Amparo Marco: “Els superàvits i els romanents són diners dels impostos dels ciutadans i s’han de quedar als ajuntaments”

L’alcaldessa socialista Amparo Marco (Castelló de la Plana, 1968) va anunciar l’11 de març passat la suspensió de les populars Festes de la Magdalena per la crisi de la COVID-19. Tres mesos després, i ja de tornada a una incerta normalitat, l’edil encara l’elaboració del pressupost municipal amb els seus socis de Compromís i de Podem. En aquesta entrevista amb eldiario.es, celebrada en el seu despatx de l’Ajuntament dimarts passat, Marco reconeix “discrepàncies normals” en l’equip tripartit de govern i reivindica el paper dels consistoris en la reconstrucció del país després de la pandèmia.  

Com viu una alcaldessa la gestió d’una crisi d’aquest calat?

Des del punt de vista personal, és molt complex, perquè, com que jo soc una persona de risc de contagi perquè no he parat en tots aquests dies, perquè estava sola, vaig haver de confinar les meues dues filles menudes i ma mare, que és una dona major també de risc, estava confinada a sa casa. Sense poder fer una besada a ma mare ni abraçar-la, ni en els moments durs i de molta tensió, no tindre una abraçada seua, quan les abraçades de les mares són extraordinàries i t’ho curen tot. No poder abraçar ma mare, haver de veure-la a través d’un vidre de la porta del vestíbul de casa, portar-li la compra, però no poder veure-la. Al final, en aquests moments tan durs l’important és la família. Arribar a casa i estar sola, no tindre les teues filles i veure-les i poder abraçar-les i sentir el bes, és molt complex.

Complex, però necessari. M’han permés estar matí, vesprada i nit dedicada a la ciutat de Castelló llegint-me documentació, estant al peu del canó del que passava a la nostra ciutat, acompanyant l’UME, anant a veure l’alberg municipal, parlar amb la ciutadania i estar ací. Els primers dies van ser pràcticament de caos, perquè t’arribaven mil notificacions, mil decrets que havies de llegir i a vegades no donava ni temps a penes de llegir-ho. D’altra banda, dedicada quasi 24 hores al dia durant tots aquests mesos a la ciutat de Castelló i a estar al peu del canó preocupant-nos perquè tot estiguera bé, la neteja dels centres de majors, l’ajuntament i també en el nostre cas se sumava a més un factor addicional que no han viscut altres municipis de fora de la Comunitat Valenciana, que era la suspensió de les Festes de la Magdalena.

La veritat és que he tingut moltíssimes reunions i dedicada en cos i ànima a l’ajuntament i a la ciutat de Castelló. Molt difícil i molt complex, perquè a vegades no teníem un manual d’instruccions, no tenies una prova i error per a millorar. Amb molta voluntat, a vegades amb poques competències, perquè les competències van recaure totes sobre el Govern d’Espanya i la Generalitat Valenciana. Féiem el que podíem, més a vegades amb voluntat que amb pressupost o amb competència. Pensant sempre en el bé ciutadà, que és el que ens correspon als polítics.

Com va l’elaboració dels pressupostos?

No teníem pressupost i ara estem elaborant-los; em queden per signar uns pocs documents, hui mateix [dimarts passat] s’aproven els pressupostos del Patronat de Festes i del Patronat de Turisme, que són preceptius abans d’aprovar el pressupost general de l’Ajuntament, perquè la major part de l’ingrés dels patronats ve d’una línia directa en els pressupostos de l’Ajuntament i fins que no es tanquen les dels patronats no podem tancar la de l’Ajuntament.

La crisi sanitària va obligar a cancel·lar les Festes de la Magdalena, que enguany celebraven el 75é aniversari. S’han plantejat una altra data orientativa?

En això sí que teníem una ruta molt clara i, quan m’ho va dir el president de la Generalitat, jo de seguida ho vaig comunicar públicament, vaig tindre una reunió amb tots els ens festers. El que vam fer en aquell moment va ser ajornar-ho sine die. Això depenia de la situació sanitària i de la pandèmia, no depenia de qüestions polítiques ni tampoc de qüestions de voluntat del món de la festa, perquè al final les coses eren així i cal suportar-les de la millor manera possible. Ho ajornem i ja veurem què passa. En aquell moment em vaig comprometre que no es prendria cap decisió sense parlar prèviament amb el món de la festa i llavors ja es prendrien les decisions que s’hagueren de prendre.

Ho vam ajornar i, vista la situació i les condicions sanitàries, la nova normalitat que ja intuíem per on anava, vaig convocar una altra vegada el món de la festa, els màxims representants, des de les reines de les festes fins als pregoners de la Magdalena, les gaiates, les colles, els ens vinculats i totes les persones que tenien alguna cosa a dir i, conjuntament, van prendre la decisió. La decisió, per unanimitat, va ser que les Festes de la Magdalena 2020 no se celebrarien i que ja ho faríem el 2021.

L’Ajuntament de Castelló, a diferència del de València, va suspendre sine die les festes. Què els va portar a prendre aqueixa decisió?sine die

Quan al principi se’ns va notificar la situació sanitària, jo crec que era una decisió de responsabilitat suspendre-les. Vam reunir ací en el saló de plens a tot el món de la festa, a tots, i tothom veia que era la decisió més adequada ajornar-ho sine die i veure com evolucionava tota la situació, perquè ningú, absolutament ningú, volia posar en risc les persones que estimem, els nostres amics, els nostres familiars, que poden ser majors o persones de risc. El món de la festa ho va entendre perfectament. En la segona reunió que vam tindre per veure quina data posàvem, va ser per unanimitat dir que el 2020 s’anul·la i ho fem el 2021, quan pertoque, perquè volem celebrar les nostres festes com ens agrada a nosaltres, al carrer sense màscares, el romiatge a què assisteixen milers de persones. Volíem celebrar les festes com cal.

La ciutat de Castelló m’ha facilitat moltíssim la tasca, perquè ho ha entés des del primer moment i, a més, estic molt orgullosa de com s’ho van prendre. El 2020 hem tingut la Magdalena alternativa, cantant el pregó des dels balcons, cantant la nostra música tradicional des dels balcons, una cosa alternativa i diferent. La nit màgica a casa, en compte d’una cordà amb masclets, doncs, amb els coixins. Cadascú amb una imaginació que també és una forma diferent.

Una moció de l’oposició aprovada amb els vots de Compromís, el seu principal soci de govern, va obrir una crisi important a l’Ajuntament. La portaveu del PP ha dit que l’única cosa que han pogut acordar els partits de l’Acord de Fadrell és apujar-se el sou un 50%. Quina valoració fa vosté del primer any?

La portaveu del Partit Popular també es volia apujar el sou, i no un 50%, sinó bastant més. Si el que ha de dir la portaveu del Partit Popular són aquestes coses..., si a més l’alcaldessa del Partit Socialista cobra menys que l’últim alcalde del Partit Popular, això vol dir que ho estem fent bastant bé i que estem gestionant bastant bé aquesta crisi sanitària i aquesta situació que ens ha tocat viure. Si l’única cosa que ha de dir per a millorar la ciutat és referir-se a les discrepàncies internes, quan no és el mateix governar una ciutat amb una majoria absoluta que amb un tripartit en què hi ha tres partits amb ideologies diferents i amb sensibilitats diferents... És normal que un equip de govern, fins i tot del mateix color, tinga les seues discrepàncies i tinga les seues opinions diferents, i si no que li ho pregunten a ella en l’últim mandat del Partit Popular, encara que foren tots del mateix color. No cal contar l’episodi de l’arribada a l’alcaldia del número dos del PP, sinó del número cinc.

Abans de veure la palla en l’ull d’altri ha de veure la biga en el propi. Les discrepàncies són normals, són més complicades i complexes quan estàs governant un tripartit, evidentment, però de discrepàncies n’hi ha fins i tot dins dels partits mateix. Les discrepàncies són normals, si tens discrepàncies fins i tot dins de la família, com no has de tindre discrepàncies en un equip de govern format per quinze regidors, cadascun d’un pare i una mare, de tres partits diferents, amb ideologies diferents i amb prioritats diferents. El que sí que li puc dir és que l’Acord de Fadrell, igual que el Pacte del Grau, té una prioritat bàsica, i això ho tenim clar els tres partits, que és la ciutadania i la ciutat de Castelló. Només s’ha de veure tot el que ha fet aquest equip de govern durant aquests cinc anys que estem governant en aquesta ciutat.

Quines mesures destacaria?

Solament per recordar-ne una, som la ciutat que més ha executat fons europeus de tot Espanya. És la ciutat que més fons europeus ha aconseguit per remodelar i millorar la qualitat de vida de la ciutat de Castelló. Per exemple, 20,2 milions d’euros en fons EDUSI per a un model de transició més ecològic i de sostenibilitat mediambiental. O ara 14,8 milions d’euros per a canviar totes les lluminàries de la ciutat de Castelló, que suposa la baixada de la contaminació lumínica i un estalvi en la factura energètica del 50%, És 1,1 milió d’euros, que es diu prompte. La nostra ciutat ha sigut elegida per la Comissió Europea la segona accessible d’Europa. No d’Espanya: d’Europa.

Hem entrat dins de la xarxa Innpulso d’innovació i de coneixement, hem fet un esdeveniment que ens ha situat en el mapa del turisme, tot i que Castelló no estava en el mapa del turisme, i en dos anys ha sigut patrocinada per la Unesco, que això és molt complicat d’aconseguir. Escala Castelló ens ha situat en el mapa del turisme a escala nacional i internacional. Hem gestionat una crisi amb una ciutat de 180.000 habitants i s’ha fet una faena immensa per tractar de superar-la i per eixir de la crisi econòmica i estem tots intentant que tinga el menor impacte a la nostra ciutat. Sembla que no anem per mal camí i així ho diuen algunes enquestes...

La crisi es va resoldre amb una mena de mesa de resolució de conflictes. Com ha funcionat des que es va crear?

Es va resoldre amb una mesa de consens, que és l’Espai de Consens, i amb una comissió de seguiment de l’acord. Ací estan els regidors i els assessors treballant perquè hi haja més coordinació entre els grups. Sempre la coordinació és complicada fins i tot dins del propi grup, ho puc assegurar. I, dins d’una situació com aquesta, encara més, en què no pots tindre reunions i veure’t. Està funcionant bé, en aqueixos espais s’aborden les discrepàncies. Tot és millorable, com en la vida mateixa. El problema seria que no aprenguérem dels errors, però anem aprenent i anem millorant. Si ens calen uns mecanismes de coordinació, doncs, els posem en marxa. Va funcionant bé.

S’han posat vostés d’acord amb els seus socis de Compromís sobre la Junta de Festes?

Sobre la Junta de Festes hi ha una comissió que està abordant els estatuts i jo crec que l’important és abordar la reforma dels estatuts i, per descomptat, la reforma de tots els patronats. Més enllà del pinzell fi, que jo ací crec que hauria d’abordar-lo la regidora amb el patronat i el món de la festa, hi ha una part de pinzell gruixut que a mi sí que em preocupa més, i és que cadascun dels patronats té una normativa diferent, cosa que no té absolutament cap sentit. És una cosa que hem heretat del Partit Popular.

Cadascun dels patronats estava constituït d’una manera, a imatge i semblança de no sé qui, però no tenia sentit que el gerent tinguera unes competències diferents en cada patronat o que cadascun funcionara d’una manera. El que té sentit és que tinga un cos administratiu comú i tot un cos organitzatiu que sí que ha de ser adaptat a la realitat de l’esport, de la festa i del turisme. No són els mateixos representants els del turisme que els de l’esport.

Sí que és veritat que el cos de dret administratiu hauria de ser el mateix, és a dir quines capacitats té un gerent?, com ha de ser nomenat un gerent? Quan hi ha una falta?, quines faltes hi ha? Les lleus, les greus, les molt greus? Quines sancions tenen? No pot ser que cada patronat tinga una normativa diferent, perquè tots els patronats depenen de l’Ajuntament de Castelló. Són més o menys autònoms, però són ens dependents de l’Ajuntament de Castelló i ací sí que es necessita una reforma profunda de tots, no solament d’un específicament. Més concretament en la part administrativa, jo sí que crec que ací s’ha de fer una tasca comuna.

Darrere d’aquell desacord s’amaga un debat soterrat sobre la participació popular i el model de festes. Quin és el model que plantegen vostés?

Cal entendre el procés, perquè no podem entendre els passos següents en el procés si no en veiem l’origen. Això ve del Congrés de Festes que se celebra en el mandat anterior i determina la remodelació i que es cree una comissió, que és la que està abordant el canvi dels estatuts del patronat. No té sentit que cada patronat tinga una estructura diferent. Una cosa és la composició de la participació i una altra la qüestió administrativa. Ací s’ha de fer una faena: qui representarà les gaiates? Doncs, ho han de decidir les gaiates, evidentment no ho ha de decidir l’Ajuntament, això és clar. Però cal entendre que això ve d’un procés que nosaltres vam tindre la dificultat de posar en marxa amb uns estatuts d’un patronat que no era el nostre model, que venia heretat del Partit Popular. Vam tindre la valentia de fer un congrés per a abordar la realitat de la festa i la remodelació d’uns estatuts que no havien sigut consensuats amb el món de la festa, sinó que havien sigut imposats al món de la festa, per tant, hi ha tot un procés de diàleg, d’assentament i de concreció.

No va ser una qüestió només de la presidenta, ací també va vindre un consell tècnic que deia que no era convenient, en una situació d’estar en plena voràgine de canvi d’estatuts, convocar una assemblea per a elegir un president de Junta de Festes. Quin sentit té elegir un president que tindria molt poc de temps de mandat? No podria poder ni tan sols assentar-se ni entendre els procediments administratius de contractació d’un patronat de Festes.

La decisió de la regidora va vindre avalada per una opinió tècnica de dins de la casa. Ací les decisions es prenen sobre la base d’uns informes i també d’un assessorament de caràcter jurídic per part dels tècnics de l’Ajuntament de Castelló, i en aquest cas parle del secretari de la Junta de Govern. Parlem d’una de les veus més autoritzades d’aquest Ajuntament. Després va vindre la COVID-19 i ja vam haver de paralitzar absolutament tot el procés dels estatuts, perquè materialment no podíem dur-lo a terme, ja que tots els esforços de l’equip de Govern a Castelló estaven destinats al fet que els casos de COVID-19 foren els mínims possibles. En aquestes circumstàncies i suspenent les Festes de la Magdalena o ajornant-les en aquell moment sine die, no tenia sentit abordar tot això.

La ministra María Jesús Montero va dir en el Congrés que els ajuntaments han de participar en el “gran pacte per la reconstrucció del país”. Què n’opina vosté com a alcaldessa de Castelló?

Els ajuntaments ja estan en el pacte sense necessitat de signar cap pacte, perquè ja han estat des del primer moment posant el muscle en tota aquesta crisi sanitària del coronavirus, posant totes les mesures i arribant on no arribaven altres administracions. Perquè, al final, on la ciutadania toca a la porta és en l’administració més pròxima al ciutadà, és a l’ajuntament. No es tracta de competències o no, es tracta de donar solucions a la ciutadania, tingues la competència o no, per tant, no és que hem de col·laborar en un gran pacte, és que ja anem col·laborant sense necessitat de signar cap pacte escrit en la reconstrucció de l’economia i a tractar de pal·liar els efectes de la pandèmia.

Ahir mateix [dimarts passat] estava visitant amb el president de la Generalitat l’hospital de campanya i el director ho va reconéixer públicament, igual que el president de la Generalitat: si l’hospital ha sigut possible, i en tan poc període de temps, ha sigut gràcies a l’Ajuntament de Castelló, que es va posar a la faena d’ajudar en tot perquè estiguera aqueix hospital de campanya en plenes condicions en aquests moments. Els bombers de Castelló han estat ajudant a desinfectar els vehicles amb ozó, hem estat donant servei i empara a l’UME perquè no s’hagueren de desplaçar en dependències municipals. Hem extremat la neteja, hem fet tot allò que créiem que havíem de fer pel bé de la ciutadania, sense necessitat de signar cap pacte.

A què hauria de destinar-se el superàvit dels ajuntaments?

És cert que hi ha un debat obert amb el tema dels superàvits i els romanents i jo, com a alcaldessa de Castelló i també com a veu de molts altres alcaldes que opinen exactament igual, pense que els superàvits i els romanents són diners dels impostos dels ciutadans i s’han de quedar als ajuntaments per a allò que cada ajuntament considere més necessari. Els ajuntaments estem abaixant els tributs municipals per facilitar el rellançament de l’economia local. Quins abaixem? Els que creiem que ajudaran millor les petites empreses i als petits autònoms.

Estem augmentant la cobertura social, hem incrementat els menús a casa i les atencions domiciliàries a persones majors i persones dependents, estem fent més contractació perquè accedisquen els que pitjor ho han passat en aquesta situació i que no tenen un lobby de pressió a escala nacional, que són els autònoms i els petits empresaris. Els ajuntaments ja estem col·laborant en aqueix pacte. Els diners dels impostos i dels tributs municipals s’ha de quedar en cadascun dels municipis i s’han de destinar a allò que les administracions més pròximes al ciutadà consideren que necessiten els seus ciutadans i ciutadanes.

La portaveu del PP a l’Ajuntament va anunciar que portarà al pròxim ple una moció que demana a Pedro Sánchez que no “confisque” el superàvit de Castelló. Què opina d’aquesta moció?

Vam fer una esmena dient que en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMPV) s’havia arribat a un pacte entre tots els alcaldes representats, de tots els signes polítics, en què es demana al Govern d’Espanya que els superàvits i els romanents es queden als ajuntaments per a allò que els alcaldes i les alcaldesses consideren més adequat, perquè són els que estan en primera línia de la batalla contra el coronavirus i la situació econòmica.

La portaveu del PP es va negar a signar aqueix pacte que ja havíem signat tots els alcaldes. Era un document de consens que va costar molt de negociar en l’àmbit de la FEMP, un document que demanava exactament el mateix que demanava en la seua moció i el que feia era reforçar la posició del municipalisme a escala de tot Espanya, i es va negar a signar-ho. Nosaltres vam creure que, havent-hi un document de la FEMP i un consens a escala nacional, no cal fer miniconsensos. El document ja existia, no era necessària cap moció de cap partit per a penjar-se una medalleta política i tractar de guanyar un grapadet de vots amb una moció.

S’ha obert algun tipus d’investigació interna en la Policia Local arran de la mort del gos Marley? Pensen revisar el protocol en el cas dels gossos potencialment perillosos?

Durant aquesta pandèmia, com que sí que es permetia traure animals de companyia a fer una volta, s’han incrementat moltíssims en aquest ajuntament les autoritzacions per a tinença d’animals perillosos. Això vol dir que hi havia molts animals perillosos en aquesta ciutat que no estaven legalitzats, que no estaven regularitzats o de què l’ajuntament no tenia cap constància. I parlem d’animals potencialment perillosos, no parlem d’un animalet de companyia que no té cap perillositat. Jo entenc que un policia i que el cos de Policia Local de Castelló, quan trau una arma, és perquè ja no té més remei; i ho dic així de clar. Si no, no hi ha cap policia, siga policia local, siga guàrdia civil o policia nacional, amb el respecte que es té al cos i a la ciutadania, sent servidors públics, no hi ha cap agent que desenfunde una arma per matar cap animal, siga perillós o no siga perillós.

Tota la confiança en el cos de Policia Local de Castelló. Si s’obri una investigació o no, serà una investigació interna, com es fan altres investigacions en l’àmbit intern, simplement per a aclarir el que hi ha hagut o no hi ha hagut darrere. En aquest cas, crec que no hi ha cap necessitat de cap informe. Els funcionaris es podran equivocar, són persones humanes, però per descomptat no hi ha hagut mala fe.

La crisi del coronavirus ha impulsat l’ús de la bicicleta en la nova normalitat i canvis en la mobilitat urbana. A Castelló, segons un estudi de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, només l’1% dels usuaris usa la bici en els seus desplaçaments diaris (davant del 57% dels viatges amb cotxe i el 5% en transport públic). En aquest context de nova normalitat, prendran mesures per a impulsar l’ús de la bicicleta?

Fa quatre anys que prenem mesures i, de fet, som la tercera ciutat de tot Espanya amb més quilòmetres de carrils bici per habitant. Això és fruit de sensibilitat política i de fons europeus. Dins d’EDUSI s’han fet moltíssims carrils bici, sobretot per connectar la ciutat amb els barris perifèrics i les zones industrials, on va moltíssima ciutadania de Castelló a treballar. Hem donat ajudes per a la compra de bicicletes, hem potenciat tot el servei de Bicicas. Anem en la línia de potenciar la bicicleta com a ús alternatiu i més en una ciutat planeta com Castelló, en què podem anar perfectament en desplaçaments amb bicicleta. Continuarem incrementant la seguretat del ciclista i del vianant davant del vehicle privat.

A més, també, per dos anys seguits, hem batut rècord en nombre d’usuaris en el transport públic, la qual cosa diu que les polítiques de l’Ajuntament no estan mal encaminades, perquè el que pretenem és que la ciutadania utilitze el transport públic i la bicicleta i es deixe el seu vehicle privat a casa. Encara que ací veníem d’un costum, com en molts altres municipis, d’utilitzar el cotxe per a tot absolutament. Ens costa molt deixar el cotxe, perquè volem anar amb el cotxe fins al punt de destinació i, si pot ser, aparcar a la porta. A poc a poc crec que la ciutadania va també entenent que és necessària la utilitat del transport públic.