Benimaclet aposta per un parc que comunique amb l’horta soterrant part de la Ronda Nord de València

Una enorme zona verda que servisca com a transició entre el barri de Benimaclet i l’horta limítrofa a l’altra banda de la Ronda Nord. Aquesta és la proposta que ha fet aquesta setmana l’associació de veïns del barri perquè s’incloga en el programa d’actuació integrat (PAI) la redacció del qual va adjudicar l’empresa municipal Aumsa el mes de juny passat a l’equip professional Ezquiaga Arquitectura, Societat i Territori SL, liderat per l’arquitecte José María Ezquiaga.

Sota la denominació ‘Benimaclet porta a l’horta, l’entitat veïnal proposa el soterrament de 400 metres de la Ronda Nord entre el camí de Farinós i el camí de les Fonts per a construir el gran parc. El pressupost del soterrament estaria al voltant de 16 milions d’euros a finançar per l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern.

El projecte de parc elaborat des de la participació veïnal ha comptat amb la col·laboració d’Estiu en el disseny gràfic, Beta Visuals en les infografies i Suc Arquitectes en l’estudi paisatgístic.

El degà de la facultat de Ciències Socials, Ernest Cano, va presentar la proposta i l’arquitecte i directiu de l’associació Arturo Sanz va explicar tots els detalls davant una gran assistència veïnal i amb la presència de representants dels grups municipals de Compromís, PSPV, PP, i Ciutadans.

També van assistir membres de la Federació d’Associacions Veïnals de València, de la Confederació d’Associacions Veïnals (Cavecova) i representants de diverses entitats socials, culturals i esportives del barri, així com de l’arquitecte Carles Dolç i Enric Guinot, catedràtic d’història medieval i membre de la Càtedra de l’Horta de la Universitat de València.

Ha presentat l’acte el degà de la Facultat de Ciències Socials Ernest Cano i ha explicat el projecte de parc l’arquitecte i directiu de l’AV, Arturo Sanz.

“Hi ha molts parcs i moltes maneres de dissenyar-los i executar-los. El parc que proposem per al futur PAI preveu la transició entre horta i ciutat. Benimaclet reuneix les condicions per a dur-ho a terme”, comenta el portaveu de l’associació, Paco Guardeño.

La proposta va ser ben acollida en termes generals pels representants de Compromís i del PSPV, socis en el Govern municipal, encara que no van ocultar les dificultats del soterrament de la Ronda Nord.

En aquest sentit, la regidora de Desenvolupament Urbà i vicealcaldessa, Sandra Gómez, va afirmar que el que cal plantejar ara és què pensen la resta dels partits sobre el que hui es proposa: “Què pensen i com explicaran als veïns d’Orriols, Torrefiel i de Benicalap que se soterren la ronda en el barri del costat i a ells els correspon tindre els problemes del túnel; no pot haver-hi finestres a l’horta per a uns i barreres per a uns altres”.

Gómez va advertir de “la incoherència” d’aquesta proposta “quan en Pérez Galdós estem apostant per soterrar el túnel perquè genera contaminació ambiental i contaminació acústica, sobretot, als veïns que viuen damunt”. “Volen replicar un model que no és bo per a Pérez Galdós i m’agradaria que algú m’explicara per què en aquest cas sí que és bo per a Benimaclet i sobretot per què és bo per als veïns i veïnes d’Orriols, Torrefiel i Benicalap”, va dir.

L’alcalde de València, Joan Ribó, va rebutjar a curt termini el soterrament de la Ronda Nord davant la falta de recursos disponibles en l’Administració municipal, ja que el Govern municipal preveu destinar 32 milions d’euros al soterrament de les vies del canal d’accés: “No tenim recursos per a abordar-ho tot alhora, aquest és un projecte més a llarg termini”, va dir.

Aquestes reaccions no van caure gens bé en l’associació veïnal. En el cas de Ribó li recorden que el seu plantejament és que el pressupost siga repartit amb l’opció d’obtindre fons mediambientals de la Unió Europea.

Quant a les declaracions de Sandra Gómez, li van retraure que tracte de generar un enfrontament entre veïns i barris, més encara quan es tracta d’una proposta elaborada participativament pel veïnat i professionals de l’arquitectura i el paisatgisme i van lamentar que s’haja negat a reunir-se amb l’entitat.