Catalá cedeix al veto del Port de València amb els usos dels Docks i l’adjudicatària reclamarà una indemnització en els tribunals

“Estimar el recurs de reposició interposat l’11 d’agost de 2023 en representació de la mercantil Sineasen SL, contra l’acord de 14 de juliol de la Junta de Govern Local, pel qual va aprovar la moció subscrita per la regidora delegada d’Economia i Grans Projectes i, en conseqüència, va acordar desistir del procediment d’adjudicació per considerar que en el projecte a desenvolupar en l’edifici no concorren circumstàncies que permeten considerar-lo d’interés públic per les raons exposades en la moció esmentada, anul·lant aquest acord, en haver fonamentat el desistiment en l’absència d’interés públic, circumstància que l’ordenament no associa a aquesta institució, sinó a la decisió de no adjudicar o subscriure el contracte”.

Aquesta és la proposta d’acord que va aprovar l’Ajuntament de València el 2 d’octubre passat en virtut d’un informe de l’assessoria jurídica municipal a què ha tingut accés elDiario.es. La resolució estima parcialment el recurs de reposició de la mercantil esmentada que va considerar irregular l’anul·lació de l’adjudicació de l’explotació de l’edifici mencionat per a la construcció d’un complex cultural, d’oci i d’innovació pel qual la firma es va comprometre a una inversió de 43 milions d’euros en obres de rehabilitació de l’edifici i a incorporar 590 empleats indefinits.

Com va comentar el regidor de Grans Projectes, José Marí Olano, l’actual equip de Govern va desistir de l’adjudicació al·legant absència d’interés públic després de l’amenaça de l’Autoritat Portuària de València (APV), entitat que el va cedir a la ciutat l’any 2013, que mitjançant dos informes de l’Advocacia de l’Estat va advertir que qualsevol ús lucratiu dels terrenys i els immobles cedits podria implicar la recuperació dels béns per a l’APV. Aquests informes consideren que, una vegada assumit per l’Estat el deute de 350 milions que pesava sobre la Marina de València, aquests usos ja no es poden considerar d’interés social.

La resolució, no obstant això, no tindrà conseqüències a efectes pràctics, perquè insta a reiniciar el procés de desistiment, però en termes jurídics diferents.

En concret, insta a “retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior a l’adopció de l’acord 109 de 14 de juliol de la Junta de Govern Local anul·lat i acordar la no adjudicació del contracte per a la constitució d’un dret real de superfície sobre l’edifici ‘Els Docks’ per motius d’interés públic, en considerar que la finalitat d’instal·lar en aquest edifici un Centre de Processament Electrònic de Dades no mereix ser declarada d’utilitat pública o interés social pels motius exposats en la moció de 13 de juliol de la regidora delegada d’Economia i Grans Projectes i en els fonaments de dret d’aquest acord”.

Aquests motius són la possibilitat d’obrir un litigi amb l’APV que podria derivar en el pitjor dels casos en la pèrdua de la titularitat de l’edifici. Segons la moció esmentada, “amb independència que l’Ajuntament de València compartisca o no el criteri jurídic sostingut per l’òrgan d’assessorament jurídic de l’administració portuària, una prudència administrativa elemental aconsella no adoptar decisions administratives que puguen ser qüestionades davant els tribunals per l’administració portuària, que va cedir gratuïtament l’immoble objecte del dret de superfície a la ciutat de València”.

D’aquesta manera, l’equip de Govern que lidera l’alcaldessa María José Catalá cedeix al veto de l’APV a pesar que un altre informe jurídic dels seus propis serveis municipals avalen que els usos terciaris també es poden considerar d’utilitat pública.

Les conclusions d’aquest informe del secretari municipal són clares. Per exemple, afirma que “la jurisprudència ha consolidat una nova concepció àmplia o extensiva de la utilitat pública o interés social, a conseqüència de l’evolució en la societat moderna d’aquests conceptes i la seua nova configuració com a mecanisme al servei no solament de serveis de titularitat pública, sinó també d’una altra mena de polítiques sectorials de l’índole més variada, entre les quals estan les de tipus econòmic, recreatiu i turístic”, com seria el cas dels Docks, on seria possible un ús recreatiu, oficines, comercial i hoteler.

De fet, en realitat el projecte de Sineasen SL s’havia de dedicar a hostalatge, hostaleria, sala d’exposicions, escola de música i tan sols un 10% de tot el complex a un centre d’emmagatzematge de dades.

La resolució de l’Ajuntament, a més, reconeix el dret d’una compensació econòmica per a l’empresa adjudicatària: “La compensació a què els licitadors tenen dret es tramitarà, d’acord amb els criteris de valoració emprats per al càlcul de la responsabilitat patrimonial de l’Administració, una vegada esdevinga definitiu aquest acord i els licitadors presenten la documentació acreditativa de les despeses i els pagaments en què hagueren incorregut per a la presentació de les seues ofertes”.

No obstant això, la companyia ja prepara un recurs contenciós administratiu que portarà als tribunals i per mitjà del qual reclamarà una indemnització a l’Ajuntament.