El Consell Jurídic Consultiu critica que la retallada al valencià no ha passat pel Consell Escolar

El Consell Jurídic Consultiu, òrgan assessor de la Generalitat Valenciana, qüestiona alguns aspectes de la retallada al valencià en les zones castellanoparlants en què treballa la Conselleria d’Educació. L’organisme estima que la suspensió d’una part de la norma, incorporada al projecte de llei d’acompanyament, hauria d’haver passat pel Consell Escolar, com marca la legislació autonòmica.

El dictamen del Consell Jurídic al projecte de llei d’acompanyament de 2024, en què s’inclou la modificació del decret de plurilingüisme, qüestiona el procés legislatiu emprés pel departament que dirigeix José Antonio Rovira. El text subratlla que no s’ha recaptat l’informe preceptiu de l’òrgan escolar, considera que, malgrat tramitar-se en la llei de mesures administratives, no perd el caràcter de “projecte de llei en matèria educativa” i que “incideix en l’àmbit educatiu i en els projectes i els drets lingüístics de l’alumnat i dels centres escolars”. Per tant, qüestiona que s’haja introduït la modificació en la llei de mesures fiscals i administratives –anomenada col·loquialment llei d’acompanyament als pressupostos– i no com a projecte legislatiu independent.

L’avantprojecte de llei preveu regular “tot un ventall de matèries que no tenen aquesta relació funcional i que suposen modificacions d’un tan ampli com diversificat elenc de normes, que potser podrien haver-se segregat en altres tants projectes de llei que foren objecte de la tramitació parlamentària ordinària”, diu l’organisme, que habitualment ha retret als executius autonòmics l’ús de la llei d’acompanyament com a calaix de sastre. Al seu torn, el Jurídic recorda que “el Consell de la Generalitat Valenciana haurà d’introduir progressivament l’ensenyament del valencià en els territoris de predomini lingüístic castellà, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuïsquen a aquest fi”.

Vot particular de tres consellers

El ple del Jurídic no planteja massa objeccions més pel que fa al decret de plurilingüisme, però el dictamen recull el vot particular de tres consellers sobre aquest tema. Són Fernanda Lapresta, Javier de Lucas i Joan Carles Carbonell, nomenats per l’ala progressista del parlament autonòmic. Els juristes demanen a la Conselleria d’Educació que es precise el marc de suspensió dels articles, atés que el contrari fa suposar una derogació. Sobre els drets lingüístics, els consellers es pregunten si la norma és només la suspensió d’una obligació –la regulació d’una exempció– o ha d’entendre’s com a afectació a un dret reconegut en l’Estatut d’Autonomia.

Els juristes indiquen que la norma encara en vigor, que aplica un programa únic per al territori amb un mínim del 25% d’hores lectives en valencià, suposa una uniformitat en el sistema educatiu que ja preveu la incorporació gradual de la llengua. El projecte de Rovira dona als centres la possibilitat de passar algunes assignatures al castellà, cosa que, per a aquests consellers, “no sembla suficient per a aconseguir, no ja les previsions de la legislació educativa d’assolir el domini ple i equivalent en la llengua castellana i, si escau, en la llengua cooficial corresponent –això és, el valencià–, sinó fonamentalment la previsió estatutària prevista en l’article 6 del reconeixement del dret de tots els valencians i les valencianes al coneixement de totes dues llengües cooficials”.

A més, argumenten: “Precisament el fet de residir en una comarca de domini predominantment castellà suposa una dificultat considerablement superior a la que puguen tindre els residents en zones de predomini valencià. Justament per això hauria de mantindre’s en tot cas l’ensenyament en valencià almenys en el mateix nivell en tot el territori de la comunitat. Per no incidir en el fet que és justament no tindre un contacte quotidià i intens amb la llengua un motiu més que suficient per a intensificar la seua pràctica i el seu ensenyament si es pretén un domini adequat d’aquesta”. Per acabar, els juristes insisteixen que “l’Estatut de la Comunitat Valenciana, en l’article 6, determina la cooficialitat del valencià en tot el territori de la comunitat autònoma i reconeix el dret de tots els ciutadans al seu coneixement en plenitud”.

La majoria del ple del CJC considera que la suspensió plantejada per Educació no afecta el dret de coneixement del valencià, però els consellers progressistes creuen que això no esgota el debat sobre la qüestió. Així doncs, plantegen que cal preguntar-se si “afecta la garantia del dret que tenen tots els estudiants de la Comunitat Valenciana, en condicions d’igualtat, a rebre l’ensenyament en valencià”. I recalquen: “el Consell de la Generalitat Valenciana té l’obligació jurídica per mandat estatutari d’introduir progressivament l’ensenyament del valencià en els territoris de predomini lingüístic castellà, i d’afavorir totes les iniciatives públiques i privades que contribueixen a aquest efecte.”

Compatibilitat docència i activitat política

L’organisme també fa algunes consideracions sobre la possibilitat que els alts càrrecs cobren per fer classe. En el seu dictamen, el Jurídic demana limitar les hores de compatibilitat de la docència, concretar el salari que poden percebre i que es facen informes d’incompatibilitats. El text considera que “com que s’estén la compatibilitat de la docència no sols a la universitària –amb modalitats determinades de docència a temps parcial–, sinó també a centres públics o privats de selecció i perfeccionament d’empleats públics, o de preparació per a l’accés a la funció pública, s’estima que hauria de preveure’s, en aquests últims casos, la possibilitat de fixar un límit d’hores a impartir en aquesta mena de centres, amb la finalitat de garantir que aquesta activitat addicional no impedisca o menyscabe el compliment estricte dels seus deures i les seues obligacions”.

El CJC suggereix que es preveja l’existència d’“una prèvia resolució individualitzada de compatibilitat o mesura de control, que facilitarà, a més, la màxima transparència”. D’altra banda, indica el text, hauria de precisar-se la distinció que s’efectua en l’apartat 3 entre “activitat docent” i “d’investigació”, així com la manera de computar el “30% de la retribució”, que actua com a límit quantitatiu; és a dir, si es computa sobre la retribució anual, mensual o sobre les retribucions brutes.