Comissió de 150.000 euros a l'exconseller Castelló, “col·locats” i el perruquer de Zaplana, noves anotacions de la UCO en el cas Erial

a Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) aporta noves dades al cas Erial: una presumpta comissió d'una mica més de 150.000 euros que va rebre Fernando Castelló, qui va ser conseller d'Indústria en el Govern d'Eduardo Zaplana, a canvi d'adjudicacions; “col·locats” en l'Administració valenciana i en consells d'administració d'empreses privades; i el paper que va jugar en l'entramat societari el perruquer de l'expresident, investigat en la causa.

Així es desprèn de la documentació, a la qual ha tingut accés Europa Press, que obra en una de les peces del cas Erial, instruït pel Jutjat d'Instrucció número 8 de València, i sobre la qual recentment s'ha alçat el secret de les actuacions. En aquest procediment --centrat en presumptes irregularitats amb les ITV i el Pla Eòlic-- està investigat, entre d'altres, l'expresident de la Generalitat i exministre del PP Eduardo Zaplana.

Aquesta nova peça ha estat declarada secreta al voltant d'un mes i s'ha saldat amb un detingut, un empresari, i nous investigats, entre ells, l'exconseller Castelló, la seua dona i la seua filla; així com el perruquer de Zaplana.

Els nous informes de la UCO que s'han incorporat a la causa tenen com a base les comissions que haurien rebut Zaplana i qui fora director del gabinet de Presidència de la Generalitat, Juan Francisco García, a canvi de diferents adjudicacions públiques. Els diners s'haurien desviat a diferents societats, algunes d'elles situades en l'estranger.

I apareix un nou nom entre els papers: Fernando Castelló, a qui la UCO considera que se li va ingressar diners --151.380 euros-- des d'una mercantil adjudicatària indirecta del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (PECV) --cinc de les 15 zones--. “Existeixen indicis de la seua intermediació amb alguna de les mercantils adjudicatàries del pla i amb l'aparent objectiu de beneficiar els interessos personals o partidistes de Zaplana o García”, apunta.

La UCO puntualitza, a més, que la societat a la qual es van ingressar eixos diners, els 150.000 euros, presenta una discordança entre el seu objecte social, la seua aparent capacitat de realitzar treballs i els ingressos declarats. Des d'eixa mercantil es van abonar les despeses dels estudis de la filla de Castelló, entre d'altres.

D'altra banda, dins d'aquesta operativa, els agents també arrepleguen en els seus informes el funcionament de les societats, adjudicatàries i “col·laboradores” de l'Administració. Es fa referència a una gestió que va haver de fer García, a instàncies de Zaplana, perquè una mercantil solucionara un aspecte d'índole econòmic, “amb IVA, més de cinquanta milions”, i al que es referien amb el tema de les “enquestes”.

Es tractaria d'un deute contret pels investigats amb una empresa dedicada a fer enquestes d'opinió pública i estudis de mercat per una quantitat aproximada de 277.000 euros. D'aquest import es va fer càrrec una altra societat, Transvia, l'any 2002. A canvi, García va demanar a Zaplana que es donara una “espenta” a Castelló per a facilitar-li adjudicacions. “Després de com s'estan portant, se'l mereixen”, li va indicar.

Es destaca en els papers l'existència d'“importants” relacions comercials entre la mercantil de les enquestes i el PP “tant a nivell central com per part del grup parlamentari de Les Corts dels quals, almenys, Eduardo Zaplana formava part”. Aquesta manera d'actuar “evidenciaria una instrumentalització del concurs púbic amb finalitats i interessos merament personals o partidistes”, assevera la UCO.

“I del meu, què?”

Una altra nova línia d'investigació de la UCO s'ha basat en les possibles “col·locacions” de persones “amigues” a l'Administració valenciana o altres mercantils. Arreplega un correu que envia García a Zaplana titulat “I del meu, què?”.

“Perdona el to simpàtic del títol, però tu em vas dir, i t'ho vaig agrair sincerament, que no podia seguir així i que anaves a buscar algun consell o alguna cosa similar que em donara cobertura laboral, estatus social i remuneració econòmica”, li indica en el correu a l'expresident.

Seguidament, després de recordar-li que se n'anaven a produir canvis a València amb un nou govern, García li demana a Zaplana que reprenga el tema per a introduir-ho en un “consell” d'alguna societat. Arran d'açò, els agents han comprovat que temps després d'aquest document, es va publicar una notícia que feia referència a la incorporació de García al Consell d'Administració d'una mercantil.

Hi ha un altre correu de García, també sol·licitant a Zaplana intermediació, però aquesta vegada per a la seua dona, Maite. En el mateix li recorda que està buscant un lloc de treball i que li anaven a ajudar Esther Franco, en eixe moment diputada de Les Corts, i Rafael Blasco, conseller de Benestar Social. “En la mesura que pugues, que la recolzes”, li comenta.

Poc temps després d'aquesta petició, la dona va ser nomenada personal eventual de la Conselleria d'Agricultura per part de Gema Amor. En relació amb la possible vinculació de Zaplana en aquesta contractació, la UCO fa referència a una reunió que figura en l'agenda personal de Zaplana amb l'exconsellera.

“Pelar-me”

Una altra línia d'investigació de la UCO s'ha centrat en qui fora perruquer de Zaplana i amb diferents càrrecs en diverses societats. Se li atribueixen suposats delictes de blanqueig i d'organització criminal.

Es considera que podria haver col·laborat amb els “propòsits delictius” de Zaplana --segons el fiscal-- i que també va participar en l'entramat societari creat juntament amb Joaquín Barceló --exdirectiu de Terra Mítica i ex-alt càrrec amb Zaplana-- i Francisco Grau --ex-secretari del Consell d'Administració de la CAM--.

La UCO considera que podria haver titulat en nom d'una mercantil, relacionada amb Zaplana, una sèrie de participacions societàries d'altres entitats que van resultar amb adjudicacions públiques valencianes. I que l'expresident s'hauria valgut de l'empresa amb la qual estava vinculat el perruquer amb l'objecte de possibilitar la disposició de fons i béns en el seu benefici i com a mitjà per a ocultar la identitat del verdader titular dels mateixos.

Els indicis que exposa la Guàrdia Civil es fonamenten tant en les agendes personals de Zaplana, com en les mesures d'intervenció telefònica acordades, i de forma intensa amb diferent documentació.

Els agents apunten a una relació “personal” entre Zaplana i el seu perruquer, tal com es desprèn de les seues agendes personals, en les quals s'observen “múltiples” anotacions com “Pedro (perruquer)” o “Pelar-me”. Pel que se li afig com a investigat en aquest procediment.