Un barri humil, una agressió ultra a un casal antifeixista i un regidor de Vox assenyalat

El Raval de Sant Fèlix és un barri tranquil. Tots els veïns consultats insisteixen a descriure’l així. En el districte nord de la ciutat, comprén una de les zones populars de Castelló: cases baixes, de construcció humil, llar de treballadors del camp. El caràcter agrícola li val el sobrenom de l’Ereta, una porció de terme cultivable en un pendent que també dona nom al bar al costat de la plaça i a la plaça mateixa.

És, diuen els veïns i valga el tòpic, un barri normal de gent normal. Per això estranya tant la campanya política que apunta a la inseguretat en el barri en l’últim any, una sensació que, ara sí, s’ha instaurat arran de l’agressió ultra de dissabte passat a un col·lectiu antifeixista, que ha deixat un home hospitalitzat de gravetat. Dissabte, col·lectius antifeixistes han convocat una manifestació per a condemnar l’agressió, en la plaça de l’Ereta (plaça d’Isabel la Catòlica).

Al costat de la plaça, al centre del barri, se situa el casal de l’organització juvenil La Cosa Nostra Antifa Social Club. És davant la seua seu que es va produir la pallissa, en una festa que organitzaven. El col·lectiu víctima de la violència es va instal·lar fa 16 anys en un baix, envoltat d’habitatges que estan la major part deshabitats. El casal, explícitament antifeixista, es dedica a organitzar activitats polítiques i culturals que impliquen alguns veïns. També ha participat en nombroses protestes, com una de rebuig al rei a les portes de la Universitat Jaume I. Dissabte passat, mentre celebraven l’inici de les festes de la Magdalena, un grup entre 20 i 30 individus d’extrema dreta va irrompre al carrer i va agredir els assistents, primer llançant objectes i després amb bats i barres de ferro. Un home de 32 anys va ser ferit de gravetat i va romandre en la Unitat de Vigilància intensiva fins dijous.

Els testimonis apunten a grups d’ultradreta i neonazis, que es reuneixen en la graderia ultra del Castelló, el Fondo 1922, vinculada al Frente Orellut. “Nazis violents van aparéixer llançant objectes” en “una agressió sense precedents”, descriuen. L’organització busca als que pogueren presenciar els fets per a recopilar testimoniatges. La Policia Nacional, a càrrec de la investigació, va detindre un home divendres, segons informen mitjans locals, pero la Delegació del Govern no ho ha confirmat.

La Cosa Nostra ha traslladat la responsabilitat política al regidor de Policia i dirigent de Vox, Antonio Ortolá, que va condemnar els fets en xarxes socials. “La meua repulsa total a l’agressió violenta, el meu profund desig que tot el pes de la llei caiga sobre els agressors i, abans de res, que el lesionat es recupere com més prompte millor”, va escriure el regidor. El col·lectiu sosté que tenen proves de la seua “vinculació personal amb els agressors”. “Feixista incendiari, ja fa mesos que assenyala el nostre espai, calumniant i generant molt d’odi i crispació, intentant empresonar les nostres companyes, publicant les seues cares i gravant vídeos davant el nostre local. Ets el responsable del que ha passat”, li van retraure en una resposta al comentari. Consultats per aquest diari, recorden a més que Ortolá ha compartit graderia amb la penya ultra en l’estadi Castàlia.

El regidor, preguntat per les acusacions, respon per escrit a elDiario.es: “Al que intente fer política amb un delicte tan greu intentant vincular-m’hi, li dic que no té un altre qualificatiu més que el de miserable, sobretot quan ve dirigit des d’alts càrrecs institucionals. Sempre em posaré del costat de la víctima, mai de l’agressor”. La referència inclou els dirigents de Compromís que li han retret que siga “advocat defensor de neonazis”. Ortolá, jurista de professió des de fa 23 anys, va defensar un dels encausats per les agressions del 9 d’Octubre a València.

Els membres del col·lectiu antifeixista insisteixen en la “criminalització” exercida per l’edil de Vox cap a ells i el barri. Com a exemple, recorden una acció del cap de llista en campanya electoral, que el mateix partit va difondre. En l’acció, el regidor i el seu equip passegen per la plaça i asseguren que “hi ha delinqüència, hi ha drogues, hi ha alcohol, ocupacions en els habitatges d’un barri molt tranquil de Castelló”. Ortolá diu en la gravació que l’Ajuntament –llavors governat pel PSPV i Compromís– “no s’atreveix” a portar-hi la Policia i que els veïns “no s’atreveixen a eixir al carrer”. Mentre grava el vídeo, se sent veïns dir “no us volem en el barri” i es produeix alguna topada verbal amb el regidor, que es grava a la porta del local i a qui retrauen que vaja “a provocar”, qüestionant el seu discurs de defensa d’interessos dels treballadors. En el vídeo al·ludeix directament el col·lectiu i esmenta una condemna a un integrant per penjar un ninot amb la cara de Santiago Abascal penjat d’un arbre. El jutjat no va veure delicte d’odi, però va condemnar l’home a huit mesos de presó per amenaces i va fixar una indemnització de 500 euros.

Preguntat per les al·lusions a la inseguretat, Daniel Castillejo sociòleg de la Universitat Jaume I de Castelló, apunta que bona part de l’estratègia de Vox consisteix a estigmatitzar els barris interculturals per a espantar els que viuen en els barris confrontants. És una “fórmula de la por”: “Vox es nodreix no tant de persones treballadores, sinó de classes mitjanes precaritzades en els últims anys i juga amb aquesta por de precaritzar-se en excés, per això al·ludeix a un clima de la inseguretat constant”, indica. L’investigador assenyala que s’ha produït “una normalització institucional de discursos minoritaris”, en què s’assenyala aquests col·lectius i se’ls deshumanitza.

Aquest diari ha demanat a l’Ajuntament dades de queixes o actuacions de la Policia Local que secunden la inseguretat denunciada, sense haver obtingut resposta. Per contra, alguns veïns, que prefereixen mantindre’s en l’anonimat, atesa la violència de l’agressió de dissabte passat, sostenen que hi ha una campanya política dirigida contra el casal, a càrrec de gent “a qui molesta la seua ideologia”. Altres veïns han iniciat una recollida de firmes contra el local antifeixista, perquè, apunten, causa molèsties per soroll.

C., veí, viu una dècada en la plaça, i apunta que el col·lectiu “no molesta ningú. Tenen el seu colla, estan dins. Molesta als veïns que hi tenen alguna cosa en contra”. L’home, que manifesta no tindre afinitat ideològica amb l’organització, reconeix que “fan coses pel barri”, com una festa per als xiquets a l’estiu, paelles populars o les activitats en les festes de la Magdalena. “Fan concerts reivindicatius, porten molta gent al barri. Li donen vida”, defensa. En la mateixa línia està una altra veïna, una jove del barri, que assegura que les manifestacions d’inseguretat “no tenen res a veure amb la realitat”. “És un barri antic, tranquil, amb veïnes que ixen a la plaça a prendre la fresca. Hi ha diverses colles i estem tots a gust”, diu. Segons apunta, en el casal fan els concerts en la Magdalena, “per a tothom” i organitzen altres activitats com ara projeccions de cinema, tornejos de cartes, taules redones i debats sobre Palestina o el 8M. “Hi ha molta vida de barri, les veïnes comprem loteria juntes, eixim al carrer amb les cadires... És tot tranquil”, insisteix. Des de l’agressió de dissabte, confessa, sí que han començat a tindre por.

Des de La Cosa Nostra insisteixen que hi ha “una criminalització per a justificar el tancament”, que ve des de lluny. L’Ajuntament, liderat per Begoña Carrasco (PP) ha limitat l’organització d’actes en la zona emparant-se en les queixes veïnals. Aquest diari ha preguntat a l’alcaldessa si manté la confiança en el regidor de Seguretat, però no ha obtingut resposta. En una entrevista dimecres passat en la Cadena Ser, Carrasco emmarcava l’agressió en “una baralla entre grups d’ideologia diferent” i a continuació va censurar que “això és el que no cap, perquè les nostres festes no tenen ideologia, són de tots i per a tots”. A més, va considerar que és “molt greu” que haja sentit a dir que la Policia Local “no va actuar com caldria”. “Em semblen molt greus aquestes afirmacions, perquè no es pot jugar amb aquests temes”, va indicar.

Compromís ha reclamat “mesures contundents” a l’Ajuntament per l’agressió i, a través del grup parlamentari Sumar, ha presentat preguntes al Ministeri d’Interior. La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, subratlla que la Policia Nacional s’ha fet càrrec de la investigació i que “els autors d’aquesta agressió no quedaran impunes”.