El catàleg dels horrors dels bous al carrer
Les qüestions taurines tenen el Govern del Botànic dividit. Un premi a figures del món dels bous que José María Ángel, director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, va decidir recuperar de l’època del PP, va evidenciar des d’un principi la divisió entre l’ala animalista de cada formació –les tres formacions, el PSPV-PSOE, Compromís i Podem, en tenen– i els sectors protaurins, als quals es pleguen sovint els partits d’esquerra en l’àmbit municipal i provincial. Una roda de premsa del responsable d’Emergències amb els presidents de les federacions de bous al carrer tampoc va apaivagar el panorama.
Amb la temporada de festejos a punt d’acabar, el panorama s’assembla més a un catàleg dels horrors que a una temporada festiva. Per exemple: a Paiporta, un conegut retallador va esvarar i va ser envestit per un bou i va morir a l’hospital; a Xèrica, un home de 71 anys va ser envestit per un bou embolat prop de les 2 de la matinada; a Aielo de Malferit, un adolescent de 15 anys va patir una agafada durant els bous al carrer; a Meliana, dos homes van resultar ferits per banya de bou en un festeig al carrer; a Xiva, el bou amb corda va envestir uns quants assistents –després que ells li pegaren una palmada– i a Ademús, la mateixa setmana, un home va passar uns quants dies a l’UCI per una agafada de matinada en el bou embolat. El 2017, més d’un miler de ferits, el doble que l’any anterior, i els mateixos morts: dos.
A mitjan setembre, una jutge va condemnar per coaccions i lesions tres taurins per haver agredit una fotoperiodista que va fotografiar un ferit a Petrés. Un dels integrants del grup va agredir l’acompanyant de la treballadora i la gentada li va destrossar el cotxe. En el que va d’any, l’Agència d’Emergències ha rebut 56 denúncies, de les quals s’han admés a tràmit set i s’ha interposat una sanció. La majoria de les denúncies venen per incompliments de les mesures de seguretat, expliquen des d’Emergències. El balanç total de ferits es farà al final de la temporada.
En altres casos, és l’animal el que acaba sense vida al carrer. A Moncofa, una veïna va gravar l’agonia d’un bou abans de morir, mentre alguns assistents es delectaven i uns altres increpaven a qui portava el mòbil. Al Poble Nou de Benitatxell, un bou va caure a plom durant una tancada i, segons els veterinaris, va morir d’un infart en la carrera.
Curiosament, amb el govern progressista en la Generalitat s’han donat més festejos taurins que amb el conservador, que portava en el seu programa els bous com un dels senyals d’identitat que calia protegir. Segons la pròpia informació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, el 2017 es van celebrar 9.715 festejos de bous al carrer en 270 municipis valencians. Una de les xifres més altes dels últims anys i notablement superior a la del 2007, en què se’n celebraven 6.024. Les penyes taurines s’han deixat més de 10 milions d’euros en ramaderies i organitzar aquests actes de carrer ha costat 36 milions d’euros a escala autonòmica; mentrestant, les corregudes de jònecs, de bous i altres actes celebrats amb toreros professionals dins l’arena han descendit més d’un 50% en una dècada, segons un estudi de la Universitat de València.
El nou reglament dels bous al carrer està en mans de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, passat el període d’al·legacions. Des de les federacions de penyes taurines es vanen d’haver aconseguit que s’ajorne fins al 2019, segons el Consell per a buscar més acord. El ple de les Corts Valencianes va aprovar la moratòria fins al 2020. Un dels principals punts de conflicte és l’obligatorietat d’incloure un segon metge en els festejos, cosa a què s’oposen radicalment els taurins.
Divisió als municipis
A València, la majoria de Compromís va suprimir el bou embolat en les pedanies que depenen de la ciutat, mentre que, a Xàtiva, l’alcalde socialista va posar fi a les corregudes de bous després d’un referèndum. A Paiporta, un consistori governat pels valencianistes, la mort d’un retallador va ser el punt d’inflexió en la celebració d’actes taurins al carrer. Al principi del mandat, l’Ajuntament va deixar de subvencionar aquests actes i va passar la despesa a les penyes, i finalment va denegar els permisos per temps indefinit. Les protestes dels taurins no van tardar a arribar i, després de passar un estiu sense bous, van organitzar una manifestació contra el govern local a la qual va voler sumar-se l’organització d’ultradreta España 2000. A Algemesí, el PACMA, com cada any, va protestar contra els festejos celebrats aquesta setmana i va obrir una batalla jurídica respecte dels celebrats en anys anteriors.
L’Agència d’Emergències, en la modificació del reglament, pretén incloure noves modalitats d’espectacles taurins, com el ‘grand prix’ o la “moto torera” –saltar per damunt del bou amb la moto–, que ja se celebren en alguns municipis com Mislata, a més de les classes pràctiques de toreig. Els taurins demanen, a més, que els “tancafestejos” tinguen espai en la televisió pública, cosa que va contra els principis d’À Punt, que estableix en el seu llibre d’estil la no exhibició del maltractament animal.
El balanç a final de temporada queda, doncs, amb més festejos taurins, els mateixos morts, un nombre de ferits per determinar, una sanció i un reglament pendent.
