Catalá obri la porta per primera vegada a aplicar límits als lloguers a València després de disparar-se els preus un 17% en un any

L’escalada de preus de l’habitatge de lloguer continua imparable a València, cosa que fa molt complicat hui dia accedir a un pis en la capital, on es va tancar el mes de desembre amb un cost mitjà de 14,55 euros el metre quadrat, un 17,1% més que el desembre del 2022. La pujada mitjana interanual a la Comunitat Valenciana va ser del 14,6% i a Espanya, del 5,7%, segons el portal immobiliari Fotocasa, especialista en el mercat d’habitatge de segona mà i de lloguer.

L’augment dels preus continua la tendència registrada en els últims anys, cosa que va propiciar que el maig de l’any passat, pocs dies abans de les eleccions autonòmiques i locals, el vicepresident segon i conseller d’Habitatge d’Unides Podem llavors, Héctor Illueca, signara la resolució per la qual s’iniciava el procediment per a la declaració de zones de mercat residencial tensat en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en virtut de la nova Llei d’habitatge. L’alcalde de Compromís llavors, Joan Ribó, va confirmar poc després que havia sol·licitat a la conselleria que es considerara València zona tensada per a limitar així els preus del lloguer, segons el que es preveia en la legislació.

No obstant això, després de les eleccions i l’arribada de la dreta i l’extrema dreta a l’Ajuntament de València i a la Generalitat, es va paralitzar el procediment. Preguntada sobre aquest tema després de la seua victòria electoral, la nova alcaldessa del PP, María José Catalá, va descartar l’aplicació a València de la Llei estatal d’habitatge que permet limitar els preus dels lloguers en les zones tensades.

Dimarts, no obstant això, Catalá va canviar per primera vegada el seu discurs. Davant la publicació el febrer per part del Govern de l’Índex de Preus de Referència de Lloguer per a la declaració de zones tensades i preguntada de nou si València podria plantejar-se declarar tensat algun barri, va comentar: “És possible, treballarem amb el ministeri, aportarem tot el coneixement que té l’Ajuntament per a treballar sobre aquestes qüestions”.

L’alcaldessa no va aprofundir més i en aquest punt va tornar al seu argumentari habitual, el de la construcció d’habitatge per a generar més oferta, una opció que, no obstant això, no té efectes immediats pels terminis que requereix: “Sabeu que la meua política econòmica no és intervencionista, però sí que entenc que el problema de l’habitatge a València és un problema real, és un problema que cal abordar des de diferents iniciatives. Aquesta mena d’iniciatives (zones tensades), que són més intervencionistes, són només una solució puntual, com quan es van limitar les pujades dels lloguers, i una vegada han desaparegut aquestes limitacions, tornem a tindre el problema. Per a mi la solució real és fer habitatge públic i habitatge de lloguer social”.

Per a ser considerada com àrea tensada, hi ha dos requisits que marca la llei d’habitatge. El primer és que, en la zona, la càrrega mitjana de la hipoteca o del lloguer, més els subministraments, supere el 30% dels ingressos mitjans d’una llar. El segon consisteix en el fet que el preu del lloguer haja pujat almenys tres punts per damunt de l’IPC en els últims cinc anys. Només s’haurà de donar una de les dues condicions.

La llei d’habitatge estableix que, en les zones declarades tensades, els arrendataris podran acollir-se a la finalització del contracte a una pròrroga extraordinària de caràcter anual, i per un període màxim de tres anys, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor. En els nous contractes, també es limitarà el preu a la renda del contracte anterior, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquest contracte. A més, en el cas dels grans tenidors (deu o més habitatges en propietat, encara que la Generalitat va aprovar abaixar-lo a cinc), la renda no podrà excedir el límit màxim fixat per l’índex de preus de referència que el ministeri s’ha compromés a aprovar el febrer, cosa que segons, els casos podria suposar baixades de preu.

Com a excepció, podrà haver-hi un increment fins al 10% en el cas que s’haja rehabilitat l’immoble. En general, els preus no podrien pujar en les zones tensades més que un 2% el 2023, un 3% el 2024, i el que establisca després l’índex de referència per a l’actualització anual dels contractes de lloguer que s’ha encarregat que elabore l’Institut Nacional d’Estadística (INE).