La Càtedra Observatori d’Habitatge alerta de l’augment del preu del lloguer i la proliferació del barraquisme a València

A la ciutat de València no hi ha pisos de lloguer per menys de 500 euros al mes. Una cerca ràpida en els portals immobiliaris filtrant per preu no dona resultats. El pis amb menys cost en la capital és un estudi de 25 metres quadrats, en un tercer sense ascensor, a Ciutat Vella. No té llit ni habitació en què posar-la. El segueix un estudi de 40 metres quadrats al Grau, que costa 640 euros al mes, en què el llit és un matalaf que està en el terra del saló-menjador-cuina. Si l’inquilí aspira a tindre un somier sobre el qual gitar-se, l’opció següent és anar a un pis al barri de Tres Forques, portar els seus mobles i abonar 680 euros mensuals per 60 metres quadrats. El pis, “coquet i lluminós”, té el vàter pràcticament en la dutxa.

Els lloguers en la capital valenciana superen la meitat del salari mínim interprofessional, cosa que deixa un sector ampli de la població sense capacitat d’accedir a l’habitatge. La situació, per als experts, és alarmant. L’últim estudi trimestral de la Càtedra Observatori d’Habitatge de la Universitat Politècnica de València alerta de la proliferació d’infrahabitatges i el seu director és categòric: o s’advoca per la construcció d’habitatge a preu assequible o es llança les classes menys riques al “barraquisme”.

“La situació en el nostre entorn es degrada de manera accelerada, amb uns increments al voltant del 10% en els preus de venda d’habitatge nou i en les mensualitats del lloguer. A més, l’oferta va minvant de manera alarmant. Això porta pel camí de ser literalment insostenible”, afirma Fernando Cos Gayón, responsable de la càtedra.

L’informe apunta que el preu mitjà del lloguer a la ciutat és de 1.600 euros al mes, i que ha pujat un 10% en el primer trimestre del 2024, tant a València com en la seua àrea metropolitana. Expulsades del mercat de la compra, les classes modestes –entre les quals inclou els joves– s’han vist abocades al lloguer, del qual tampoc poden dependre en l’actualitat. “Amb una quota mitjana superior a 1.600 euros al mes, tampoc és possible aquesta solució, i queda únicament l’opció de lloguer d’habitacions, que ja arriba a preus absurds”, apunta Cos Gayón, que insisteix que la diferència entre els preus i els salaris fa inaccessible l’habitatge.

L’informe apunta que hi ha un augment de la segmentació dels lloguers temporals: la ciutat de València té aproximadament 1.300 habitatges de lloguer tradicional per més de 2.100 habitatges de lloguer de curta duració –menys d’11 mesos–, cosa que condiciona el preu i l’eleva. Sobre la llarga estada, l’oferta de lloguer va disminuir un 6% a la ciutat de València; de la mateixa manera ha passat en l’àrea metropolitana, on ha baixat un 34%, 6% i 17% a l’Horta Nord, l’Horta Oest i l’Horta Sud, respectivament. El preu mitjà del lloguer residencial a València és de 1.617 euros.

L’arquitecte i professor titular de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria d’Edificació considera que la construcció d’habitatge protegit és urgent: “La situació a València i la seua àrea metropolitana es degrada de manera accelerada”. L’informe analitza l’habitatge protegit i el seu pes sobre el total a la ciutat de València, on en el trimestre analitzat només es registren 18 habitatges protegits en venda, repartits en 3 promocions en Quatre Carreres, els Poblats del Sud i Benicalap. És un 10% dels habitatges a la venda totals, que redueixen el preu en un 3%, segons l’informe, que apunta “un increment sostingut i intens de l’habitatge protegit en el mercat de l’habitatge d’obra nova a la ciutat pot abaixar els preus, disminuint així l’esforç econòmic necessari de les famílies amb rendes més baixes per a accedir al primer habitatge”.

L’augment de preus en compra i lloguer s’ha estés a l’àrea metropolitana de la capital: l’habitatge plurifamiliar en els dos últims trimestres ja s’acosta al preu de València, i és l’Horta Nord la comarca dels preus més alts. A la capital, Ciutat Vella, Algirós i l’Eixample tenen els preus d’obra nova més elevats, amb un preu mitjà de 5.100 euros el metre quadrat en el primer. Per contra, els districtes més baixos són els Pobles del Sud i els Pobles de l’Oest, encara que el preu supera els 2.000 euros el metre quadrat. El nombre de promocions d’habitatge lliure està en descens, tant en la capital com en la seua àrea metropolitana.

El preu per metre quadrat ha pujat de manera notable en els últims quatre anys: a la ciutat de València es va incrementar un 64%; a l’Horta Nord un 52% i un 61% a l’Horta Sud. L’informe encara recull la denominació d’Horta Oest –que comprén els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent i Xirivella, ara Horta Nord– malgrat l’eliminació d’aquesta agrupació en l’Institut Cartogràfic, on el preu ha pujat un 39%.

Cos Gayón critica en el text l’al·lusió als habitatges buits, perquè, considera, es traslladen a l’imaginari com una edificació a punt per a viure-hi, tot i que en la major part dels casos requereixen una intervenció per a entrar en el mercat. La càtedra és molt crítica amb la llei d’habitatge, que qualifica de “desastrosa” i creu que els propietaris usen el lloguer temporal per a fugir de la seua aplicació.

La càtedra es remet al pla d’habitatge estatal dels anys 90 i reclama ajudes a la compra i al lloguer. També recorda l’exemple de “l’Alemanya d’entreguerres, on l’Estat es va comprometre a garantir habitatges adequats per a les classes treballadores, cosa que va impulsar la creació d’un pla d’habitatge públic des de la Bauhaus”.

La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València s’han oposat a aplicar les zones tensades de la llei d’habitatge i regular els preus del lloguer, i centren el seu discurs en la construcció d’habitatges nous. El 10 d’abril passat, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va presentar un pla per a incorporar 10.000 habitatges assequibles al mercat, una idea que recicla una part del pla del Govern del Botànic i advoca per cedir sòl a promotors. Hi ha una visió generalitzada que falta habitatge en el mercat, però la construcció sense altres limitacions no garanteix que haja de resoldre’s, tenint en compte el boom immobiliari de fa dues dècades. Des dels anys 2000 s’observa un descens de l’habitatge protegit a la Comunitat Valenciana, sense gaire interés per construir-ne, i un buidatge del parc públic; el 1994 hi havia 20.000 habitatges protegits, el 2023 hi ha menys d’un miler en procés de tramitació. L’informe de la UPV apunta que, a la ciutat de València, només es registren 18 habitatges protegits en venda en l’últim trimestre.