Com afrontar l'amenaça d'impacte d'un cometa en la Terra: dos experts en dret i astrofísica reclamen lleis en defensa del planeta

La investigadora de la Universitat de València Elisa Simó Soler i l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Eloy Peña Asensio han publicat un treball en la revista científica ‘Acta Astronautica’ en el qual analitzen els marcs normatius socials que caldria crear si un cometa es dirigira a la Terra. Simó, principal autora de l’article, és investigadora y professora de Dret en la Universitat de València; i Peña, coautor del treball, és enginyer Aeroespacial i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC).

Simó i Peña porten un any analitzant les conseqüències polític-jurídiques que tindria l’impacte d’un cometa. Una de les seues principals aportacions ha sigut encunyar el terme ‘refugiats d’impacte’. Algunes de les conseqüències polítiques i socials poden ser els moviments migratoris, creant el terme de ‘refugiat d’impacte’ o la possibilitat que existisquen Estats sense territori després de quedar devastats.

Tal com explica la investigadora, en un hipotètic context de col·lisió d'un asteroide contra la Terra, han examinat diferents escenaris i les seues implicacions polític-jurídiques: des d'un conflicte d'interessos pels mètodes utilitzats (nuclear o danys a tercers), els monopolis de poder en la presa de decisions i les possibles compensacions als actors “salvadors”, fins a fenòmens migratoris a causa de l'alerta d'impacte i la configuració d'Estats sense territori. “En el paper ens recolzem i trobem analogies amb l'encara no reconeguda figura de refugiat climàtic”, apunta Simó.

En l’actualitat no hi ha un marc normatiu preventiu en cas que es produira una catàstrofe d’aquest tipus ni cap procediment jurídic i polític que avale la tècnica de desviació.

La investigació està emmarcada en una anàlisi rigorosa de les capacitats cientificotècniques actuals en Defensa Planetària. Un dels punts forts de l'estudi és la confluència de dues àrees aparentment molt allunyades com són el dret i l'astrofísica.

Segons Simó i Peña, lluny de la caricatura hollywoodiense dels escenaris apocalíptics, per a la comunitat científica no sols és una qüestió de rellevància sinó de preocupació. Una mostra d'això és la missió espacial DART, recentment llançada per a fer un assaig de desviació d'un asteroide. S'estima que un 10% dels objectes potencialment perillosos estan encara per descobrir i que la probabilitat d’un asteroide amb capacitat de produir un impacte contra la Terra és d'un 1% en els pròxims 50 anys.

Més prompte o més tard la humanitat s'haurà d'enfrontar a una alerta d'impacte còsmic i “haurem de tindre la millor preparació no sols tècnica sinó legal i política per a poder assegurar els drets de les persones. D'ací la necessitat que el Dret forme part d'aquesta discussió”, explica la investigadora de la Universitat de València.

Les conclusions obtingudes són la necessitat de crear un marc normatiu que partisca de la base de la protecció dels drets humans i generar sistemes per a la presa de decisions de desviació d’objectes potencialment perillosos.

Altres reflexions que es plantegen, segons els autors de l’estudi, és la importància de l'anticipació i prospectiva per a poder generar aquest marc normatiu el més garantista possible dels drets humans. O també el canvi de paradigma respecte a l'actuació del dret. “Encara que normalment es diu que el dret dóna resposta a una demanda social, en un escenari d'impacte seria inimaginable esperar la col·lisió per a posteriorment regular”, apunta Simó. A més, la investigadora afig que “és imprescindible generar un sistema per a la presa de decisions que siga el més democràtic possible, atesos els conflictes geopolítics i a la possible vulneració de normativa internacional, així com a la diferent capacitat de defensa que tenen els Estats”.