Un centre de salut sense construir, opacitat i un cost de 1.400 milions: el demolidor informe que aconsella desprivatitzar l’hospital de Dénia

La paralització dels tràmits per a recuperar la gestió pública de l’Hospital de Dénia encetats a l’inici de l’any per l’anterior Govern del Botànic ha sigut una de les primeres decisions que ha pres el nou executiu del PP i de Vox presidit per Carlos Mazón.

Com ja va comentar el conseller de Sanitat, Marciano Gómez (PP), tant la reversió pública d’aquest departament com del de Manises, les concessions dels quals estan en l’últim any de vigència, queden a costa d’una auditoria que s’ha encarregat sobre la situació i funcionament dels diferents departaments de salut.

No obstant això, un informe de començament d’enguany elaborat per la mateixa Conselleria de Sanitat afirma que la reversió del contracte de concessió administrativa de l’hospital de Dénia “ha de ser valorat positivament” perquè no incideix “de manera significativa en el manteniment dels principis d’estabilitat pressupostària”.

El contundent document, necessari per a justificar que aquest procés no generarà un desequilibri en els comptes públics, desmunta una per una totes les preteses bondats del sistema indirecte i posa en relleu l’opacitat i els incompliments de la concessionària, Marina Salud, empresa dependent de Ribera Salud, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa, germà del qual va ser senador del PP Fernando de Rosa, en una reunió celebrada dijous.

Segons el document, Marina Salud ha obtingut uns ingressos inicials de la conselleria de 1.600 milions d’euros –preu inicial del contracte– entre el 2009 i el 2022. La capita (el que paga la conselleria a l’empresa per habitant) establida per a l’inici de la concessió de Dénia es va fixar, seguint la fórmula d’actualització esmentada, en 597,64 euros l’any 2009, i va ser 932,19 euros per a l’any 2022, a 13 mesos de la finalització, això representa un increment del 56% de la prima pressupostària respecte de l’inici.

A més, de les liquidacions anuals per les quals es calcula la diferència entre l’abonat per la conselleria i els serveis prestats per l’empresa es desprén un saldo favorable a l’Administració de 113 milions d’euros. En concret, segons les liquidacions aprovades, a les quals es resten els expedients d’enriquiment injust, el saldo net a favor de l’Administració ascendeix a 61,9 milions d’euros en el període 2009-2016 i s’estima que l’empresa deu 51,2 milions d’euros de les liquidacions no resoltes de les anualitats 2017 a 2020. En data de realització de l’informe, falten per avaluar les liquidacions dels tres últims anys.

Segons el document, “actualment el cost de l’atenció sanitària en el Departament de Salut de Dénia es comptabilitza en el Capítol II Despeses de Funcionament, la reversió del departament i la subrogació consegüent del personal que presta els seus serveis, no comporta increment de despesa per a la Generalitat –Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública– atés que l’increment de la despesa del Capítol I Despeses de Personal es compensarà amb una disminució de la despesa en el Capítol II Despeses de Funcionament”.

Per tot això, es conclou que “la reversió del contracte de concessió administrativa, ha de ser valorada positivament amb vista a que aquesta no incidirà de manera significativa en el manteniment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera dels pressupostos de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, sinó que suposarà més concreció de detall, el seu impacte neutre en aquells, garantint d’una banda el manteniment dels llocs de treball i de l’altra, la millora de la plantilla de personal estatutari que gradualment substituirà la plantilla de règim laboral comú”.

L’informe recull el pla d’inversions de Marina Salud, en què s’indica que “la construcció del nou Centre de Salut a Dénia no s’ha dut a terme encara, ja que no es té constància per part de Marina Salud de la cessió per part de l’Ajuntament a la Conselleria de Sanitat de cap terreny per a la ubicació d’aquest”, segons Sanitat.

L’informe apunta a l’opacitat de l’empresa amb les dades. A més dels indicadors de qualitat sanitària, que són més baixos que en els centres públics, segons destaquen els tècnics, assenyala que no s’ha facilitat l’equip de què disposen, només el muntant total. “L’empresa no ha disposat d’un inventari d’actius que permeta identificar individualment els equips”, recull el text. Entre el 2009 i el 2021, segons els comptes anuals de Marina Salud (empresa adquirida per Ribera Salud), la despesa en personal s’ha duplicat, ha passat de 32 milions d’euros a 63.

L’informe adverteix que, en cas d’activar-se la pròrroga, es podria incórrer en el pagament a Marina Salud de les infraestructures ja amortitzades: “ja que el preu del contracte –element essencial– no pot ser alterat, en el supòsit de pròrroga d’aquest servei s’estaria –abonant dins de la prima per capita– per la construcció d’un hospital i inversions ja amortitzades, caldria calcular una nova capita per evitar així un benefici extraordinari per al concessionari, vulnerant per tant, els principis recollits en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”.

Finalment, afig que, “a causa de les deficiències contractuals i diferents acords interpretatius, que han propiciat l’abonament de certs conceptes econòmics fora del procediment regulat en el mateix plec –liquidació–, i per tant del preu del contracte, les concessionàries han obtingut ingressos addicionals per expedients d’enriquiment injust, que suposen una altra vulneració dels principis recollits en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”.