La Comunitat Valenciana només ha instal·lat un 8% de la potència fotovoltaica que necessita per al 2030

La Comunitat Valenciana encara està molt lluny de complir els objectius energètics fixats per al 2030. L’autonomia a penes compta amb un 8% de la potència fotovoltaica que necessita, segons els objectius assumits, que s’estableixen en 6.000 megavats d’energia solar.

La mitjana d’instal·lació entre el 2019 i el 2023 és de 30 megavats a l’any, un ritme extremadament lent, segons apunta la patronal de les renovables Avaesen en el seu últim informe. A aquest ritme, apunta l’organització, es necessitarien 150 anys per a assolir l’objectiu.

La patronal destaca que l’autonomia va a bon ritme en generació d’autoconsum, molt per damunt de la mitjana, però, així i tot, considera que l’impacte global és anecdòtic. La Comunitat Valenciana suposa quasi el 13% de l’autoconsum d’Espanya, amb 921 megavats en 76.600 instal·lacions. Les causes de la bona dada, apunten, han sigut un compromís polític clar tant per part d’ajuntaments i de la Generalitat, amb deduccions en l’IBIF, l’IRPF i ajudes a les instal·lacions d’autoconsum i comunitats energètiques.

No obstant això, pel que fa als grans projectes, la patronal considera que hi ha un ‘estancament’ en la incorporació de renovables i apunta a l’embós en l’Administració autonòmica. ‘Amb els projectes que hi ha en el procés autoritzador, la generació solar fotovoltaica de la Comunitat Valenciana podria experimentar un gran creixement, però per a fer-ho cal posar fi a l’embós administratiu dels expedients’, apunta Pedro Fresco, director general d’Avaesen en l’informe.

En conjunt, la potència renovable –eòlica, hidràulica i fotovoltaica– va representar aproximadament el 29% del total de la capacitat instal·lada a la Comunitat Valenciana, uns 2.400 megavats, dels quals només 459 són de fotovoltaica. La generació renovable és de 3.451 gigavats, que cobreixen el 24% de la demanda de l’autonomia.

Els avanços, considera la patronal, “són mínims i les fonts no renovables encara mantenen una presència considerable en la matriu energètica, destacant la necessitat de més esforços en la transició cap a fonts més netes”. A més, Avaesen destaca que, per a assolir els objectius del 2030, caldrà avançar en les instal·lacions d’emmagatzematge en el sistema elèctric, l’electrificació de l’economia i a millorar les interconnexions internacionals.

La Generalitat Valenciana de PP i Vox es va comprometre a modificar la legislació per a accelerar els projectes, encara que de moment no hi ha cap norma damunt la taula. La possible desregulació preocupa els col·lectius ecologistes, que s’oposen als macroprojectes en entorns rurals i creuen que les crítiques del sector obeeixen al seu interés particular. L’embós d’expedients en tramitació, siguen favorables o no, ha sigut una constant en les dues últimes legislatures.

Al desembre, l’associació Acció Ecologista-Agró va assegurar que els projectes en tramitació pel Consell ja dupliquen la potència instal·lada. Segons l’entitat, l’agost del 2023 s’havien aprovat o estaven en tramitació un total de 9.800,69 megavats d’energia solar fotovoltaica. D’aquesta xifra, indiquen, hi ha aprovats projectes que sumen 2.190 megavats i estan pendents de ser construïts i incorporats a la xarxa, mentre que els projectes que suposen 7.610 megavats, els restants, estan en fase de tramitació. L’associació té por que l’embut d’expedients se solucione amb una relaxació dels requisits, sense tindre en compte l’impacte ambiental. Els territoris de l’interior, on es projecten les macroplantes, exigeixen que es tinga en compte l’equitat territorial en la transició energètica i alerten de la destrucció del paisatge.