La croada d’Advocats Cristians contra una premiada obra de teatre sobre la pederàstia a l’Església

Mentre l’Església ha acceptat formar part de la comissió d’investigació liderada pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, sobre els casos d’abusos sexuals en el seu si, l’entitat ultraconservadora Advocats Cristians manté una croada contra una obra de teatre, finançada amb diners públics, crítica amb la pederàstia de part del clergat. Com a rerefons, la llibertat d’expressió davant dels sentiments religiosos. 

El Teatre Principal de València va programar entre el 16 d’octubre i el 8 de novembre de 2020 l’obra Poder i Santedat del dramaturg valencià Manuel Molins i dirigida per Paco Azorín. L’obra es presentava en un cartell cridaner en què figurava un papa besant un xiquet a la boca. Poder i Santedat, que va obtindre el Premi Octubre de teatre Pere Capellà, narra el periple de Lucio Pacelli, un jove seminarista interpretat per l’actor valencià Borja López Collado que pateix una crisi d’identitat quan descobreix la corrupció i els casos de pederàstia en l’Església.

A les crítiques per part de Vox, es va sumar també el cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, que va alertar que la peça del dramaturg Manuel Molins “viola la llibertat religiosa”. La lletrada Polonia Castellanos, d’Advocats Cristians, va interposar un recurs en què defensava que “no sols el cartell publicitari, sinó l’obra sencera, és un atac contra els catòlics i l’Església”. “Es depassa”, segons el parer de l’entitat ultraconservadora, “el límit de la llibertat d’expressió en un intent de vincular l’Església Catòlica amb la pederàstia”. A més, la funció teatral “va generar un gran malestar en el conjunt de la ciutadania”, afig. 

La lletrada al·ludia a alguns extractes de l’obra, escrita en valencià: “En un altre moment, el gran problema del Vaticà i de la seua Església va ser la complicitat, o no, amb el nazisme. Ara, a més de la corrupció econòmica, el problema és la pederàstia” o “El Vaticà és un estat homofòbic aliat de fet amb tots els estats homofòbics i autoritats que encara perviuen (...). El Vaticà no respecta els drets humans. perquè només li interessen els drets divins”, entre altres fragments seleccionats. 

El dramaturg Manuel Molins va contar la conversa que va mantindre, amb motiu de la denúncia, amb Polonia Castellanos. “Jo també soc catòlic, però a vosté no l’ha triada ningú”, li va dir Molins.

A més, Advocats Cristians també denunciava que l’Institut Valencià de Cultura i la institució provincial havien tramitat “adjudicacions directes” per a la coproducció per 255.700 euros. L’associació, que ja ha protagonitzat altres polèmiques com l’intent fallit de segrest de llibres LGTBI per a centres educatius de Castelló, va recórrer contra els decrets de la Diputació de València per a contractar i coproduir l’espectacle. 

No obstant això, una interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de València va inadmetre el recurs al·legant “falta de legitimació de l’entitat”. La interlocutòria raonava que “concorren les mateixes circumstàncies que van conduir a la inadmissió” per part del Tribunal Suprem (TS) de diversos procediments iniciats per la mateixa associació. Així doncs, el TS considerava que “no és interés legitimador suficient la simple autoatribució estatutària de legitimació activa” per part de l’entitat ultraconservadora. La doctrina de l’alt tribunal establia que “acceptar aquesta possibilitat equivaldria a admetre com a legitimada qualsevol associació que es constituïra a fi d’impugnar disposicions de caràcter general o determinades classes d’actes administratius”. 

Per contra, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat el recurs de l’entitat i afirma que “no hi ha un criteri unànime per part de l’alt tribunal que negue la legitimació de l’Associació d’Advocats Cristians”. 

La sentència del TSJ-CV, que no és ferma, distingeix dues situacions. D’una banda, estima que Advocats Cristians no pot esgrimir una infracció de la llei de contractació per no haver format part del concurs. No obstant això, sí que accepta l’argumentació de l’entitat que s’han vulnerat les mesures constitucionals per a protegir els drets dels individus. 

“L’Associació d’Advocats Cristians no nega que hi haja hagut abusos sexuals en determinats membres assenyalats de l’Església Catòlica, sinó que aquests actes no són generalitzats o inherents a la fe cristiana, seria tant com afirmar que el sistema democràtic és una cova de lladres per l’existència de polítics corruptes que hagen aprofitat el seu càrrec per a robar”, diu la sentència. 

Els serveis jurídics de la Diputació de València i de l’Institut Valencià de Cultura, de la seua banda, arguïen que l’Administració “no pot exercir censura sobre l’obra”, perquè es tracta d’una “expressió creativa com a manifestació de la llibertat d’expressió cultural”. “Seria contrari al valor del pluralisme i la lliure circulació d’idees en una societat democràtica” i, per tant, “una restricció a la llibertat ideològica, de pensaments i opinions, de producció i de creació, així com del dret d’expressar-les i difondre-les”. 

Per contra, afig el TSJ-CV, Advocats Cristians “no ha demanat a l’Administració que censure l’obra o la prohibisca, sinó que, com que resulta ofensiva per a una part de la població, no la promoga i afavorisca la seua difusió amb diners públics”. “Són dues coses completament diferents”, postil·la. 

Vot particular

Així doncs, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV ha revocat la interlocutòria que desestimava el recurs de l’associació ultraconservadora i obliga que el procés continue fins que el jutjat dicte sentència. Un dels tres magistrats de la secció ha emés un vot particular en què argumenta que “l’espai jurídic en què es desplega la controvèrsia entre l’Associació d’Advocats Cristians i la Diputació Provincial de València disposa d’uns límits molt marcats (també molt diàfans) pel que fa a la legitimació activa”. 

El vot particular també recorda que “no hi ha, en la normativa contractual, cap previsió jurídica a partir de la qual la invocació a la llibertat religiosa encamine a obrir la via del recurs judicial a qui qüestione l’adequació amb el motle legal aplicable d’un acte que se situe en l’espectre de la contractació pública”. 

La presidenta d’Advocats Cristians, Polonia Castellanos, després de conéixer la sentència, ha titlat d’inacceptable que “s’utilitzaren diners públics per a finançar una obra que va ofendre una gran part de la població valenciana que es declara cristiana i que a més es fera de manera irregular”.