inútils, cars i vulneren els drets humans”.

Els autors de l’estudi reclamen a la Generalitat Valenciana que assumisca les competències en matèria de sanitat penitenciària, previstes des del 2004, perquè les persones preses s’integren en el servei públic de salut. També la creació d’equips especialitzats i unitats de conductes addictives que treballen de manera coordinada amb equips de salut mental a la presó per abordar els casos de patologies duals. L’estudi recomana la creació de places i centres específics per a les persones que han comés delictes, però que resulten inimputables, que en nombroses ocasions compleixen l’equivalent a una condemna en un centre penitenciari. “S’ha d’invertir en recursos alternatius a la presó especialitzats i que puguen donar l’abast als diferents perfils”, sosté.

L’informe, que es mostra molt crític amb l’acció de l’executiu autonòmic, reconeix que s’han incorporat algunes peticions en el Pla de Salut Mental i en un decret de la Conselleria de Polítiques Inclusives, que preveu residències per a persones judicialitzades amb problemes greus de salut mental i diversitat funcional.