Col·locats a dit 'zombis' en l’empresa de construcció de col·legis també ho van ser en la fundació cultural de Camps

La fundació cultural que va impulsar Francisco Camps quan era president valencià i l’empresa pública de construcció de col·legis es van intercanviar els treballadors zombis –que no acudien als seus llocs de treball– com si foren cromos. Tant la Fundació Jaume II el Just com Ciegsa (Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat, SA) s’investiguen en la trama de corrupció del cas Taula, amb una peça separada per als anomenats treballadors absents, persones contractades per l’Administració que no consta que acudiren als seus llocs de treball. No hi ha evidència ni que tingueren despatx ni que agafaren una sola telefonada d’un telèfon corporatiu.

Gràcies a la documentació de l’equip de Vicent Marzà en la Conselleria d’Educació i a l’Advocacia de la Generalitat, el jutge investiga la contractació de 16 persones que van arribar a cobrar de l’empresa pública, però que mai van posar un peu en les seues dependències. En paral·lel, les Corts Valencianes van investigar les causes polítiques dels sobrecostos milionaris en la construcció de col·legis, que no va acabar amb el mar de barracons per als alumnes valencians.

Aquests treballadors fantasma o zombis, segons la investigació, són empleats que haurien estat contractats a través d’empreses públiques com Ciegsa quan es va esgotar el contingent de llocs de lliure designació, establits en els pressupostos de l’Administració.

En els informes presentats al jutge per l’Advocacia de la Generalitat s’observa que dos membres de l’equip de premsa del conseller Font de Mora i fins a set empleats del seu gabinet van estar contractats per Ciegsa. Però a més, segons dades de la Fundació Jaume II el Just, hi havia zombis compartits: tres treballadores que apareixen en aquesta llista també figuren com a empleades en la fundació que gestionava el monestir de Simat de la Valldigna.

Els contractes els signava i els ordenava Máximo Caturla, responsable de l’empresa pública entre el 2004 i juliol del 2007 i secretari autonòmic d’Educació entre el 2003 i el 2007, investigat com a capitost de la presumpta xarxa de mossegades del PP valencià. En aqueixa època, va ser conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, actual vicepresident de les Corts Valencianes.

Les tres empleades tenien sous de 25.000 euros anuals o més, encara que eren “oficials administratives”. Dues d’elles van passar de la fundació cultural a Ciegsa, mentre que en el tercer cas va ocórrer a l’inrevés. Les responsables del departament de Recursos Humans de l’empresa pública van al·legar un desconeixement total d’aqueixos treballadors i van explicar que els encàrrecs de contractes d’alta direcció venien del despatx d’advocats Broseta.

Les zombis intercanviables

Maria Clara Sáez Alepuz, investigada en la peça dels zombis del cas Taula juntament cinc treballadors absents més, també va estar contractada en la Fundació Jaume II el Just. Segons dades de la fundació cultural, Sáez Alepuz va estar en nòmina entre desembre del 2007 i setembre del 2010.

El cas d’aquesta empleada és bastant singular. Segons consta en els informes d’Advocacia, va estar contractada per Ciegsa entre gener del 2004 i octubre del 2011; l’informe posterior de l’empresa pública responsable dels barracons estableix la proposta de contractació al juliol d’aqueix any. I segons un tercer document, la treballadora del gabinet de Font de Mora va estar contractada per la fundació del monestir de Simat de la Valldigna durant quatre anys, entre el final del 2007 i el final del 2010, amb contracte de personal eventual, primerament, indefinit després.

Sáez Alepuz comença a treballar per a l’empresa de construcció de col·legis a l’agost del 2004, proposada per Máximo Caturla, amb un contracte d’alta direcció i salari anual de 23.700 euros bruts. En el seu contracte, segons l’informe a què ha tingut accés eldiario.es, s’estipula que prestarà servei com a responsable de relacions institucionals entre Ciegsa i la Conselleria d’Educació, on en realitat treballava. En el seu perfil de Linkedin, Alepuz feia constar el seu lloc de treball en l’àrea de premsa de la Conselleria d’Educació. Alejandro Font de Mora, llavors responsable d’aquest departament, va declarar que sí que la coneixia.

Segons l’informe de l’empresa pública, el 2007 la treballadora demana abandonar l’entitat, després d’una baixa per maternitat. A penes tres dies més tard torna a ser contractada a través d’una empresa de treball temporal (ETT) com a “oficial administrativa”, per a fer d’enllaç administratiu entre la mercantil i les institucions públiques. La treballadora torna amb un sou superior: passa a percebre 25.178 euros bruts anuals. Segons la investigació, no va tindre mai despatx en Ciegsa, no figura en llistes habituals com la de telèfons. Ni tan sols va tindre correu corporatiu. Mesos després de tornar a la mercantil a través de l’ETT, és contractada en la Fundació Jaume II el Just. Els primers mesos figurava com a personal eventual, però al maig del 2008 va passar a tindre contracte indefinit. Va cotitzar mil dies.

La responsable de Recursos Humans de l’entitat, preguntada per aquesta treballadora, va declarar en la comissió d’investigació que ni la coneixia ni li sonava el nom.

Teodosia de la Torre Carrión

Va cobrar de Ciegsa sense anar-hi a treballar del 2007 al 2011, amb uns mesos d’interrupció. Se suposa que treballava en el departament de Relacions Institucionals, i, segons l’arxiu i en l’actualització de bases de dades, cobrava 26.438 euros l’any, també per recomanació de Caturla. El llavors conseller delegat va autoritzar la seua contractació a través de la mateixa ETT que la resta dels treballadors fantasma, per a les mateixes funcions: fer tasques administratives derivades de la relació entre la mercantil i les institucions.

Aquesta dona va estar contractada per la Fundació Jaume II el Just des de desembre del 2004 a juliol del 2007. 957 dies cotitzats com a personal indefinit. En acabar el contracte, i tenint en compte l’informe, des de l’entitat van enviar la quitança a l’empresa de contractació de Ciegsa amb el sou subratllat. L’informe elaborat per l’actual gerent de l’empresa pública considera “curiós” que en l’expedient de contractació aparega la liquidació i les quantitats que percebia, “com si hagueren de servir de referència per a la fixació del salari per part de l’ETT”.

Tampoc hi ha constància que hi anara a treballar. Ni va tindre despatx adscrit, ni compte de correu corporatiu, ni extensió telefònica.

Encarnación Mazón Ballester

Va ser contractada en Ciegsa com a oficial administrativa en el departament de Divisió Institucional amb un sou anual de 25.200 euros entre els anys 2007 i 2010, fixat per Ciegsa amb comunicació a l’empresa de treball temporal. Mazón Ballester també venia de la Fundació Jaume II el Just, on consta una cotització de poc més de 200 dies, entre els anys 2006 i 2007, amb interrupció d’una setmana en què canvia el seu tipus de contracte d’eventual a contracte d’obra o servei.

Sobre ella, l’informe de l’actual gerent de Ciegsa considera “curiós” que l’empresa “comunique a Ciegsa el 12 de juliol que, com a resultat del procés de selecció, i que triara com la millor opció possible entre totes les candidatures presentades Encarnación Mazón, malgrat que el conseller delegat de la societat en un escrit datat dos dies abans ja havia autoritzat contractar-la a ella”.

Aquesta empleada, que tampoc consta que apareguera mai per l’empresa, va cobrar de Ciegsa fins que al març del 2008, “per resolució del conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora”, va ser nomenada directora del gabinet del conseller.