Catarroja enterra el Nou Mil·lenni, la pilota urbanística del PP que pretenia construir 60 torres sense serveis ni aigua

Terrenys on s'havia projectat el PAI Nou Mil·lenni.

Catarroja donarà finalment carpetada al Nou Mil·lenni, més d’una dècada després que el consistori de la localitat –llavors en mans dels populars– aprovara el programa d’actuació integrada (PAI), una pilota urbanística que pretenia construir un centre comercial i seixanta torres –algunes de més de vint pisos–, 13.000 habitatges nous, però sense disposar de nous serveis ni tan sols d’aigua corrent. Amb l’aprovació la setmana passada de la modificació del pla general d’ordenació urbana (PGOU), la localitat posarà fi a un viacrucis social, mediambiental i judicial que ha marcat els veïns durant l’última dècada.

El PAI Nou Mil·lenni s’emmarca en el context d’una època concreta, la del boom immobiliari, que va definir una manera de fer política al País Valencià –amb el Partit Popular al capdavant–, i un model especulatiu de creixement desaforat basat en el formigó. Les eleccions municipals de l’any 2003 van resultar en un quadripartit incòmode –format per la ja extinta Unió Valenciana, a més del Bloc, PSPV i EUPV– encapçalat per la unionista María Ángeles López, que naixia amb la finalitat d’allunyar del poder un Partit Popular que havia obtingut la majoria.

No obstant això, el pacte de govern va saltar per l’aire a mitjan mandat, quan els populars, amb l’exalcalde Francisco Chirivella al capdavant, van aconseguir persuadir López per formar un nou govern. En l’horitzó, l’aprovació el 2007 d’un dels projectes urbanístics de més envergadura de la Comunitat Valenciana, a càrrec del ja extint Grupo Llanera i l’Institut Valencià d’Habitatge (IVVSA, pel nom en castellà). La promesa de creixement i faena per al poble a base de rajola.

Un poble dividit

De la nit al dia, els més d’un milió de metres quadrats d’horta, repartits entre desenes de propietaris minifundistes, van passar a valdre la seua extensió en or. “Les fanecades es van vendre per una quantitat de diners brutals. Hi hagué qui, a més, van tindre ‘avisos’ i van comprar prèviament terrenys molt barats i els van vendre després per grans quantitats”, recorda Rosa Pérez Garijo, actual Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i, aquells dies, regidora d’Esquerra Unida en la localitat.

“El projecte es va vendre per part del Partit Popular com una promesa d’enriquiment i faena per a tothom. Hi hagué una part important de la població que hi va estar a favor i posicionar-se en aquell moment en contra del Nou Mil·lenni era vist com poc més que posar-te en contra del progrés. Com a resposta, des d’EUPV vam posar en marxa la plataforma “Salvem Catarroja” com una eina transversal del poble. Va ser un moviment ciutadà molt interessant a què es va sumar gent des de diferents grups i que va servir per a mobilitzar a la població”, relata Pérez Garijo.

Aquells dies es van començar a gestar ja alguns dels senyals que posteriorment definirien l’activisme de diferents grups, com l’ús de samarretes serigrafiades com a pancarta política que anys després popularitzaria Mónica Oltra en les Corts Valencianes. “El dia que el PAI es va aprovar en el ple, diverses plataformes ens havíem congregat davant de l’Ajuntament. A les portes de l’edifici es van concentrar una gran quantitat de veïns, en contra i a favor. Aquell dia hi hagué molt de soroll”, relata la consellera. 

Més d’una dècada de viacrucis

Una demanda presentada per la Delegació de Govern a la Comunitat Valenciana, sobre la base de la falta de recursos hídrics, portaria la justícia a paralitzar cautelarment el PAI al maig del 2009. Dos anys després, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), recolzant-se en diferents informes desfavorables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), va anul·lar el PAI. La decisió va ser recorreguda per la Generalitat del PP i portada al Tribunal Suprem, que acabaria donant la raó al TSJCV el 2014, acabant definitivament amb el macroprojecte.

La paralització del projecte va suposar la fi de la principal promotora, Grupo Llanera. Finançada per Lehman Brothers, patrocinadora del València CF i tot un exemple del savoir-faire de l’època, la immobiliària va demanar la seua liquidació el 2013 després d’haver-se declarat en concurs de creditors amb un deute de més de 700 milions d’euros.

“El Nou Mil·lenni és la gran errada de la política urbanística de Catarroja, segurament la pitjor decisió que s’ha pres mai”, explica Martí Raga, actual regidor de Compromís de Mobilitat i Urbanisme. “El PAI no preveia la creació d’una compensació de serveis, tampoc donava solucions de mobilitat ni, en general, cobria les principals necessitats de les persones per a viure-hi. Responia al model especulatiu pel qual va apostar el PP i a interessos especulatius”, remarca el regidor.

La nova modificació del PGOU suposarà començar a netejar la taca negra que arrossega la política urbanística de la localitat i la desclassificació dels terrenys permetrà el retorn de les terres a consideració de no urbanitzables. El consistori sol·licitarà a més la seua inclusió en el Pla General de Protecció de l’Horta de la Generalitat, que en protegeix l’ús i en garanteix la destinació a cultius. 

L’aposta del consistori actual, explica Martí Raga, té com a objectiu recuperar tot allò que va destruir el Nou Mil·lenni i que la terra torne a destinar-se al cultiu. “La nostra idea és que la gent torne als barris, això passa per invertir-hi i millorar les condicions de vida dels veïnats. Tenim capacitat per a créixer des de dins sense necessitat de depredar un territori que, a més, ens dona menjar”, afirma el regidor.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats