Borriana urbanitzarà per al turisme els 240.000 metres quadrats de litoral d'Arenal i frena la renaturalització prevista

El nou govern municipal de PP-Vox de l'Ajuntament de Borriana pretén donar un nou impuls turístic a la localitat amb la recepta de la urbanització d'espais del litoral. Així ha anunciat el desenvolupament urbanístic de l'Arenal modificant el PGOU de la localitat.

“El projecte de l'Arenal compta amb més de 240.000 metres quadrats de litoral que porten 50 anys sense fer un pas cap endavant, i mitjançant la nova licitació es plantejarà un projecte que servisca de punta de llança per a eixa nova indústria turística que ha d'emergir a Borriana”, ha valorat el regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Projectes , Juan Canós.

La modificació del PGOU busca “transformar urbanísticament la principal façana marítima i poder destinar una part del sòl a la construcció d'hotels i serveis de caràcter turístic”. Concretament, l'equip de Govern està treballant per a tirar endavant un projecte que “comporte un equilibri entre el desenvolupament turístic que la ciutat necessita i la conservació de la riquesa mediambiental que suposa l'Arenal”. Per tant, les indicacions per al desenvolupament urbanístic, són destinar un 90% de l'espai a zones verdes i obertes al servei dels veïns, i una menor part, aproximadament el 10%, es dedicarà a serveis turístics com a hotels i restaurants.

Es frena la renaturalització

Amb aquest anunci del nou govern de la dreta es frena el projecte de renaturalització del Parc de l'Arenal, aprovat per l'anterior govern de PSPV-Compromís, setmanes abans de les eleccions municipals. Aquest projecte buscava el condicionament i millora del parc urbà i una reordenació i redisseny “prioritzant els usos socials i ambientals d'aquest estratègic espai”, segons s'afirmava des de l'anterior executiu.

Aquest projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) es trobava en el Marc del Programa Operatiu de Creixement Sostenible. La base del projecte era la infraestructura verda que incloïa espais arbrats, parcs, recorreguts, i platges “pel que les implantacions d'usos i la pròpia arquitectura són d'impacte mínim, reversibles i amb un caràcter unitari, amb l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el disseny i materialitat”, explicaven els seus impulsors.

Amb aquesta intervenció es pretenia generar un gran parc-zona verda aprofitant l'existència d'una sèrie d'espais i dinàmiques de valor ambiental i ecològic per a potenciar-los com a dunes, flora, canals i aigua, perquè funcionara com a estructura litoral, per a regenerar ambiental i paisatgísticament el front marítim, esmorteir els problemes d'inundabilitat en èpoques de fortes pluges o a causa de temporals marítims, considerant els possibles efectes del canvi climàtic.