Carlos Mazón, soci de Vox, declara la valenciana “comunitat d’acolliment” de menors estrangers no acompanyats

El bipartit valencià format pel PP i Vox governa en un equilibri permanent entre la dreta zaplanista i l’extrema dreta de Vox. Cadascuna de les potes de l’executiu autonòmic tracta de marcar el seu terreny. I la criminalització dels menors estrangers no acompanyats suposa una batalla prioritària per a Vox. El partit de Santiago Abascal va anunciar dimarts passat iniciatives en tots els parlaments autonòmics per al tancament dels centres de menors estrangers no acompanyats i la seua deportació posterior. Abascal va advertir que l’acceptació del repartiment dissenyat pel Govern central de quotes d’immigrants a acollir per part de les comunitats autònomes “aniria clarament en contra de l’esperit i la lletra dels pactes regionals” entre el PP i Vox. L’1 de juliol passat, el partit ultra va dir que el PP en l’àmbit autonòmic no acceptaria menors estrangers no acompanyats, perquè faria perillar els pactes de què depenen els populars per a governar. No ha sigut així, almenys a la Comunitat Valenciana. La Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, que dirigeix la vicepresidenta popular Susana Camarero, ha adjudicat a la Fundació Antonio Moreno un contracte valorat en 3,5 milions d’euros per al servei d’atenció integral a les persones menors d’edat estrangeres no acompanyades i l’obertura de l’alberg juvenil a Biar (l’Alt Vinalopó) com a centre d’atenció temporal a emergències.

El contracte, adjudicat mitjançant un procediment negociat sense publicitat i urgent, es va formalitzar dimecres. La resolució que declara l’emergència del contracte, firmada per la consellera Susana Camarero el 16 de maig passat, destaca que la valenciana és “una comunitat d’acolliment de persones menors d’edat migrants sense referent familiar” que han entrat en pastera per la costa d’Alacant o procedents d’altres autonomies. Un missatge diametralment oposat al discurs dels seus socis de Vox.

L’“escenari” de terra d’acolliment s’ha vist agreujat, segons la consellera, per l’arribada de “persones migrants majors d’edat” des de les Canàries, que, “una vegada a la Península, han manifestat que eren menors d’edat”, indica la resolució consultada per elDiario.es.

Així doncs, l’executiu autonòmic xifra en 263 les persones traslladades al territori valencià “amb sospita de minoria d’edat”, a pesar que les places disponibles d’acolliment general amb programa migratori eren únicament 197. El departament que dirigeix Camarero “no disposava de mitjans materials ni personals per a donar resposta a aquesta situació d’emergència”.

“Davant les circumstàncies excepcionals de crisi migratòria, cal que el sistema de protecció continue augmentant les places d’acolliment general en programa migratori de manera més estable, per a continuar donant resposta a l’obligació legal d’atendre les persones menors d’edat que estan en situació de desprotecció social, mitjançant l’assumpció de la seua guarda i/o tutela, exercint-la mitjançant l’acolliment residencial, com és el cas d’aquestes persones adolescents migrants sense referent familiar”, afirma la resolució de Susana Camarero.

La Conselleria de Serveis Socials ha optat per instal·lar el centre d’emergència, de manera temporal, a Biar a l’espera que s’autoritze la recepció dels menors en l’antic immoble de l’Hospital València a la Mar. La decisió pretén “alleujar l’actual pressió i sobreocupació d’alguns dels recursos residencials que estan ja en funcionament”.

“Perill extrem” pel col·lapse de les residències

Els “esdeveniments catastròfics” de la crisi migratòria empenyen el departament que dirigeix Cambrer a recórrer al procediment de contractació d’emergència del servei, adjudicada a la Fundació Antonio Moreno per haver aportat l’oferta econòmica més avantatjosa.

El contracte inclou les tasques educatives i les despeses de “sustentació” de xiquets, xiquetes i adolescents atesos, així com el servei de neteja i de cuina i menjador de l’alberg juvenil de Biar. El termini d’execució es prolongarà fins que s’habiliten o estiguen disponibles les places en el Centre d’Atenció a les Emergències (CATE) situat en l’antic Hospital València a la Mar, previsiblement uns nou mesos.

I és que la situació de les residències de recepció era de “sobreocupació”, segons un informe del 26 d’abril passat de la directora general de Família, Infància, Adolescència i Repte Demogràfic. A tall d’exemple, la residència d’Alacant tenia una sobreocupació del 137,5%, mentre que la d’Alboraig (la Foia de Bunyol) ascendia al 120,24%. “Aquesta situació requeria donar una resposta amb caràcter immediat a la vista del perill extrem que suposava la sobreocupació de les residències de recepció”, afirma l’informe de l’alt càrrec.