Dona jove amb alt nivell de formació que fuig de la subordinació, principal perfil de la despoblació de les comarques valencianes

El Consell Valencià de Cultura (CVC) adverteix que la despoblació en la Comunitat Valenciana és “greu i s'ha agreujat en els últims anys” pel que advoca “obrir un nou camí que done llum a possibles solucions que revertisquen la situació actual”. Amb aquest objectiu, llança propostes com utilitzar l'educació pública com a “revulsiu per a fixar i atraure població”, especialment en l'etapa d'Educació Infantil.

Així figura en la 'Declaració institucional sobre la despoblació rural', aprovada en la sessió plenària que ha celebrat aquest dilluns l'òrgan consultiu. Aquesta és una qüestió de la qual el CVC s'ha ocupat l'últim any. Pel Palau de Forcalló han passat especialistes en el problema d'àmbits molt diversos, des del món acadèmic fins a representants d'associacions arrelades en el territori, “amb la fi última d'oferir solucions possibles, pràctiques, a mitjà i a llarg termini, a una despoblació que s'agreuja cada any que passa”, recalca la institució.

En l'informe es recullen idees des de diverses perspectives i àmbits. En el sanitari, per exemple, se subratlla la importància de l'Atenció Primària, ja que “la sanitat ha d'estar garantida i ha de ser digna i de qualitat perquè les necessitats són les mateixes per a totes les persones, independentment del lloc de residència”.

Quant a la mobilitat, es reclama un “transport públic efectiu i adaptat que garantisca la igualtat entre els ciutadans i ciutadanes”. Igualment, es ressalta que comptar amb bones connexions a internet és una qüestió “vital” per a moltes activitats econòmiques i afavoreix l'accés a la cultura, sí com els serveis bancaris “bàsics, periòdics i presencials”.

Per al CVC, l'educació pública “pot ser un revulsiu per a fixar i atraure població, amb atenció a 0 a 3 anys i la possibilitat de l'accés a una formació completa”. Així mateix, aposta per “borses de treball territorializadas que beneficien als mestres que han de traslladar-se a zones rurals i consolidar així els equips docents en el món rural”.

En el pla d'habitatge, demana afavorir la rehabilitació i reforma d'habitatges en desús, la mediació per a lloguers en primeres instal·lacions de nous pobladors, una reducció dels impostos de transmissió patrimonial i revisió de plusvàlues en la compra d'habitatges rurals.

L'agricultura i ramaderia són sectors “estratègics” que cal secundar i al·ludeixen a l'agricultura familiar, “antídot contra la crisi climàtica, el despoblament rural i la fam, en paraules de Javier Guzmán, director de Justícia Alimentaria”, recorden.

La institució crida l'atenció sobre el fet que “el 80% del Patrimoni Cultural del conjunt de l'Estat es troba en zones rurals, així com el cent per cent del nostre Patrimoni Natural”. “Urgeix perquè, una posada en valor del patrimoni cultural rural i que aquest es puga habitar, tenint en compte els fons europeus destinats al desenvolupament estructural, com a part de les estratègies per a frenar la despoblació”, sostenen.

Quant al turisme, consideren que “la cooperació entre el turisme del litoral i de l'interior pot ser una eina de sostenibilitat social i econòmica que podria equilibrar el turisme massiu de les costes”. En aquest punt, precisen que “les infraestructures turístiques hauran d'afavorir l'equilibri del territori per a evitar el turisme massificat, una amenaça cap a la població local”.

Èxode rural de dones

Un altre aspecte que subratlla el document és que “l'èxode rural continua tenint un biaix d'edat i de gènere: dones joves que deixen els pobles per l'absència d'oportunitats, per la manca de serveis i la soledat, dones amb un nivell de formació elevat que fugen d'un entorn que continua condemnant-les a un paper subordinat”.

Per això, defensen, “es fa necessari un decidit impuls des de les administracions a la Llei 35/2011 sobre Titularitat Compartida en les explotacions agràries, reclamar la inclusió de les dones com a perceptores de la Política Agrària Comunitària PAC i fer un seguiment del Pla per a la Promoció de les Dones del Medi rural 2015-2018”.

Finalment, el CVC desitja “trencar la imatge de la ruralitat obsoleta i estàtica, afavorir la dinamització de les administracions rurals, atendre les qüestions de gènere de manera transversal, contemplar la perspectiva del col·lectiu LGTBI i garantir que la gent gran i de totes les edats que viu en aquests pobles, ho faça amb condicions dignes”.

En aquest últim ple de l'estiu abans de la volta el mes de setembre, el Consell Valencià de Cultura també ha tractat la primera part, la introductòria, d'un informe de major abast sobre la situació dels diversos sectors culturals en aquests moments de pandèmia.

L'entitat calcula que estarà acabat a principis de la tardor, perquè la recollida de dades, la interpretació i la visió del conjunt requereix “rigor i equilibri”, fan notar. En la introducció tractada hui s'al·ludeix al “risc de pèrdua dels drets culturals i sobre el paper de l'educació en la formació de públics”.