“Amb 89 anys m’han deixat al carrer en canviar el pany i em bastonegen la porta perquè deixe el meu lloguer de renda antiga”

“L’assetjament i les coaccions van començar el gener del 2023 quan apareix a ma casa, apegada a la porta, una carta anònima, que, per l’escrit, coneix el meu cognom i que tinc una filla. A partir d’aquesta data, comence a rebre una sèrie de diferents anònims. A més, sap que he de ser desnonada, i sembla que en coneix la causa. Usa un llenguatge insultant i amenaçador, amb anunci de denúncies i costos d’aquestes, com si tinguera poder per a tornar a despatxar-me, segons posa en una d’aquestes. Una altra d’aquestes cartes posa els noms i els cognoms, així com els DNI, de la meua filla, el meu net i el meu. Des de llavors, cada vegada que veig P. B. B. li pregunte que com és possible que aquest veí conega les nostres dades personals, si només ell és sabedor de la nostra situació, ja que és l’amo de l’edifici, i vam tindre un plet de desnonament”.

Carmen Débora té 89 anys i explica així el calvari que pateix des que el novembre del 2021, sense avís previ, van canviar el pany de sa casa després d’un llarg procés judicial i es va quedar al carrer sense moltes de les seues pertinences. Un jutjat va ordenar el desallotjament de l’habitatge situat en el barri de Patraix de València, en què resideix des del 1974 amb un lloguer de renda antiga del qual actualment paga 200 euros. El motiu del desallotjament va ser, pretesament, incomplir el contracte per tinença d’animals. El dia del llançament no es va presentar la comitiva judicial, per la qual cosa va quedar com a procediment obert, és a dir, en qualsevol moment podien anar-hi i canviar els panys, una forma de conducta que desperta molts dubtes legals.

Finalment, va ser el que va passar. Dies més tard, Débora, que havia eixit de casa per a començar a emportar-se alguns estris, va veure que el seu pany ja s’havia canviat i s’havia quedat al carrer amb la major part de les seues pertinences, que ja no va poder recuperar, en l’habitatge. No obstant això, va recórrer contra la sentència i al cap d’unes setmanes l’Audiència Provincial de València li va donar la raó i va ordenar al propietari del seu pis i de la resta de l’edifici que li tornara les claus i li tornara a llogar l’habitatge amb el mateix contracte que tenia anteriorment. “Malgrat tot, fins al mes de juliol de l’any 2022 no em va donar les claus i mentrestant vaig haver d’estar entre casa dels meus fills i d’amics, ja que no volia ser una càrrega per a ningú”, explica.

La filla de Débora, Dolores, que li fa costat en tot aquest procés juntament amb la plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) de València, comenta que tots els problemes van començar el 2016 quan el propietari va heretar tota la finca. Va començar llogant els habitatges com a apartaments turístics i ara els lloga per habitacions, tret de l’habitatge de Débora i el d’una altra veïna que també té lloguer de renda antiga.

Ara, juntament amb la PAH, han denunciat el propietari davant la Conselleria d’Habitatge per l’assetjament que pateix la dona des que el juliol de l’any passat va tornar al seu habitatge: “Quasi tots els dies em bastonegen la porta, a les 23.00 i a la 1.00, pretesament perquè la tele està molt alta, cosa que és mentida, com ha comprovat la policia alguna vegada que ha vingut. Tota aquesta situació ens ha ocasionat un gran desgast psicològic tant a mi com als meus fills i net, provocant-nos un gran estat d’ansietat i insomni, tant per les actuacions d’aquesta persona com per la mala fe de l’amo de la finca sabedor d’aquesta situació”, lamenta.

El decret contra l’assetjament immobiliari impulsat al final de l’anterior legislatura pel Govern del Pacte del Botànic té almenys sis denúncies en tramitació, la major part posades per la PAH. Aquest decret sanciona fins amb un milió d’euros l’assetjament immobiliari que exerceixen els fons voltor quan compren un edifici per a aconseguir que els inquilins acaben abandonant l’habitatge.

El document defineix com a assetjament immobiliari “tota acció o omissió en perjudici de la persona ocupant d’un habitatge amb la finalitat de pertorbar-lo en l’ús i el gaudi pacífic d’aquest, fins i tot generant-li un entorn material, social, personal o familiar hostil o humiliant, especialment si aquesta conducta es duu a terme amb intenció de forçar la persona ocupant a desallotjar l’habitatge o a adoptar qualsevol altra decisió no volguda sobre el dret que poguera emparar-la d’ús i gaudi d’aquest habitatge”.