Una campanya LGTBI obri una bretxa entre el PP i Vox en el Govern valencià

La creació d’una marca promocional per a les activitats en matèria de diversitat i drets LGTBIQ+ de la Generalitat Valenciana ha obert una bretxa en el govern del PP i Vox. La marca “Orgull de Comunitat”, que té com a objectiu “visibilitzar i celebrar la diversitat i promoure una societat a la Comunitat Valenciana inclusiva i respectuosa” ha rebut crítiques dels membres del Consell per Vox, que es desmarquen de la iniciativa presentada pel president de la Generalitat, Carlos Mazón.

El vicepresident de la Generalitat i titular de Cultura, Vicente Barrera, de Vox, va convocar una roda de premsa dimarts per a manifestar públicament el seu rebuig. “No ens sumem a aquesta iniciativa. Pensem que en aquesta comunitat no hi ha un problema de discriminació. No estem disposats a comprar el marc ideològic de l’esquerra. Això només ens pot portar a repetir lleis pernicioses”, va dir el número dos del Consell, acompanyat per la titular de Justícia, Elisa Núñez –que té competències en violència de gènere– i el conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre. “Simplement volíem fer una declaració d’intencions”, va matisar, preguntat per les diferències entre la seua formació i la resta de l’executiu autonòmic. Barrera va voler incidir que no li agrada la “col·lectivització” ni “apropiar-se cap col·lectiu” –cosa que considera que fa l’esquerra amb el moviment LGTB– i que la seua formació respecta la “llibertat individual”: “No ens fiquem en l’orientació sexual de ningú”, “simplement no ens agrada que s’assenyale col·lectius concrets”, va insistir el vicepresident.

Mazón va presentar la marca publicitària al Benidorm Fest, poc abans de la gala en què el duo valencià Nebulossa s’alçaria amb la victòria mitjançant el seu tema Zorra. Ho va fer al costat de la vicepresidenta segona i consellera d’Igualtat, Susana Camarero, que va manifestar “el compromís de tot el Consell en la defensa i el respecte de totes les persones, a combatre prejudicis basats en l’orientació sexual i a treballar per a crear un ambient inclusiu i segur en què totes les persones se senten acceptades i respectades”. Davant d’aquestes declaracions, el número dos del Consell i membre de la direcció de Vox va evidenciar la distància. Al partit d’ultradreta tampoc li ha agradat el lema de la cançó que representarà Espanya en Eurovisió, com ha reconegut Barrera i va plantejar la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó. El vicepresident Barrera ha justificat que alguns col·lectius feministes han criticat la lletra.

Barrera, per a donar suport a la seua postura, va considerar que no hi ha un problema de discriminació o tolerància a la Comunitat Valenciana. El 2022, la Fiscalia Provincial de València va obrir més d’un centenar de diligències penals relacionades amb delictes d’odi el 2022, dels quals 46 eren per homofòbia. La fiscal delegada, Susana Gisbert, va apuntar que els delictes relacionats amb l’homofòbia són els que més s’investiguen. L’Oficina de No-discriminació (ONDIS) de l’Ajuntament de València, el servei municipal que treballa per a “defensar i protegir” els drets humans a la ciutat, va fer 179 atencions el 2023, de les quals el 40% van ser per raons d’identitat i expressió de gènere.

Poc després, el president de la Generalitat Valenciana va reconéixer la discrepància i la va emmarcar en una opinió personal del número dos del seu executiu. “No és la posició del Govern de la Generalitat”, va assenyalar el líder popular, que va apuntar que “és una discrepància. No tenim cap punt en comú en aquesta qüestió”. Pel que fa a la iniciativa de la Conselleria d’Igualtat, va apuntar: “Forma part del marc de les competències de la Vicepresidència mateixa i ho farem i estic encantat d’haver presentat la marca ”Orgull de Comunitat“, precisament en el marc del Benidorm Fest, que em va semblar, a més, una situació molt alegre i molt positiva per a posar-ho en marxa”.

No és el primer desacord que tenen PP i Vox en aquests set mesos de Govern. A les qüestions relatives als drets del col·lectiu LGTBIQ+ se suma la negació de la violència de gènere que fa el partit d’ultradreta, que ha derivat en un canvi en els missatges institucionals de condemna a les víctimes. També han tingut posicions oposades pel que fa al marc de l’autogovern, amb el rebuig per part de Vox a la reforma del finançament autonòmic o la condonació del deute, en tant que la formació advoca per suprimir les comunitats autònomes.