Confluència ultra: l’extrema dreta i el PP governaran Elx després d’oposar-se junts a la retirada d’una creu franquista

Aconseguir el govern d’Elx evitant que ho faça la llista més votada –la del PSPV– no és l’única cosa que uneix el PP amb l’extrema dreta. A la capital del Baix Vinalopó, durant els últims anys, una altra lluita ha unit tota la dreta: salvar la creu franquista del passeig de les Germanies del compliment de la llei.

El símbol de la dictadura, alçat el 1939, va ser com totes les creus d’aquesta mena, un homenatge dedicat als ‘caiguts’ del bàndol franquista. Així va ser inclosa en el catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura aprovat per la Generalitat Valenciana el mes de novembre passat, per la qual cosa es va donar un termini d’un mes a l’ajuntament per retirar aquest monument franquista. Però tant el PP com Vox neguen la major a Elx i la defensen com tot el contrari, com un símbol d’unió.

El candidat del PP i futur alcalde de la ciutat, Pablo Ruz, va afirmar que “amb l’adveniment de la democràcia, la creu va ser desproveïda dels elements polítics que la vinculaven amb el règim del 1939 i convertida, de fet, en creu en memòria de tots els morts en la Guerra Civil. Així doncs, tots els alcaldes socialistes (Pastor, Rodríguez, Maciá i Soler) la van entendre i la van preservar. No queda cap element que puga associar aquesta creu amb cap règim ni doctrina política. A més, la creu és un signe religiós incardinat en la nostra cultura occidental”.

Per la seua part Aurora Rodil, número u de Vox a Elx, va assegurar: “La creu és un símbol cristià de pau i concòrdia, per molt que aquest govern socialcomunista vulga enfrontar-nos ocultant la realitat. Una creu mai tindrà ideologia. Seguirem al capdavant en la defensa d’aquesta creu i de qualsevol altre símbol religiós davant els que pretenguen esborrar de la nostra memòria, la nostra història i els nostres valors. Vam aconseguir que persistisca en peu i estem convençuts que amb el suport dels il·licitans així seguirà”.

Aquesta posició contrasta amb la que va tindre l’anterior govern municipal del PP, que el juliol del 2011, menys d’un mes després d’assumir l’alcaldia Mercedes Alonso, va retirar un monòlit dedicat a Dolores Ibárruri la Pasionaria. Una retirada que va ser qualificada d’“exili” per les forces progressistes, que van retornar l’homenatge a la dirigent comunista el 2017 quan va tornar el govern progressista i li va posar el seu nom al jardí on estava situat l’homenatge

Però, per què segueix en peu aquesta creu franquista? El govern municipal d’Elx, conformat pel PSPV i Compromís fins ara, va mostrar la decisió de retirar aquest homenatge feixista durant aquest mandat, i així ho va manifestar l’encara alcalde de la ciutat en funcions, el socialista Carlos González, el 2021 quan va afirmar en la televisió local que “tothom sap per què està aquesta creu en la plaça. És un símbol del franquisme”. A partir d’ací el govern local es va posar a la feina per a retirar-la i la dreta a organitzar-se per impedir-ho.

El mitjà per a traure a la creu de l’espai públic es va pensar a través d’una reurbanització del passeig de les Germanies que modernitzara l’actual, que data dels anys 60 del segle XX. En aquest projecte, a més de la retirada de la creu, s’ha projectat la museïtzació del refugi antiaeri que hi ha en el subsol, però ha entropessat amb nombrosos esculls.

El PP ha sigut el primer a voler evitar el projecte i per això va arribar a demanar en un ple que el passeig fora declarat Bé de Rellevància Local “per a tot el conjunt de l’actual passeig de les Germanies: creu, refugi i arbres singulars”, i “també confirmar la resignificació de la creu” com a “Creu de la Concòrdia: com a signe de reconeixement del gran pacte nacional aconseguit en la transició”. Com a representant de Vox, Rodil, en la mateixa sessió municipal, va criticar les intencions de l’executiu local afirmant: “Els nostres avis s’han reconciliat mentre que els seus nets o besnets volen la guerra”. Paraules que van ser qualificades de “guerracivilistes” per part de l’alcalde, que va ordenar que es retiraren de l’acta de la sessió.

Amb tot, el projecte de remodelació del passeig va ser impulsat el 2022 i va haver-hi un intent fallit de licitació el setembre, després que es presentara una única empresa i l’ajuntament la descartara per no complir amb tots els requisits mercantils. Torna a començar, però amb canvis.

Després d’aquest primer intent, van començar els problemes en els temps de les obres: el projecte té un finançament del 50% de fons europeus, però suposa que han d’estar acabades al final del 2023, i llevar la creu podria retardar l’inici de les obres al tercer o el quart trimestre del 2023, tot i que durarien entre 8 i 10 mesos. Per això l’alcalde va manifestar que la retirada de la creu aniria “en paral·lel” a les obres, i això va suposar que es posposava la qüestió al mandat següent, sortejant l’execució d’un tema polèmic durant les eleccions. La nova licitació es va publicar el desembre, encara no està adjudicada a mitjan any i l’Ajuntament ja va començar a gestionar la pròrroga a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Pel camí es va constituir la plataforma ‘Defensa la creu del passeig de les Germanies’, impulsada per la mateixa dirigent de Vox. Això ha suposat la judicialització del cas i ha comptat amb suports com els d’Advocats Cristians en la recollida de signatures per a demanar que no es retire el monument franquista. El PP, Vox i Ciutadans van donar suport a una manifestació que va tindre lloc el 23 d’abril passat per a reivindicar la pervivència del símbol franquista.

En la campanya electoral la polèmica creu va ser un dels temes de més cremor local. Vox fins i tot es va fer la foto electoral als peus del monument franquista. Amb les eleccions s’ha produït una capgirada de majories i un pacte PP-Vox (Ciutadans desapareix del ple municipal). El nou govern local hereta els projectes que procedeixen de l’anterior mandat. El popular Pablo Ruz, que serà alcalde, ja s’ha referit a la reurbanització del passeig de les Germanies i ha afirmat que mantindrà la intervenció, però que la creu dels caiguts no es toca.