Una comissió ciutadana inicia la celebració del centenari de Vicent Ventura, referent del País Valencià

Una comissió ciutadana ha iniciat la celebració del centenari del periodista i polític Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924 - València, 1998), referent indiscutible del País Valencià. La celebració, coordinada per Francesc Pérez Moragón, es prolongarà durant tot el 2024 amb un cicle de conferències, exposicions, un documental i diverses publicacions.

Ventura –una “persona excel·lent, solidària i abnegada”, segons Pérez Moragón– traça la història del compromís democràtic davant de la dictadura franquista, un referent injustament defugit el centenari del qual coincideix amb la formació d’un Govern aliat de l’extrema dreta en la seu de l’autogovern. A diferència de la celebració del centenari del seu amic Joan Fuster, les institucions mantenen, en principi, un paper secundari.

La comissió organitzadora, encapçalada per la seua neboda Anna Aguilar i dos nebots de la seua dona Marina Peris, ha reunit mig centenar de persones del món de la cultura, de la universitat, del periodisme i de la política, que van compartir amistat, admiració o faena amb Vicent Ventura. El dissenyador Daniel Nebot s’ha encarregat de la imatge del centenari.

La celebració impulsa un compendi, elaborat per Nel·lo Pellisser, dels seus millors textos periodístics. També un volum d’articles sobre la figura i l’obra de Ventura i un tercer llibre en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La comissió organitzadora té pràcticament tancada una exposició amb la Fundació Chirivella Soriano, que se sumarà a una versió itinerant a les comarques valencianes, entre moltes altres iniciatives.

Ventura va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic el 1962, una trobada de l’oposició a la dictadura que li va costar una primera etapa d’exili i un confinament a Dénia quan va tornar.

La seua implicació en la fundació del sindicat Comissions Obreres a València li va suposar una detenció per part de la Brigada Politicosocial, la policia política de la dictadura, així com el seu processament en el Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Vicent Ventura també va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV) el mateix any del Contuberni de Munic. Després de la desaparició del PSV, va participar en la fundació del Partit Socialista del País Valencià, que va abandonar posteriorment. El 1977, va publicar Política per a un país. En 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València i, dos anys després, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. També va fundar l’agència de publicitat Publipress, amb socis com Andreu Alfaro, Francesc Jarque, Luis Torres o Josep La Roca.

L’organització de l’esdeveniment compta amb la representació d’un ampli espectre del progressisme de la societat valenciana. A més de periodistes, intel·lectuals i amics de l’homenatjat, al centenari s’han sumat representants de la Universitat de València i de la Jaume I de Castelló, així com els sindicats STEPV, CCOO, UGT, la Unió de Llauradors o la Unió de Periodistes Valencians. Aquestes entitats atorguen anualment el Premi Vicent Ventura que distingeix persones i col·lectius per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià.Una comissió ciutadana ha iniciat la celebració del centenari del periodista i polític Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924 - València, 1998), referent indiscutible del País Valencià. La celebració, coordinada per Francesc Pérez Moragón, es prolongarà durant tot el 2024 amb un cicle de conferències, exposicions, un documental i diverses publicacions.

Ventura –una “persona excel·lent, solidària i abnegada”, segons Pérez Moragón– traça la història del compromís democràtic davant de la dictadura franquista, un referent injustament defugit el centenari del qual coincideix amb la formació d’un Govern aliat de l’extrema dreta en la seu de l’autogovern. A diferència de la celebració del centenari del seu amic Joan Fuster, les institucions mantenen, en principi, un paper secundari.

La comissió organitzadora, encapçalada per la seua neboda Anna Aguilar i dos nebots de la seua dona Marina Peris, ha reunit mig centenar de persones del món de la cultura, de la universitat, del periodisme i de la política, que van compartir amistat, admiració o faena amb Vicent Ventura. El dissenyador Daniel Nebot s’ha encarregat de la imatge del centenari.

La celebració impulsa un compendi, elaborat per Nel·lo Pellisser, dels seus millors textos periodístics. També un volum d’articles sobre la figura i l’obra de Ventura i un tercer llibre en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La comissió organitzadora té pràcticament tancada una exposició amb la Fundació Chirivella Soriano, que se sumarà a una versió itinerant a les comarques valencianes, entre moltes altres iniciatives.

Ventura va participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic el 1962, una trobada de l’oposició a la dictadura que li va costar una primera etapa d’exili i un confinament a Dénia quan va tornar.

La seua implicació en la fundació del sindicat Comissions Obreres a València li va suposar una detenció per part de la Brigada Politicosocial, la policia política de la dictadura, així com el seu processament en el Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Vicent Ventura també va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV) el mateix any del Contuberni de Munic. Després de la desaparició del PSV, va participar en la fundació del Partit Socialista del País Valencià, que va abandonar posteriorment. El 1977, va publicar Política per a un país. En 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València i, dos anys després, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. També va fundar l’agència de publicitat Publipress, amb socis com Andreu Alfaro, Francesc Jarque, Luis Torres o Josep La Roca.

L’organització de l’esdeveniment compta amb la representació d’un ampli espectre del progressisme de la societat valenciana. A més de periodistes, intel·lectuals i amics de l’homenatjat, al centenari s’han sumat representants de la Universitat de València i de la Jaume I de Castelló, així com els sindicats STEPV, CCOO, UGT, la Unió de Llauradors o la Unió de Periodistes Valencians. Aquestes entitats atorguen anualment el Premi Vicent Ventura que distingeix persones i col·lectius per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià.